Avui xatejant he escrit això
[18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: https://youtu.be/yJfE6rPQEEQ?si=djaeyAc5ZXOufWzK
Un animal humà assalvatjat tocant la flauta dolça acompanyat d'altres animals salvatges, plantes i el vent.
[18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Havia tret les ovelles i descansava devora el ca
amb el flabiol als llavis
en aquell dia clar d'hivern,
sonant com si fos un ocell més d'aquella ribera.
En la distancia s'observava el poble,
un caramullet de cases i
més enfora
més caramullets d'altres pobles de l'entorn.
Enmig dels pobles,
garriga i conradissos.
Pel camí del costat passà un carro
amb un home que, pels seus crits i flastomies,
semblava anava gat
i el ca, indignat, començà a lladrar.
Però el carro seguí el seu camí
i, mentre s'allunyava,
els crits es sentien cada cop més fluixos.
Com després d'un petit ruixat
al ca li passà la indignació
i es tornà sentir el flabiol, just acompanyat
pels ocells
que, entre les branques dels garrovers,
cantaven i es bellugaven.
Dimecres, 8 de Febrer de l'any 2006. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: De poeta y de loco todos tenemos un poco. Ahora de músico y de loco ya no se... [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Hola Cati. Dos llibres d'autoajuda: - *El poder del ahora.* Eckhart Tolle. - *Las enseñanzas de Don Juan.* Carlos Castaneda. - [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Passaré uns missatges que he enviat a una altra persona damunt els dos llibres d'autoajuda que més m"han ajudat. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: "El poder del ahora." és bo per apredre a aturar sa ment i per no deixar-se embullar pes qui xerren molt, per exemple, polítics, professors,... Hi ha una tècnica que ara et passaré que em va funcionar molt. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Intenta un pequeño experimento. Cierra los ojos y di internamente: "Me pregunto cuál va a ser mi próximo pensamiento". A continuación mantente muy alerta y espera a ver cuál es. .................................................................................................. ?Y bien? _He tenido que esperar un buen rato a que surgiera un pensamiento._ Exactamente. Mientras te mantienes en un estado de intensa presencia, estás libre de pensamientos. Estás en calma y, sin embargo, muy alerta. En el momento en que tu atención consciente desciende por debajo de cierto nivel, el pensamiento penetra. El ruido mental vuelve; la quietud se pierde. Has vuelto al tiempo. EL PODER DEL AHORA. Eckhart Tolle. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: "Las enseñanzas de Don Juan" el vaig llegir quan tenia 24 o 25 anys a sa mili i va bé per apredre a triar camins dins sa vida però està explicat per un xaman que pren drogues i per trobar les ensenyances has de llegir experiències alucinatòries que són un poc rollo. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Te passaré enllaços de LAS ENSEÑANZAS DE DON JUAN. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: https://www.frasesypensamientos.com.ar/frases/las-ensenanzas-de-don-juan-1968.html [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: https://www.pensamientopositivo.org/2010/09/12/349-tiene-corazon-ese-camino/ [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: En aquests enllaços que t'he passat hi ha un poc de resum dels principals conceptes de LAS ENSEÑANZAS DE DON JUAN. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: En Castaneda té altres llibres molt bons. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Un altre llibre d'autoajuda que trob que és molt bo per millorar les relacions humanes és: UN CURSO DE MILAGROS de la psicòloga Helen Schucman. Però té l'inconvenient què és molt llarg i per fer els exercicis que proposa es necessita un any de pràctica. Jo com que tenc poques feines i moltes ganes de millorar humanament el vaig fer i crec que vaig millorar bastant. Si qualcú és com jo també li recoman. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Però el principal és el que t'he passat. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Un llibre del que també tenc molt bon record, que em va fer riure i em va ensenyar molt és: TONINO LUEGO EXISTO de Tonino López-Guitián. També el recoman. Un consell del llibre és NO VER, NO OIR Y CALLAR. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: El títol exacte és "TONINO, LUEGO EXISTO sacando partido a tus defectos." [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: És un llibre molt divertit i seriós. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Para qué sirve el reconocimiento profesional si luego en casa nadie me hace caso? Cómo puedo contribuir a perder la línea no teniéndola? Por qué no tener amigos nos ayuda a evitar problemas? Qué tienen que ver el lirón, el oso perezoso y otros animales tontos con el ser humano? Por qué quienes sacaban notas excelentes son hoy oscuros profesores y quienes copiaban en clase se han convertido en empresarios creativos y emprenedores? Por qué siempre se realzan los defectos y no las virtudes? Lo importante en la vida no es tener soluciones, lo importante es tener problemas y defectos. Si no fuera así el mundo se acabaría. Tonino, la máxima expresión de la superación personal de un perfecto inadaptadi social, nos presenta en este libro... Del llibre "TONINO, LUEGO EXISTO" DE TONINO LÓPEZ-GUITIÁN, un llibre que va canviar la història de la humanitat. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: "Usted es enclenque, está cerca de la fealdad, tirando a poco ágil de mente y bastante pobre de espíritu. Su vida es una mierda. Ve en las tiendas a famosas estrellas del cine anunciando productos deliciosos sin aumentar de peso, sus vecinas han adquirido todos los productos Miss España: el Miss coche, la Miss batidora, el Miss jacuzzi. Todos sus compañeros de promoción se han colocado en las empresas de sus padres y usted todavía quiere un mundo justo donde se evalúen sus méritos y se le respete. En lugar de esto, los niños le apedrean por la calle, las mujeres en los burdeles lanzan risotadas e imitan el cloqueo de una gallina al verle, los hombres le pegan empujones en la calle porque fingen no darse cuenta de su presencia. No se preocupe, en realidad no es todo tan terrible: sepa que nadie ha adquirido esas ventajas que usted no posee sin hipotecar parte de su vida y tal vez tenga usted tiempo para desligarse de esos bienes materiales y aprovechar su existencia." Del mateix llibre TONINO, LUEGO EXISTO. