Com després d'un petit ruixat.

Pregunta: Si has estudiat la carrera d'informàtica per què no et dediques a la informàtica? Resposta: Perquè m'ataca de nirvis i no tenc uns nirvis de ferro i perquè per dedicar-se a la informàtica s'ha de tenir molta paciència, capacitat d'obediència i ésser molt intel.ligent. En el sentit de que s'ha d'ésser molt intel.ligent per resoldre els problemes que la feina d'informàtic pot implicar i també s'ha de tenir molta paciència, capacitat d'obediència i nirvis de ferro per estar sis o més hores cada dia resolguent aquests problemes i adaptant el comportament a mecanismes i a altres persones. Així jo no tenc ni uns nirvis de ferro ni la suficient paciència ni capacitat d'obediència ni som lo suficient intel.ligent per dedicar-me a la informàtica.

PEP ASKS In the following phrase of Merleau-Ponty: «Then the organism, in turn, confronts the physico-chemical analysis not with the actual difficulties of a complex object, but with the in principle difficulties of a meaningful being.» what he meants to say by meaningful being? CHAT GPT ANSWERS In this passage, Merleau-Ponty is suggesting that the organism, or the living body, cannot be fully understood through just "physico-chemical analysis" (i.e., breaking it down into its purely physical and chemical components). The "meaningful being" refers to the way the organism presents itself not as a mere collection of biochemical processes, but as something inherently meaningful in its structure and function, as it engages with and interprets the world. For Merleau-Ponty, the living organism embodies meaning because it interacts purposefully with its environment. This meaning arises not merely from its physical components but from the coordinated, intentional behav...

[19/10 10:01] Pep Miralles Martorell: En Viktor Frankl que va estar tancat en un camp de concentració Nazi parla de que podem trobar sentit a les nostres vides: - Fent coses, fent feina. - Experimentant coses belles o persones estimades. - I en cas que estiguem impedits i no poguem fer res de tot això podem elegir amb quina actitut ens enfrontam al sofriment o a la mort. [19/10 10:01] Pep Miralles Martorell: Diu que en contra de la transitorietat de les nostres vides i el nostre apropament a la mort pot dir que en el passat res es perd sinó que queda emmagatzemat per sempre tant per bé com per mal.

[18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: https://youtu.be/yJfE6rPQEEQ?si=djaeyAc5ZXOufWzK Un animal humà assalvatjat tocant la flauta dolça acompanyat d'altres animals salvatges, plantes i el vent. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Havia tret les ovelles i descansava devora el ca amb el flabiol als llavis en aquell dia clar d'hivern, sonant com si fos un ocell més d'aquella ribera. En la distancia s'observava el poble, un caramullet de cases i més enfora més caramullets d'altres pobles de l'entorn. Enmig dels pobles, garriga i conradissos. Pel camí del costat passà un carro amb un home que, pels seus crits i flastomies, semblava anava gat i el ca, indignat, començà a lladrar. Però el carro seguí el seu camí i, mentre s'allunyava, els crits es sentien cada cop més fluixos. Com després d'un petit ruixat al ca li passà la indignació i es tornà sentir el flabiol, just acompanyat pels ocells que, entre les branques...

PEP ASKS Can you explain me the following text of Phenomeology of perception of Maurice Merleau-Ponty in special when he says "this would certainly suppress the problem of others and of the world..." because I do not see how he makes this inference? «But in reality, I would not know that I possess a true idea were I unable to link the present evidentness to the evidentness of the previous moment through memory, or were I unable to link what is evident for me to what is evident for others through the linguistic encounter – such that Spinozist self-evidence presupposes the evidentness of memory and of perception. If, on the other hand, we want to base the constitution of the past and of others on my power of recognizing the intrinsic truth of the idea, this would certainly suppress the problem of others and of the world, but only because we remain in the natural attitude that takes them as given and because we make use of the forces of naïve certainty.» CHAT GPT ANSWERS In t...

PEP ASKS In the following example put by Maurice Merleau-Ponty in his book Phenomenology of perception: "d. A large cardboard box appears heavier to me than a small box made of the same cardboard and, limiting myself to phenomena, I would say that in advance I sense it as heavier in my hand. But intellectualism defines sensing as the action of a real stimulus upon my body. Since there is no real stimulus here, it will thus be necessary to say that the box is not sensed, but judged to be heavier, and this example that appeared ready-made for showing the sensible appearance of the illusion serves, on the contrary, to show that there is no sensible knowledge and that one senses insofar as one judges." I do not see why this example appeared ready-made for showing the sensible appearance of the illusion. Can you help me to understand? CHAT GPT ANSWERS In this passage from Phenomenology of Perception, Merleau-Ponty is contrasting the perspectives of "intellectualism" a...

PEP PREGUNTA En Kierkegaard, ¿Cómo superar la desesperación de no querer ser uno mismo y la desesperación de querer ser sobretodo uno mismo? CHAT GPT RESPONDE En la obra de Kierkegaard, particularmente en La enfermedad mortal, la desesperación surge como resultado de la tensión entre dos formas de desesperación: no querer ser uno mismo y querer ser únicamente uno mismo. 1. La desesperación de no querer ser uno mismo: Esta forma de desesperación ocurre cuando el individuo rechaza su verdadera naturaleza o evita enfrentarse a quién es realmente. Esto implica huir de la responsabilidad de ser un "sí mismo" y esconderse en la inautenticidad. 2. La desesperación de querer ser uno mismo por encima de todo: Aquí la persona pretende ser completamente autosuficiente y se encierra en una autocomprensión absoluta, sin reconocer su dependencia de algo mayor que él mismo (Dios, en la interpretación cristiana de Kierkegaard). La superación de ambas formas de desesperación, según Kier...