Com després d'un petit ruixat.

https://youtu.be/OEqAtYEbU5Q?si=lMjnr5fNjOpxu3X4 Fa uns minuts estava revisionant aquest documental i devers la localització 1 hora 00 minuts 00 segons Bernardo Kastrup parla de la DISSOCIACIÓ, un concepte psiquiàtric, i trob INTERESSANTÍSSIM el que diu, en poques paraules, que tots els éssers conscients formam part d'un mateix Ésser que està DISSOCIAT i es pensa ser una part o una altra, per exemple en Pep o na Maria, quan de fet és totes a la vegada. A la localització 1 hora 02 minuts 41 segons Bernardo Kastrup torna fer una intervenció genial parlant de que la consciència és fonamental i precedeix a la fisicalitat i de sentirse part de la Natura i així abandonar les càrregues de l'individualisme com sentir-se fracassat per no ser feliç o tenir "èxit". https://youtu.be/OEqAtYEbU5Q?si=lMjnr5fNjOpxu3X4

https://youtu.be/uOQfhFK2y1w?si=K7zBzb2wCeubn1Uy Segons Giulio Tononi les experiències conscients se corresponen unívocament a certes estructures geomètriques, que anomena "SHAPES", que descriuen els estats d'estructures físiques localitzades a un cert espai i un cert temps. Diu que tal vegada en un futur es podrà estudiar aquestes SHAPES i comparar-les amb les SHAPES del propi cervell i així poder quasi saber el que experimenta una altra persona, ser conscient o qualsevol cosa. Diu que les SHAPES existeixen, tenen una estructura que es pot descomposar en parts i restringeixen el seu espai tan anant cap al passat com cap al futur i si es trenquen deixen de ser el que són i per ventura de generar experiència conscient. PREGUNTA Què són les shapes en la teoria de Giulio Tononi? CHAT GPT RESPON Les shapes en la teoria de Giulio Tononi es refereixen a estructures geomètriques en un espai abstracte d'estats possibles del sistema, utilitzades en la seva Teoria de la In...

https://youtu.be/F-TDql6ySOI?si=dM504jy1oLCLxlK0 TRADUCCIÓN DE UN VÍDEO SOBRE LACAN. CÓMO EL PSICOANÁLISIS PUEDE AYUDARTE A DEJAR DE DESPERDICIAR TU VIDA. Hola y buenos días a todos. Soy Julián. Y hoy me gustaría hablar de un argumento aparentemente simple y, sin embargo, creo que es muy importante, que Lacan presenta a propósito de cómo el psicoanálisis puede ayudarte a dejar de desperdiciar tu vida. Y realmente se reduce a una fórmula simple que Lacan repite, donde dice que lo único de lo que puedes ser culpable en la vida es de ceder terreno a tu deseo. Es decir, la fórmula simple de Lacan es esta: somos leales a tu deseo. Y para simplificar un poco, la mayoría de nosotros pasamos por la vida sintiendo que hay algo que queremos hacer. Algo que hemos imaginado para nosotros mismos. Algo que pensamos que nos haría felices. Y, sin embargo, la mayoría de nosotros simplemente seguimos los pasos, deseando que llegue un día en que de alguna manera comencemos, que nos embarquemos en este ...

CONTINUANT REFLEXIONANT SOBRE LA LLIBERTAT. Si som un poc lliures perquè part de la influència que tenim sobre el món ve del cos i el cos és allò que som, llavors o bé sempre hem estat qualque cosa, per exemple abans de néixer un òvul i un espermatozou, o bé hem estat creats. Si sempre hem estat qualque cosa sempre hem tengut part d'influència sobre el món per lo que el que feim ara pot tenir algún aspecte que depèn del que som o hem estat per lo que hi ha un poc de llibertat, però si hem estat creats la nostra llibertat és menor. Si com diuen alguns filòsofs com Bernardo Kastrup o Allan Watts nosaltres som el tot, Déu, pensant que és una part llavors la nostra part que pensam ser té una part de la llibertat de Déu encara que molt petita.

Algunes idees a partir de la lectura del llibre "Fenomenologia de la percepció" de Maurice Merleau-Ponty. «La ciència es fonamenta en la percepció. La percepció depèn del contexte, del cos i té un sentit global i un significat que ens imposa ella mateixa i que no podem evitar. La cosa percebuda a la consciència no es correspon unívocament a una cosa en un món suposadament "objectiu" que seria l'orígen de les sensacions que formen la cosa percebuda a la consciència, això és la crítica a la hipòtesi de constància. No ens hem de demanar si percebem realment el món sinó que el món és allò que percebem. Llavors el món "objectiu" de la ciència està basat en una percepció que depèn del contexte, del cos, de les percepcions d'un altre, de la creença en l'altre... per lo que no és gaire "objectiu".»

REFLEXIÓ NO DUALISTA SOBRE LA LLIBERTAT. La meves reflexións anteriors sobre la llibertat són dualistes. Xerr de cosa extensa i cosa pensant com si fossin dos dominis diferents. Però, què passa si no hi ha aquest dualisme? Què passa si el cos és el mitjà d'accés al món i el món l'horitzó d'experiència del nostre cos? Què passa si la voluntat forma part del nostre cos extens però que també és un cos pensant, conscient i viu? El nostre cos no és per a nosaltres mateixos totalment perceptible. Una altre ens pot observar però sempre tendrà una percepció incompleta de nosaltres mateixos. Per l'altre serem un objecte no totalment perceptible i com més sapi de nosaltres mateixos menys lliures li pareixerem però com que no serem totalment perceptibles tampoc podrà afirmar la nostra manca de llibertat de manera absoluta. Per a nosaltres mateixos serem un cos viu no totalment perceptible per a nosaltres mateixos i com que som el cos viu tenim una part d'influència so...

Quins són el nostres limits? Estam limitats pel món? Estam limitats pel cos? Estam limitats per una part del cos? Estam limitats per la consciència, o ànima, si és que tenim consciència, o ànima? Quan sabem els nostres límits, tenim algun grau d'independència de l'exterior? Si no sabem tot això, com podem sebre si som lliures?