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: "La historia nos enseña que el mayor de los fracasos puede constituir un factor de éxito. El descubrimiento de América es uno de los casos más evidentes y nombrados: tras peregrinar de corte en corte provocando las risas de varios monarcas europeos, Cristóbal Colón consigue el apoyo de la Corona de Castilla a condición de que destruya su partida de nacimiento por si acaso el proyecto de encontrar un camino más corto a las Indias convierte a Isabel la Católica en el hazmerreír de Europa. Cuando regresa la expedición con cuatro baratijas y sin haber llegado a su destino, toda la corte castellana disimula lo que puede y fingen haber creado una nueva ruta de navegación. Hacen varias fiestas de reconocimiento y planean ya otra para el quinto centenario. Varias canciones de la época, que riman con el apellido de Cristóbal y el de los hermanos Pinzones, confirman que hubo gente que recelaba de la veracidad del relato de su viaje. En aquella época todo el mundo había oído hablar del viaje de Erik el Rojo al continente americano pasando por Groenlandia, pero la expulsión de los judíos y una cierta manía de pasar a la gente que se reía por la hoguera permitió este error de estado. Tuvo que pasar mucho tiempo hasta que Américo Vespucio pusiera en su sitio las cosas y las agencias de viaje de la época enviaran charters a Nueva York que hasta la fecha aterrizaban, ante el estupor de los viajeros, en Bombay y Calcuta. Tomemos el ejemplo de Colón y luchemos contra los elementos para hacernos creer. Aunque estemos equivocados, siempre se nos tendrá en cuenta al menos como precursores, es decir, teníamos una ligera idea pero ningún dato preciso. Esta noción del precursor, que en cualquier universidad conduce al suspenso, es, en la vida real, un chollo del que mucha gente ha vivido durante toda su vida." De TONINO, LUEGO EXISTO. Un llibre que va canviar la història de la humanitat. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Tres bocinets del llibre. 😅😅😅😅 [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: https://youtu.be/OL8DyVusLeE?si=fmArVO9IL6Tu3Gv_ En Viktor Frankl el me va recomanar na Victòria Mesquida Hernando, una psicòloga de la UCR, quan jo hi anava. Ara no me lleu traduir el vídeo. Però amb la IA és ràpid. El seu llibre EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO és molt conegut i la seva teràpia la Logoteràpia, també. El vídeo comença amb la frase de Nietzsche EL QUI TÉ UN PER QUÈ VIURE POT AGUANTAR QUASI QUALSEVOL COM. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Ja tenc l'entrevista de Victor Frankl transcrita a l'anglès amb Chat Gpt i traduïda al català amb Google translate. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: ENTREVISTA EN ANGLÈS. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: [18/10 16:19] Pep Miralles Martorell: In your work, you quote Nietzsche quite a bit. His line, he who has a why to live for can bear almost any how. What do you think he meant by that? What I think meant? What do you think he meant by that? The same as I am intended to convey to my readers and students that a vision of a meaning ahead of someone, a meaning in wait for someone to be fulfilled by someone, that this contributes most than anything else under equal circumstances for survival. Meaning is the most important thing in our lives. Certainly, because what I call a will to meaning, the wish to find and to fulfill meaning is the basic motivation in human beings. This certainly runs counter to much of the determinist notions that are being bandied around these days as man is a machine, man is a computer, man is a product of instincts. Man is something like a rat in experiments, psychological experiments. Of course, you are right, but not only against the so-called deterministic concepts of man, but also regarding the motivational theories of certain psychotherapeutic systems. Let's talk for a minute about logotherapy, which arose out of this notion of a search for meaning. Logotherapy is one among other types of psychotherapy is, we may say, a meaning-centered psychotherapy. [18/10 16:19] Pep Miralles Martorell: In as much particularly, as logotherapy sees you, a human being, not predominantly determined, not to say dominated, by the will to pleasure, as you were mentioning, nor by the will to power, along the lines of Adlerian teachings, but basically, fundamentally, by a will to meaning. That is to say, the desire, the impulse, to find, to discover in life, or better to say, each life situation, concrete life situation, confronting someone, the desire to find a meaning therein and to go on to fulfill it. I was very intrigued. One of the most surprising things I've read recently was that you said that when you talk to European students, only 40% said they had suffered this sort of inner void. And yet, 81% of American students experience the same thing. It's almost decades ago. We think of it as just the opposite. We think of the Europeans as being buried under this existential dread and sense of purposelessness and a mirror. Whoever is being optimistic enough, however it might be, whether the ones or the others are suffering more or less, respectively, from this existential vacuum, the ones who seem to suffer less should not look at the others with contempt, but look at the others with compassion and look for anything possible to help the others. Now, this void manifests itself as... Empathy, boredom, lack of initiative, lack of interest, interest in the world, [18/10 16:19] Pep Miralles Martorell: or initiative in changing something within the world for the better. This frustration is a proof of the existence of a will to meaning. Unless we were imbued by will to meaning, by the wish to find meaning and discuss, discover, and fulfill meaning in life, we never would be able to experience it in a way. So this is, in a way, also something positive. Now you've listed three types of values. Creative values, experiential values, and attitudinal values. You may find a meaning, the average man, the man on the street or the woman on the street may find a meaning day by day in doing a deed, in creating a work. And, that's the creative, creative. And in experiencing something, the beauty, the truth as a researcher, or the good in dealing with people as a teacher. There's an extraordinary moment in Man's Search for Meaning when you talk about being in one of the Nazi camps, and all of you going out to look at a sunset. Is that... Exactly. There is a paradigm of experiential values. Finding a meaning in experiencing, without doing anything, without achieving or accomplishing anything, but just in giving oneself the immediate experience of something beautiful going on in the world. This is the second avenue. But there is also another aspect of experiential values. Not only experiencing something, but also experiencing someone. More than that, experiencing another human being in his or her very uniqueness. [18/10 16:19] Pep Miralles Martorell: And it is the main attribute of a human being that he is a person, in contrast to any animal. He is a person, and a person is always something absolutely unique, irrepeatable in the evolution of the cosmos, as