Com després d'un petit ruixat.

D'ON VE LA CREENÇA EN LA MATÈRIA? Aquí un text d'Alan Watts on es veu que el fet de creure que el món està fet de matèria com molècules, àtoms i partícules subatòmiques prové del fet de dividir el món en trossos mesurats. En realitat, tot és un mateix ésser que podem anomenar món o existència. La nostra atenció conscient el divideix en parts i després ens preguntem de quines parts o materials està constituït el món, quan aquestes parts són una invenció humana i només són això: parts mesurades del món. AQUÍ EL TEXT DE WATTS: Els problemes que continuen sent persistentment insolubles sempre han de sospitar-se com preguntes formulades de manera incorrecta, com el problema de causa i efecte. [...] El món no és ni forma ni matèria, ja que són dos termes maldestres per designar el mateix procés, conegut vagament com “el món” o “existència”. Tanmateix, la il·lusió que tota forma consisteix o està feta d'algun tipus de “material” bàsic està profundament arrelada en el nostre s...

Si la vida fos una alluïnació i no existissin el món ni els altres, fins i tot en aquest cas, el que experimenta la alluïnació pot pensar que ell no sap crear alluïnacions i que hi ha d'haver una intel.ligència molt superior a la seva que l'ha creada; encara que aquesta alluïnació pugui convertir-se en un mal son espantós i dolorosíssim.

Reflexió corregida amb Xat Gpt. «Fins i tot si la vida fos una al·lucinació i no existissin ni el món ni els altres, encara es podria plantejar la qüestió de l'origen d'aquesta al·lucinació. Si el que experimenta l'al·lucinació no té consciència de ser-ne el creador, podria pensar que aquesta al·lucinació té un origen diferent d'ell mateix. Ara bé, també és possible que aquesta al·lucinació sigui el resultat de processos inconscients propis, dels quals no és plenament conscient. Això obre dues possibilitats: o bé hi ha un creador extern que ha produït l'experiència, o bé l'experiència sorgeix del propi "jo" d'una manera que no pot controlar ni comprendre completament. En qualsevol cas, fins i tot en el context d'una al·lucinació espantosa i dolorosa, la pregunta per l'origen i el sentit d'aquesta experiència es manté com un enigma fonamental encara que per algú ser el creador d'una vivència o al·lucinació ha de crear totes les sens...

A sa cussa den Norat li diven na Falaguera mostra es ossos per darrera de davant fa feretat i és de tant que ha acanyissat es bestiar mal criat que té en aquella ribera. ------------------------------------ En Pere Pallusco havia anat de Bergantelles i se gratava i es padrí va veure que havia agafat gadelles i li va fer sa glosa. Animal dolent mata'l o amb so picó fe'n estelles Pere anant de bergantelles has 'gafades més gadelles que un ase vell no té pel. (en Pere "Pallusco" li volia pegar, era l'any 1939) Pere això no és cosa nostra si en Franco ha de mester força n'hi pots dur un quants batallons enrevoltant pes collons jo ho sé perquè he vist sa mostra. ------------------------------------- Es padrí Joan havia cagat damunt un cotxe de l'associació de colomers de Montuïri i n'hi havia dins un Bar que volien pegar an es padrí perquè sospitaven que havia estat ell que havia cagat damunt es cotxo. L'amo des Bar va dir a nes padrí que si le...

Estimat amic o estimada amiga. Si em demanes proves de l'existència de Déu, reconec que la fe és fonamental per creure en Déu, de la mateixa manera que necessit fe per creure que tu existeixes o que tu necessites fe per creure que jo existesc. Això es deu al fet que l'escepticisme radical és irrefutable: no hi ha manera absoluta de demostrar res fora de la pròpia consciència. Descartes va dir "pens llavors existesc", però només va provar la seva existència per a ell mateix. Nosaltres podem dubtar, fins i tot, que Descartes existís o que el món que ens envolta sigui més que un somni. Bertrand Russell, per exemple, apuntava que no podem demostrar que el món i els nostres records no hagin estat creats fa només cinc minuts. Així, si acceptam la realitat del món, dels altres i de la nostra memòria –cosa que la majoria feim, ja que no podem viure en un escepticisme absolut–, podem observar que l'univers sembla anterior i independent de l'ésser humà. En ...

«Per què Déu permet que al món hi hagi tant de patiment? Hi ha gent que diu que Déu existeix, que és omnipotent, que és omniscient i a més és bo. Si és així, com permet tant de patiment? No en tenc ni idea però intentaré respondre. És un intent. Pot ser m'equivoqui. Aquí va la meva resposta. Omnipotent sol voler dir que ho pot tot i omniscient que ho sap tot. Podem pensar, per exemple, que si sabem cert que una cosa passarà llavors no tenim la possibilitat d'evitar que passi. Així, per mí, omnipotent vol dir que pot tot el que és lògicament possible. La meva resposta és que Déu va permetre que en el món hi hagi tant de patiment perquè tal vegada no va ser lògicament possible evitar gran part del patiment o va ser indiferent al patiment dels humans així com molts d'humans són indiferents al patiment de les plantes o de les formigues o dels animals que es mengen per alimentar-se o al patiment d'altres éssers humans. Per ventura per Déu el planeta terra no...

Estimat amic o amiga. Tot el que coneixes de mi forma part de la teva consciència. La meva cara és teva, perquè només tu la veus tal com la veus. Aquestes paraules que estàs llegint o escoltant també formen part de la teva consciència. Els boscos, els animals, la mar i tot allò que coneixes o has percebut de l'univers també forma part de la teva consciència. Així, si tot el que coneixes o has percebut forma part de la teva consciència, no creus que et convé intentar omplir-la d'allò que ets capaç d'estimar i, així, cuidar-te a tu mateix o a tu mateixa?