Com després d'un petit ruixat.

Citas de EL LIBRO DE LOS SECRETOS de Osho. Algunas de las diferencias entre el Yoga y el Tantra. El Yoga es refrenamiento con conciencia; el Tantra es complacencia con conciencia. El Tantra dice que hagas lo que hagas, lo supremo no es contrario a ello. [...] En el Tantra no hay oposición entre tú y la realidad. [...] En el Yoga tienes que luchar contigo mismo para ir más allá. [...] A los ojos del Tantra, el Yoga es un suicidio profundo. En el Yoga debes matar tu ser natural, tu cuerpo, tus instintos, tus deseos, todo. El Tantra dice que te aceptes a ti mismo tal como eres. [...] Y entonces este mundo mismo es el Nirvana, este cuerpo mismo es un templo, un templo sagrado, un lugar sagrado.[...] El Yoga piensa en términos de dualidad. De ahí la palabra Yoga. Significa juntar dos cosas, unir dos cosas con un yugo. Pero hay dos cosas, hay dualidad. El Tantra dice que no hay dualidad. [...] Acepta el mundo, acepta el cuerpo, acepta todo lo que es inherente a él.

QUÈ DEMAN A DÉU? Ahir vaig veure un vídeo que deia que abans d'adormir-te has de demanar riquesa i prosperitat. I així modifiques l'inconscient. El vídeo era d'en Laín. No ho vull demanar. Domés deman a Déu que es faci la seva voluntat i que m'ajudi a acceptar-la. Si la voluntat de Déu és que demani riquesa i prosperitat, Ell, que és totpoderós, ja s' encarregarà de fer-m'ho demanar.

SUPERAR LA DESESPERACIÓ AMB L'AMOR. Kierkegaard deia que la malaltia mortal del jo és la desesperació, que consisteix en, estant en presència de Déu, no voler ser un mateix o voler ser un mateix sense acceptar la realitat. La realitat és el món, els altres i un mateix. A la realitat hi actua la voluntat de Déu, la dels altres i la meva. Crec que patesc aquesta malaltia del jo que és la desesperació. Cada vegada patesc menys el segon tipus de desesperació, que consisteix a afirmar-me a mi mateix atacant a un altre o a Déu. Però, el primer tipus de desesperació el patesc més, en la forma de callar moltes coses per por a les altres persones, a ser rebutjat o atacat, i així no puc esdevenir jo mateix davant els altres i davant Déu. Quan estic tot sol amb Déu, sí que esdevenc jo mateix, però no davant els altres. La Paraula de Déu diu que qui estima no té por així que la manera de superar el primer tipus de desesperació és l'amor així com també és la manera de superar el segon tipu...

Nota a "EL LIBRO DE LOS SECRETOS" OSHO El libro comienza con un diálogo entre Shiva, maestro o maestra o divinidad, y Devi, la discípula. Devi empieza haciendo preguntas a Shiva y luego le da la siguiente orden: "¡Disipa mis dudas!". Shiva en vez de contestar las preguntas le da 112 técnicas (es decir, tantras) para meditar y suprimir o transcender la mente y así disipar sus dudas. El diálogo entre Shiva y Devi forma el libro llamado "VIGYAN BHAIRAV TANTRA" que tiene alrededor de cinco mil años de antigüedad. Osho comentó el libro creando así su libro llamado "EL LIBRO DE LOS SECRETOS". Citas de "EL LIBRO DE LOS SECRETOS" OSHO Un bhairava vive en el amor; esa es su morada. Hemos hecho la morada de Shiva en Kailash. Eso es simplemente simbólico: es la cima más alta, la cima más sagrada. En el amor sucede esta peregrinación sagrada, pero no para todos, porque casi nadie va más allá del sexo. A veces, alguien va a la cima del a...

Reflexió: «Crec que cada persona és la més intel·ligent del món en ser ella mateixa. Ningú com cadascú coneix les seves circumstàncies i el que li permet el seu cos i el seu cervell.»

D'ON VE LA CREENÇA EN LA MATÈRIA? Aquí un text d'Alan Watts on es veu que el fet de creure que el món està fet de matèria com molècules, àtoms i partícules subatòmiques prové del fet de dividir el món en trossos mesurats. En realitat, tot és un mateix ésser que podem anomenar món o existència. La nostra atenció conscient el divideix en parts i després ens preguntem de quines parts o materials està constituït el món, quan aquestes parts són una invenció humana i només són això: parts mesurades del món. AQUÍ EL TEXT DE WATTS: Els problemes que continuen sent persistentment insolubles sempre han de sospitar-se com preguntes formulades de manera incorrecta, com el problema de causa i efecte. [...] El món no és ni forma ni matèria, ja que són dos termes maldestres per designar el mateix procés, conegut vagament com “el món” o “existència”. Tanmateix, la il·lusió que tota forma consisteix o està feta d'algun tipus de “material” bàsic està profundament arrelada en el nostre s...

Si la vida fos una alluïnació i no existissin el món ni els altres, fins i tot en aquest cas, el que experimenta la alluïnació pot pensar que ell no sap crear alluïnacions i que hi ha d'haver una intel.ligència molt superior a la seva que l'ha creada; encara que aquesta alluïnació pugui convertir-se en un mal son espantós i dolorosíssim.