it were, in comparison with any other human being. And this uniqueness can be got hold of solely by a loving person, because he not only sees the essence, but also the potential in the beloved person. Thereby, as I put it before, promoting him, alleviating it, to reach out to attain this potential, and to fulfill, and thereby actualize also himself. But not by reaching self-actualization. It's nonsense. Self-actualization can only fall into your lap automatically once that you have fulfilled a concrete meaning, done the best of a situation. Then you actualize yourself as a by-product. Let's talk about the third set of values, which is the attitudinal. The idea of choosing how to respond to suffering. Choosing the attitude. Yes. If there is no possibility, in a given situation, to fulfill the meaning of a situation by giving oneself to the experience of beauty and so forth, nor to, if you have lost the capability to do your job, to do your work, even then, there is an ultimate possibility to find and fulfill meaning. Not only the ultimate. It is even the potential to fulfill the deepest meaning, to attain the highest values: [18/10 16:19] Pep Miralles Martorell: Why is the new approach to this situation, a tragic or a brief situation, confronting you? You said that part of the initial shock of being put in a death camp was ultimately an acceptance that we knew we had nothing to lose except our ridiculously naked lives. Is that the situation that there is? In a way, yes. Is this when you make the choice of how you're going to... your last value choice is how to react to the situation? You stand there, you stood there naked, with nothing you could have had. But all the more, what counted and mattered was what you were being, rather than having, possessing anything or being. So what counted was what you make out of the situation. What attitude you adopt in the situation. And then the multitude, a wealth of possible attitudes, how we approach it. So we have to decide. The ultimate, I would take it, attitudinal value challenge that we all share is how we're going to face death. How do you prepare people for that? How do you prepare yourself for that? I couldn't prepare anyone else, unless I would have prepared myself. Because you, if we are psychiatrists, your patients, feel exactly whether or not you are really convinced of what you are teaching and telling them. [18/10 16:19] Pep Miralles Martorell: Now, I am convinced that in contrast to the usual aspect, or the sound aspect, to life, and more specifically to the past, to life's transitoriness, and this includes that we approach, each of us are approaching death. In contrast to that, I maintain that in the past, nothing is lost, but right on the contrary, everything is stored forever. It is not annihilated by transitoriness, but on the contrary, it has been, it is becoming preserved forever. Something you have done can never be undone. Something you have experienced, something you have even experienced in a negative sense, going through suffering, and if you have, for instance, you have gone through this suffering, honestly, courageously, and with dignity, who in the world, what in the world can deny, can annihilate this? What you have done has been done forever, in both ways, in a negative as in a positive way. It cannot be undone. And the past is a storehouse of what you have done, what you have experienced, what you have gone through, and what you have done out of all the negative and tragic aspects that you have encountered within your life. I want to thank you for being on the show, and I want to thank you at home for watching. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: LA MATEIXA ENTREVISTA EN CATALÀ: [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: [18/10 15:52] Pep Miralles Martorell: A la teva obra, cites bastant a Nietzsche. La seva línia, el que té un perquè per viure pot suportar gairebé qualsevol com. Què creus que volia dir amb això? Què crec que volia dir? Què creus que volia dir amb això? De la mateixa manera que pretenc transmetre als meus lectors i estudiants que una visió d'un significat per davant d'algú, un sentit a l'espera que algú el compleixi, que això contribueix més que qualsevol altra cosa en igualtat de circumstàncies a la supervivència. El sentit és el més important de les nostres vides. Certament, perquè el que jo anomeno voluntat de sentit, el desig de trobar i de complir significat és la motivació bàsica de l'ésser humà. Sens dubte, això va en contra de moltes de les nocions deterministes que s'estan difonent en aquests dies, ja que l'home és una màquina, l'home és un ordinador, l'home és producte dels instints. L'home és una cosa com una rata en experiments, experiments psicològics. Per descomptat, tens raó, però no només contra els anomenats conceptes deterministes de l'home, sinó també pel que fa a les teories motivacionals de determinats sistemes psicoterapèutics. Parlem un minut de la logoteràpia, que va sorgir d'aquesta noció de recerca de sentit. La logoteràpia és un entre altres tipus de psicoteràpia que és, podem dir, una psicoteràpia centrada en el significat. [18/10 15:58] Pep Miralles Martorell: En particular, com et veu la logoteràpia, un ésser humà, no predominantment determinat, per no dir dominat, per la voluntat de plaer, com deies, ni per la voluntat de poder, seguint la línia dels ensenyaments adlerians, sinó bàsicament. , fonamentalment, per una voluntat de sentit. És a dir, el desig, l'impuls, de trobar, de descobrir a la vida, o millor dit, cada situació vital, situació de vida concreta, enfrontar-se a algú, el desig de trobar-hi un sentit i anar-hi complint. Estava molt intrigat. Una de les coses més sorprenents que he llegit recentment és que vas dir que quan parles amb estudiants europeus, només el 40% va dir que havia patit aquest tipus de buit interior. I tanmateix, el 81% dels estudiants nord-americans experimenten el mateix. Fa gairebé dècades. Pensem que és tot el contrari. Pensem que els europeus estan enterrats sota aquest temor existencial i la sensació de no finalitat i un mirall. Qui estigui sent prou optimista, sigui com sigui, tant si els uns com els altres pateixen més o menys, respectivament, aquest buit existencial, els que semblen patir menys no haurien de mirar els altres amb menyspreu, sinó mirar el els altres amb compassió i busquen tot el possible per ajudar els altres. Ara, aquest buit es manifesta com... Apatia, avorriment, falta d'iniciativa, falta d'interès, interès pel món, [18/10 16:03] Pep Miralles Martorell: o iniciativa per canviar alguna cosa dins del món per a millor. Aquesta frustració és una prova de l'existència d'una voluntat de sentit. A menys que estiguéssim imbuïts per la voluntat de sentit, pel desig de trobar sentit i discutir, descobrir i complir el sentit de la vida, mai podríem experimentar-ho d'alguna manera. Així que això també és, en certa manera, una cosa positiva. Ara heu enumerat tres tipus de valors. Valors creatius, valors vivencials i valors actitudinals. Pots trobar un sentit, l'home mitjà, l'home del carrer o la dona del carrer poden trobar un sentit dia a dia en fer un fet, en crear una obra. I això és el creatiu, creatiu. I en experimentar alguna cosa, la bellesa, la veritat com a investigador, o el bé de tractar amb la gent com a professor. Hi ha un moment extraordinari a Man's Search for Meaning quan parles d'estar en un dels campaments nazis i de sortir tots a mirar una posta de sol. És això... Exactament. Hi ha un paradigma de valors vivencials. Trobar un sentit a experimentar, sense fer res, sense aconseguir ni aconseguir res, sinó només en donar-se l'experiència immediata d'alguna cosa bella que passa al món. Aquesta és la segona avinguda. Però també hi ha un altre aspecte dels valors vivencials. No només experimentar alguna cosa, sinó també experimentar algú. Més que això, experimentar un altre ésser humà en la seva pròpia singularitat. [18/10 16:08] Pep Miralles Martorell: I és l'atribut principal d'un ésser humà que és una persona, a diferència de qualsevol animal. És una persona, i una persona és sempre quelcom absolutament únic, irrepetible en l'evolució del cosmos, per dir-ho, en comparació amb qualsevol altre ésser humà. I aquesta singularitat només la pot aconseguir una persona estimada, perquè no només veu l'essència, sinó també el potencial de la persona estimada. D'aquesta manera, com he dit abans, promovent-lo, alleujant-lo, per arribar a assolir aquest potencial, i per complir, i així actualitzar-se també a si mateix. Però no arribant a l'autorealització. És una tonteria. L'autorealització només pot caure a la teva falda automàticament un cop hagis complert un significat concret, fet el millor d'una situació. Aleshores us actualitzeu com a subproducte. Parlem del tercer conjunt de valors, que és l'actitudinal. La idea d'escollir com respondre al sofriment. Escollir l'actitud. Sí. Si no hi ha possibilitat, en una situació determinada, de complir el sentit d'una situació lliurant-se a l'experiència de la bellesa, etc., ni de, si has perdut la capacitat de fer la teva feina, de fer la teva feina, fins i tot llavors, hi ha una possibilitat definitiva de trobar i complir el sentit. No només l'últim. Fins i tot és el potencial per complir el significat més profund, per assolir els valors més alts: [18/10 16:13] Pep Miralles Martorell: Per què s'enfronta el nou enfocament d'aquesta situació, una situació tràgica o breu? Vostè va dir que part del xoc inicial de ser posat en un camp d'extermini va ser en última instància una acceptació que sabíem que no teníem res a perdre excepte les nostres vides ridículament nues. És aquesta la situació que hi ha? En certa manera, sí. És aquí quan decideixes com vas a... la teva última opció de valor és com reaccionar davant la situació? Estàs allà, estàs allà nu, sense res que haguessis pogut tenir. Però encara més, el que comptava i importava era allò que estàves sent, més que no pas tenir, posseir res o ser. Així que el que comptava era el que en fes de la situació. Quina actitud adoptes davant la situació. I després la multitud, una riquesa d'actituds possibles, com l'afrontem. Així que hem de decidir. El repte definitiu de valors actitudinals que tots compartim és com ens enfrontarem a la mort. Com prepares la gent per a això? Com et prepares per a això? No podria preparar ningú més, tret que m'hagués preparat jo mateix. Perquè vosaltres, si som psiquiatres, els vostres pacients, sentiu exactament si esteu realment convençuts o no del que els esteu ensenyant i dient. [18/10 16:18] Pep Miralles Martorell: Ara estic convençut que, en contrast amb l'aspecte habitual, o l'aspecte sonor, a la vida, i més concretament al passat, a la transitorietat de la vida, i això inclou que ens acostem, cadascú de nosaltres s'acosta a la mort. En contrast amb això, sosté que en el passat no es perd res, sinó que, al contrari, tot s'emmagatzema per sempre. No és aniquilat per la transitorietat, sinó que, al contrari, ho ha estat, s'està conservant per sempre. Alguna cosa que has fet mai es pot desfer. Alguna cosa que has viscut, quelcom que fins i tot has viscut en sentit negatiu, passant per patiment, i si, per exemple, has passat per aquest patiment, amb honestedat, valentia i dignitat, qui en el món, què en el el món pot negar, pot aniquilar això? El que has fet s'ha fet per sempre, de les dues maneres, tant en negatiu com en positiu. No es pot desfer. I el passat és un magatzem del que heu fet, del que heu viscut, del que heu passat i del que heu fet de tots els aspectes negatius i tràgics que heu trobat a la vostra vida. Vull donar-vos les gràcies per estar al programa, i vull donar-vos les gràcies a casa per veure-us. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: La traducció al català conté alguns errors lleus. La IA pot millorar i millorarà però ja fa molt. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Hem de procurar estimar sempre que ens sigui humanament possible però si en una determinada situació no som capaços d'estimar el millor que podem fer és sortir de la situació. Nietzsche deia: "donde no se puede continuar aman- do se debe - ¡pasar de largo!" [18/10 23:50] Pep Miralles Martorell: [16/10 21:35] Pep Miralles Martorell: Sí. En la mili no podía decidir mucho cómo mover el cuerpo ni su lengua pero había mucha libertad y tiempo para pensar. En cambio en la escuela no había libertad ni para pensar. [16/10 21:40] Pep Miralles Martorell: No. En la mili había muchas guardias y determinados servicios en los que te dejaban leer y pensar en lo que quisieras. En cambio en la escuela me mantenían la mente ocupada la mayor parte del tiempo de manera que no tuviera tiempo para pensar por mi mismo y decidir sobre mi vida. [17/10 7:10] Pep Miralles Martorell: También el problema de los estudios es "picar el anzuelo" y esforzarse y estudiar y escuchar el profesor con lo que no tenía tiempo para ser mi mismo. Yo "piqué el anzuelo" otros *no se* *esfuerzan, no estudian, no* *escuhan...y son ellos mismos.* MEA CULPA lo de "picar el anzuelo". [17/10 7:16] Pep Miralles Martorell: Picar el anzuelo de frases como "si no estudias ahora luego de mayor te arrepentirás" o "hay que pensar en el futuro profesional" o "sentirse alagado por un sobresaliente y ofendido por un suspendo" que es permitir que los otros manejen tu mente.... [17/10 14:08] Pep Miralles Martorell: De este vídeo me quedo con dos cosas: - Nuestros juicios a menudo no se ajustan a la verdad y son pesimistas. - Todos valemos. Entonces hay que juzgar bien y valorarse. [17/10 14:12] Pep Miralles Martorell: Y también: - Los juicios de otras personas sobre nosotros muy a menudo no es así como somos. [17/10 14:42] Pep Miralles Martorell: Por ejemplo: en vez de juzgar el mundo está lleno de guerra y contaminación juzgar en el mundo hay mucha paz y mucha vegetación. [17/10 14:50] Pep Miralles Martorell: Por ejemplo: en vez de juzgar en la escuela nunca pude ser mi mismo juzgar en la escuela aprendí a leer lo que me ha permitido aprender muchas cosas. [17/10 15:17] Pep Miralles Martorell: Por ejemplo: en vez de juzgar el mundo es un infierno lleno de muerte juzgar el mundo tiene unas condiciones óptimas para la vida y hace más de 3000 millones de años que hay vida en el planeta. [17/10 15:59] Pep Miralles Martorell: El vídeo habla de que: - con la conciencia podemos elevarnos por encima de la mente. -tenemos ideas - estamos en creencias algunas inconscientes que nos condicionan. - Podem elegir entre creer en un universo hostil o en uno benevolente. Creer en uno benevolente es bueno para el cerebro. - es bueno creer en una inteligencia detrás del universo algunos le llaman Dios, vida... - el mundo real es más benevolente que el mental. - la mente muchas veces juzga equivocadamente porque no lo conoce todo. - visualizar lo que queremos conseguir es bueno. -ante la DIFICULTAD o decimos no valgo o decimos puedo probar cosas nuevas. - buscar esperando encontrar - nunca estar harto excepto estat harto de estar harto. - no dicutir con la mente, observarla y desidentificarse con ella. [17/10 16:03] Pep Miralles Martorell: *Yo no soy como tu me juzgas sino yo me creo que soy como tu me juzgas.* Dice Puig. [17/10 16:04] Pep Miralles Martorell: Entonces hay que cambiar las creencias. [17/10 16:08] Pep Miralles Martorell: Alerta, que això també és un judici. [17/10 16:14] Pep Miralles Martorell: Podem pensar que vivim en un univers hostil o en univers benevolent allà on som estimats i valorats positivament. L'univers benevolent és millor pel cervell. [17/10 16:51] Pep Miralles Martorell: Pater Noster, qui es in cælis, sanctificétur nomen Tuum, adveniat Regnum Tuum, fiat volúntas tua, sicut in cælo et in terra. R. Panem nostrum quotidiánum da nobis hódie, et dimitte nobis débita nostra, sicut et nos dimíttimus debitóribus nostris; et ne nos indúcas in tentationem, sed libera nos a malo. Amén. [17/10 18:26] Pep Miralles Martorell: Segons Eckhart Tolle la ment no pot perdonar perquè és un mecanisme de defensa atac però ens podem elevar per damunt la ment cap a la consciència, cosa que també diu Puig, accedint al PODER DEL AHORA. Aquí i ara MENT EN SILENCI. [17/10 18:27] Pep Miralles Martorell: Aquí baix els missatges que per vergonya he esborrat. [17/10 18:27] Pep Miralles Martorell: Ara m'ha vengut un record. Quan era nin i anava a la EGB els nins grans em varen començar a dir Pep Conill i quan passaven per devora jo em deien Cuníiiii, cunillóoooo, Pep puta cuní i s'enreien. Jo a lo primer vaig pensar que a Jesucrist també l'insultaven i el varen crucificar així que jo aguantaré i esperaré que se cansin d'insultar-me però no es cansaven i varen passar uns quants anys insultant-me, ho vaig dir a mu mare i em va dir te tenen enveja perquè tenim Son Conill, el nostre hort, ho vaig dir a mon pare i em va dir t'has de defensar tot sol. Un dia un nin dos anys més petit que jo em va dir pep puta cuní i jo li vaig pegar una manbelleta (una hostia, una torta...) i ell em va insultar més i quan va ser enfora em va tirar una pedrada però llavors ja no m'insultaren més. Seguir a Jesucrist no em va servir. Tornar bé o indiferència per mal no em va anar bé, tornar mal per mal sí. [17/10 18:27] Pep Miralles Martorell: Crec que per un nin o per un adult és molt difícil que no li afectin els insults a diari durant anys. Crec que em varen enfonsar i si em passàs ara també m'enfonsaria, Jesucrist només n'hi ha un. [17/10 19:52] Pep Miralles Martorell: Ara puc aturar la ment i tenc espai per pensar en coses que m'agraden. N'hi ha que viven en un pis tutelat i han d'escoltar a la força els telediarios o es veuen moguts per les passions en veure el sucessor den Nadal o la selecció Espanyola de futbol i no tenen cap oportunitat d'escapar de la manipulació. Trob molt difícil escoltar una paraula que entenguis i no pensar en el seu significat i molts de significats duen sentiments associats en el cervell. Però tal vegada només són judicis meus falsos i veig un univers hostil en lloc d'un univers benèvol com diu Puig. Tenc 53 anys i encara alèn això és lo important i en haver alenat expulsar i tornar alenar. [17/10 20:00] Pep Miralles Martorell: El 24 d'Agost. [17/10 20:04] Pep Miralles Martorell: Intent omplir el meu món de manera positiva però he atravessat camins negatius. Per jo l'univers dels telenotícies i dels diaris és fastigós, just pensar-hi em fa mal val més escoltar en Mario Alonso Puig. [17/10 20:17] Pep Miralles Martorell: Dia 24 era a Cala Millor, va caure en dissabte i vaig tenir feina als banys de 10 a 20 hores i vaig estar 45 minuts per anar de Montuïri a Cala Millor i el mateix per tornar. No vaig celebrar l'aniversari. [17/10 20:40] Pep Miralles Martorell: Faig feina al CEO de netetja de s'Estel de Llevant i fa dos o tres dies vaig anar a fer net a les oficines del sindicat de mestres i professors STEI. Vaig sortir malalt d'allà, un professor amb una senalleta que posava AMB QUINES BALES MATÀREU LES IDEES i una foto de n'Aurora Picornell, posters NO TOQUEU L'EDUCACIÓ EN CATALÀ, posters LA LLENGUA PARLA-LA, ESCRIU-LA..., posters NOSALTRES EL FUSTERIANS en alusió a un llibre d'un que li deien Joan Fuster que va escriure NOSALTRES ELS VALENCIANS. Tot identificació amb un nacionalisme "Països Catalans" i amb ideologia política republicana, memòria històrica....I aquesta gent és la que aprova oposicions??? Malalt vaig sortir. Ara enviaré un vídeo amb energia positiva. [17/10 21:09] Pep Miralles Martorell: Cada vegada que vaig allà surt enmalaltit. Crec que li comentaré a na Marian, sa meva psicòloga. No ho sé evitar m'afecta. [17/10 22:18] Pep Miralles Martorell: Crec que amb lo que fall és que faig judicis negatius que duen associats sentiments del meu passat que em fan mal. M'és dificil no veure, no escoltar i que això no em dugui a jutjar. He de fer feina amb això. Però lo que practic és la frase de Nietzsche "donde no se puede continuar amando se debe - ¡pasar de largo!"
amb el flabiol als llavis
en aquell dia clar d'hivern,
sonant com si fos un ocell més d'aquella ribera.
En la distancia s'observava el poble,
un caramullet de cases i
més enfora
més caramullets d'altres pobles de l'entorn.
Enmig dels pobles,
garriga i conradissos.
Pel camí del costat passà un carro
amb un home que, pels seus crits i flastomies,
semblava anava gat
i el ca, indignat, començà a lladrar.
Però el carro seguí el seu camí
i, mentre s'allunyava,
els crits es sentien cada cop més fluixos.
Com després d'un petit ruixat
al ca li passà la indignació
i es tornà sentir el flabiol, just acompanyat
pels ocells
que, entre les branques dels garrovers,
cantaven i es bellugaven.
Dimecres, 8 de Febrer de l'any 2006. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: De poeta y de loco todos tenemos un poco. Ahora de músico y de loco ya no se... [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Hola Cati. Dos llibres d'autoajuda: - *El poder del ahora.* Eckhart Tolle. - *Las enseñanzas de Don Juan.* Carlos Castaneda. - [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Passaré uns missatges que he enviat a una altra persona damunt els dos llibres d'autoajuda que més m"han ajudat. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: "El poder del ahora." és bo per apredre a aturar sa ment i per no deixar-se embullar pes qui xerren molt, per exemple, polítics, professors,... Hi ha una tècnica que ara et passaré que em va funcionar molt. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Intenta un pequeño experimento. Cierra los ojos y di internamente: "Me pregunto cuál va a ser mi próximo pensamiento". A continuación mantente muy alerta y espera a ver cuál es. .................................................................................................. ?Y bien? _He tenido que esperar un buen rato a que surgiera un pensamiento._ Exactamente. Mientras te mantienes en un estado de intensa presencia, estás libre de pensamientos. Estás en calma y, sin embargo, muy alerta. En el momento en que tu atención consciente desciende por debajo de cierto nivel, el pensamiento penetra. El ruido mental vuelve; la quietud se pierde. Has vuelto al tiempo. EL PODER DEL AHORA. Eckhart Tolle. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: "Las enseñanzas de Don Juan" el vaig llegir quan tenia 24 o 25 anys a sa mili i va bé per apredre a triar camins dins sa vida però està explicat per un xaman que pren drogues i per trobar les ensenyances has de llegir experiències alucinatòries que són un poc rollo. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Te passaré enllaços de LAS ENSEÑANZAS DE DON JUAN. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: https://www.frasesypensamientos.com.ar/frases/las-ensenanzas-de-don-juan-1968.html [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: https://www.pensamientopositivo.org/2010/09/12/349-tiene-corazon-ese-camino/ [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: En aquests enllaços que t'he passat hi ha un poc de resum dels principals conceptes de LAS ENSEÑANZAS DE DON JUAN. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: En Castaneda té altres llibres molt bons. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Un altre llibre d'autoajuda que trob que és molt bo per millorar les relacions humanes és: UN CURSO DE MILAGROS de la psicòloga Helen Schucman. Però té l'inconvenient què és molt llarg i per fer els exercicis que proposa es necessita un any de pràctica. Jo com que tenc poques feines i moltes ganes de millorar humanament el vaig fer i crec que vaig millorar bastant. Si qualcú és com jo també li recoman. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Però el principal és el que t'he passat. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Un llibre del que també tenc molt bon record, que em va fer riure i em va ensenyar molt és: TONINO LUEGO EXISTO de Tonino López-Guitián. També el recoman. Un consell del llibre és NO VER, NO OIR Y CALLAR. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: El títol exacte és "TONINO, LUEGO EXISTO sacando partido a tus defectos." [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: És un llibre molt divertit i seriós. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Para qué sirve el reconocimiento profesional si luego en casa nadie me hace caso? Cómo puedo contribuir a perder la línea no teniéndola? Por qué no tener amigos nos ayuda a evitar problemas? Qué tienen que ver el lirón, el oso perezoso y otros animales tontos con el ser humano? Por qué quienes sacaban notas excelentes son hoy oscuros profesores y quienes copiaban en clase se han convertido en empresarios creativos y emprenedores? Por qué siempre se realzan los defectos y no las virtudes? Lo importante en la vida no es tener soluciones, lo importante es tener problemas y defectos. Si no fuera así el mundo se acabaría. Tonino, la máxima expresión de la superación personal de un perfecto inadaptadi social, nos presenta en este libro... Del llibre "TONINO, LUEGO EXISTO" DE TONINO LÓPEZ-GUITIÁN, un llibre que va canviar la història de la humanitat. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: "Usted es enclenque, está cerca de la fealdad, tirando a poco ágil de mente y bastante pobre de espíritu. Su vida es una mierda. Ve en las tiendas a famosas estrellas del cine anunciando productos deliciosos sin aumentar de peso, sus vecinas han adquirido todos los productos Miss España: el Miss coche, la Miss batidora, el Miss jacuzzi. Todos sus compañeros de promoción se han colocado en las empresas de sus padres y usted todavía quiere un mundo justo donde se evalúen sus méritos y se le respete. En lugar de esto, los niños le apedrean por la calle, las mujeres en los burdeles lanzan risotadas e imitan el cloqueo de una gallina al verle, los hombres le pegan empujones en la calle porque fingen no darse cuenta de su presencia. No se preocupe, en realidad no es todo tan terrible: sepa que nadie ha adquirido esas ventajas que usted no posee sin hipotecar parte de su vida y tal vez tenga usted tiempo para desligarse de esos bienes materiales y aprovechar su existencia." Del mateix llibre TONINO, LUEGO EXISTO. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: "La historia nos enseña que el mayor de los fracasos puede constituir un factor de éxito. El descubrimiento de América es uno de los casos más evidentes y nombrados: tras peregrinar de corte en corte provocando las risas de varios monarcas europeos, Cristóbal Colón consigue el apoyo de la Corona de Castilla a condición de que destruya su partida de nacimiento por si acaso el proyecto de encontrar un camino más corto a las Indias convierte a Isabel la Católica en el hazmerreír de Europa. Cuando regresa la expedición con cuatro baratijas y sin haber llegado a su destino, toda la corte castellana disimula lo que puede y fingen haber creado una nueva ruta de navegación. Hacen varias fiestas de reconocimiento y planean ya otra para el quinto centenario. Varias canciones de la época, que riman con el apellido de Cristóbal y el de los hermanos Pinzones, confirman que hubo gente que recelaba de la veracidad del relato de su viaje. En aquella época todo el mundo había oído hablar del viaje de Erik el Rojo al continente americano pasando por Groenlandia, pero la expulsión de los judíos y una cierta manía de pasar a la gente que se reía por la hoguera permitió este error de estado. Tuvo que pasar mucho tiempo hasta que Américo Vespucio pusiera en su sitio las cosas y las agencias de viaje de la época enviaran charters a Nueva York que hasta la fecha aterrizaban, ante el estupor de los viajeros, en Bombay y Calcuta. Tomemos el ejemplo de Colón y luchemos contra los elementos para hacernos creer. Aunque estemos equivocados, siempre se nos tendrá en cuenta al menos como precursores, es decir, teníamos una ligera idea pero ningún dato preciso. Esta noción del precursor, que en cualquier universidad conduce al suspenso, es, en la vida real, un chollo del que mucha gente ha vivido durante toda su vida." De TONINO, LUEGO EXISTO. Un llibre que va canviar la història de la humanitat. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Tres bocinets del llibre. 😅😅😅😅 [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: https://youtu.be/OL8DyVusLeE?si=fmArVO9IL6Tu3Gv_ En Viktor Frankl el me va recomanar na Victòria Mesquida Hernando, una psicòloga de la UCR, quan jo hi anava. Ara no me lleu traduir el vídeo. Però amb la IA és ràpid. El seu llibre EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO és molt conegut i la seva teràpia la Logoteràpia, també. El vídeo comença amb la frase de Nietzsche EL QUI TÉ UN PER QUÈ VIURE POT AGUANTAR QUASI QUALSEVOL COM. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Ja tenc l'entrevista de Victor Frankl transcrita a l'anglès amb Chat Gpt i traduïda al català amb Google translate. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: ENTREVISTA EN ANGLÈS. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: [18/10 16:19] Pep Miralles Martorell: In your work, you quote Nietzsche quite a bit. His line, he who has a why to live for can bear almost any how. What do you think he meant by that? What I think meant? What do you think he meant by that? The same as I am intended to convey to my readers and students that a vision of a meaning ahead of someone, a meaning in wait for someone to be fulfilled by someone, that this contributes most than anything else under equal circumstances for survival. Meaning is the most important thing in our lives. Certainly, because what I call a will to meaning, the wish to find and to fulfill meaning is the basic motivation in human beings. This certainly runs counter to much of the determinist notions that are being bandied around these days as man is a machine, man is a computer, man is a product of instincts. Man is something like a rat in experiments, psychological experiments. Of course, you are right, but not only against the so-called deterministic concepts of man, but also regarding the motivational theories of certain psychotherapeutic systems. Let's talk for a minute about logotherapy, which arose out of this notion of a search for meaning. Logotherapy is one among other types of psychotherapy is, we may say, a meaning-centered psychotherapy. [18/10 16:19] Pep Miralles Martorell: In as much particularly, as logotherapy sees you, a human being, not predominantly determined, not to say dominated, by the will to pleasure, as you were mentioning, nor by the will to power, along the lines of Adlerian teachings, but basically, fundamentally, by a will to meaning. That is to say, the desire, the impulse, to find, to discover in life, or better to say, each life situation, concrete life situation, confronting someone, the desire to find a meaning therein and to go on to fulfill it. I was very intrigued. One of the most surprising things I've read recently was that you said that when you talk to European students, only 40% said they had suffered this sort of inner void. And yet, 81% of American students experience the same thing. It's almost decades ago. We think of it as just the opposite. We think of the Europeans as being buried under this existential dread and sense of purposelessness and a mirror. Whoever is being optimistic enough, however it might be, whether the ones or the others are suffering more or less, respectively, from this existential vacuum, the ones who seem to suffer less should not look at the others with contempt, but look at the others with compassion and look for anything possible to help the others. Now, this void manifests itself as... Empathy, boredom, lack of initiative, lack of interest, interest in the world, [18/10 16:19] Pep Miralles Martorell: or initiative in changing something within the world for the better. This frustration is a proof of the existence of a will to meaning. Unless we were imbued by will to meaning, by the wish to find meaning and discuss, discover, and fulfill meaning in life, we never would be able to experience it in a way. So this is, in a way, also something positive. Now you've listed three types of values. Creative values, experiential values, and attitudinal values. You may find a meaning, the average man, the man on the street or the woman on the street may find a meaning day by day in doing a deed, in creating a work. And, that's the creative, creative. And in experiencing something, the beauty, the truth as a researcher, or the good in dealing with people as a teacher. There's an extraordinary moment in Man's Search for Meaning when you talk about being in one of the Nazi camps, and all of you going out to look at a sunset. Is that... Exactly. There is a paradigm of experiential values. Finding a meaning in experiencing, without doing anything, without achieving or accomplishing anything, but just in giving oneself the immediate experience of something beautiful going on in the world. This is the second avenue. But there is also another aspect of experiential values. Not only experiencing something, but also experiencing someone. More than that, experiencing another human being in his or her very uniqueness. [18/10 16:19] Pep Miralles Martorell: And it is the main attribute of a human being that he is a person, in contrast to any animal. He is a person, and a person is always something absolutely unique, irrepeatable in the evolution of the cosmos, as it were, in comparison with any other human being. And this uniqueness can be got hold of solely by a loving person, because he not only sees the essence, but also the potential in the beloved person. Thereby, as I put it before, promoting him, alleviating it, to reach out to attain this potential, and to fulfill, and thereby actualize also himself. But not by reaching self-actualization. It's nonsense. Self-actualization can only fall into your lap automatically once that you have fulfilled a concrete meaning, done the best of a situation. Then you actualize yourself as a by-product. Let's talk about the third set of values, which is the attitudinal. The idea of choosing how to respond to suffering. Choosing the attitude. Yes. If there is no possibility, in a given situation, to fulfill the meaning of a situation by giving oneself to the experience of beauty and so forth, nor to, if you have lost the capability to do your job, to do your work, even then, there is an ultimate possibility to find and fulfill meaning. Not only the ultimate. It is even the potential to fulfill the deepest meaning, to attain the highest values: [18/10 16:19] Pep Miralles Martorell: Why is the new approach to this situation, a tragic or a brief situation, confronting you? You said that part of the initial shock of being put in a death camp was ultimately an acceptance that we knew we had nothing to lose except our ridiculously naked lives. Is that the situation that there is? In a way, yes. Is this when you make the choice of how you're going to... your last value choice is how to react to the situation? You stand there, you stood there naked, with nothing you could have had. But all the more, what counted and mattered was what you were being, rather than having, possessing anything or being. So what counted was what you make out of the situation. What attitude you adopt in the situation. And then the multitude, a wealth of possible attitudes, how we approach it. So we have to decide. The ultimate, I would take it, attitudinal value challenge that we all share is how we're going to face death. How do you prepare people for that? How do you prepare yourself for that? I couldn't prepare anyone else, unless I would have prepared myself. Because you, if we are psychiatrists, your patients, feel exactly whether or not you are really convinced of what you are teaching and telling them. [18/10 16:19] Pep Miralles Martorell: Now, I am convinced that in contrast to the usual aspect, or the sound aspect, to life, and more specifically to the past, to life's transitoriness, and this includes that we approach, each of us are approaching death. In contrast to that, I maintain that in the past, nothing is lost, but right on the contrary, everything is stored forever. It is not annihilated by transitoriness, but on the contrary, it has been, it is becoming preserved forever. Something you have done can never be undone. Something you have experienced, something you have even experienced in a negative sense, going through suffering, and if you have, for instance, you have gone through this suffering, honestly, courageously, and with dignity, who in the world, what in the world can deny, can annihilate this? What you have done has been done forever, in both ways, in a negative as in a positive way. It cannot be undone. And the past is a storehouse of what you have done, what you have experienced, what you have gone through, and what you have done out of all the negative and tragic aspects that you have encountered within your life. I want to thank you for being on the show, and I want to thank you at home for watching. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: LA MATEIXA ENTREVISTA EN CATALÀ: [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: [18/10 15:52] Pep Miralles Martorell: A la teva obra, cites bastant a Nietzsche. La seva línia, el que té un perquè per viure pot suportar gairebé qualsevol com. Què creus que volia dir amb això? Què crec que volia dir? Què creus que volia dir amb això? De la mateixa manera que pretenc transmetre als meus lectors i estudiants que una visió d'un significat per davant d'algú, un sentit a l'espera que algú el compleixi, que això contribueix més que qualsevol altra cosa en igualtat de circumstàncies a la supervivència. El sentit és el més important de les nostres vides. Certament, perquè el que jo anomeno voluntat de sentit, el desig de trobar i de complir significat és la motivació bàsica de l'ésser humà. Sens dubte, això va en contra de moltes de les nocions deterministes que s'estan difonent en aquests dies, ja que l'home és una màquina, l'home és un ordinador, l'home és producte dels instints. L'home és una cosa com una rata en experiments, experiments psicològics. Per descomptat, tens raó, però no només contra els anomenats conceptes deterministes de l'home, sinó també pel que fa a les teories motivacionals de determinats sistemes psicoterapèutics. Parlem un minut de la logoteràpia, que va sorgir d'aquesta noció de recerca de sentit. La logoteràpia és un entre altres tipus de psicoteràpia que és, podem dir, una psicoteràpia centrada en el significat. [18/10 15:58] Pep Miralles Martorell: En particular, com et veu la logoteràpia, un ésser humà, no predominantment determinat, per no dir dominat, per la voluntat de plaer, com deies, ni per la voluntat de poder, seguint la línia dels ensenyaments adlerians, sinó bàsicament. , fonamentalment, per una voluntat de sentit. És a dir, el desig, l'impuls, de trobar, de descobrir a la vida, o millor dit, cada situació vital, situació de vida concreta, enfrontar-se a algú, el desig de trobar-hi un sentit i anar-hi complint. Estava molt intrigat. Una de les coses més sorprenents que he llegit recentment és que vas dir que quan parles amb estudiants europeus, només el 40% va dir que havia patit aquest tipus de buit interior. I tanmateix, el 81% dels estudiants nord-americans experimenten el mateix. Fa gairebé dècades. Pensem que és tot el contrari. Pensem que els europeus estan enterrats sota aquest temor existencial i la sensació de no finalitat i un mirall. Qui estigui sent prou optimista, sigui com sigui, tant si els uns com els altres pateixen més o menys, respectivament, aquest buit existencial, els que semblen patir menys no haurien de mirar els altres amb menyspreu, sinó mirar el els altres amb compassió i busquen tot el possible per ajudar els altres. Ara, aquest buit es manifesta com... Apatia, avorriment, falta d'iniciativa, falta d'interès, interès pel món, [18/10 16:03] Pep Miralles Martorell: o iniciativa per canviar alguna cosa dins del món per a millor. Aquesta frustració és una prova de l'existència d'una voluntat de sentit. A menys que estiguéssim imbuïts per la voluntat de sentit, pel desig de trobar sentit i discutir, descobrir i complir el sentit de la vida, mai podríem experimentar-ho d'alguna manera. Així que això també és, en certa manera, una cosa positiva. Ara heu enumerat tres tipus de valors. Valors creatius, valors vivencials i valors actitudinals. Pots trobar un sentit, l'home mitjà, l'home del carrer o la dona del carrer poden trobar un sentit dia a dia en fer un fet, en crear una obra. I això és el creatiu, creatiu. I en experimentar alguna cosa, la bellesa, la veritat com a investigador, o el bé de tractar amb la gent com a professor. Hi ha un moment extraordinari a Man's Search for Meaning quan parles d'estar en un dels campaments nazis i de sortir tots a mirar una posta de sol. És això... Exactament. Hi ha un paradigma de valors vivencials. Trobar un sentit a experimentar, sense fer res, sense aconseguir ni aconseguir res, sinó només en donar-se l'experiència immediata d'alguna cosa bella que passa al món. Aquesta és la segona avinguda. Però també hi ha un altre aspecte dels valors vivencials. No només experimentar alguna cosa, sinó també experimentar algú. Més que això, experimentar un altre ésser humà en la seva pròpia singularitat. [18/10 16:08] Pep Miralles Martorell: I és l'atribut principal d'un ésser humà que és una persona, a diferència de qualsevol animal. És una persona, i una persona és sempre quelcom absolutament únic, irrepetible en l'evolució del cosmos, per dir-ho, en comparació amb qualsevol altre ésser humà. I aquesta singularitat només la pot aconseguir una persona estimada, perquè no només veu l'essència, sinó també el potencial de la persona estimada. D'aquesta manera, com he dit abans, promovent-lo, alleujant-lo, per arribar a assolir aquest potencial, i per complir, i així actualitzar-se també a si mateix. Però no arribant a l'autorealització. És una tonteria. L'autorealització només pot caure a la teva falda automàticament un cop hagis complert un significat concret, fet el millor d'una situació. Aleshores us actualitzeu com a subproducte. Parlem del tercer conjunt de valors, que és l'actitudinal. La idea d'escollir com respondre al sofriment. Escollir l'actitud. Sí. Si no hi ha possibilitat, en una situació determinada, de complir el sentit d'una situació lliurant-se a l'experiència de la bellesa, etc., ni de, si has perdut la capacitat de fer la teva feina, de fer la teva feina, fins i tot llavors, hi ha una possibilitat definitiva de trobar i complir el sentit. No només l'últim. Fins i tot és el potencial per complir el significat més profund, per assolir els valors més alts: [18/10 16:13] Pep Miralles Martorell: Per què s'enfronta el nou enfocament d'aquesta situació, una situació tràgica o breu? Vostè va dir que part del xoc inicial de ser posat en un camp d'extermini va ser en última instància una acceptació que sabíem que no teníem res a perdre excepte les nostres vides ridículament nues. És aquesta la situació que hi ha? En certa manera, sí. És aquí quan decideixes com vas a... la teva última opció de valor és com reaccionar davant la situació? Estàs allà, estàs allà nu, sense res que haguessis pogut tenir. Però encara més, el que comptava i importava era allò que estàves sent, més que no pas tenir, posseir res o ser. Així que el que comptava era el que en fes de la situació. Quina actitud adoptes davant la situació. I després la multitud, una riquesa d'actituds possibles, com l'afrontem. Així que hem de decidir. El repte definitiu de valors actitudinals que tots compartim és com ens enfrontarem a la mort. Com prepares la gent per a això? Com et prepares per a això? No podria preparar ningú més, tret que m'hagués preparat jo mateix. Perquè vosaltres, si som psiquiatres, els vostres pacients, sentiu exactament si esteu realment convençuts o no del que els esteu ensenyant i dient. [18/10 16:18] Pep Miralles Martorell: Ara estic convençut que, en contrast amb l'aspecte habitual, o l'aspecte sonor, a la vida, i més concretament al passat, a la transitorietat de la vida, i això inclou que ens acostem, cadascú de nosaltres s'acosta a la mort. En contrast amb això, sosté que en el passat no es perd res, sinó que, al contrari, tot s'emmagatzema per sempre. No és aniquilat per la transitorietat, sinó que, al contrari, ho ha estat, s'està conservant per sempre. Alguna cosa que has fet mai es pot desfer. Alguna cosa que has viscut, quelcom que fins i tot has viscut en sentit negatiu, passant per patiment, i si, per exemple, has passat per aquest patiment, amb honestedat, valentia i dignitat, qui en el món, què en el el món pot negar, pot aniquilar això? El que has fet s'ha fet per sempre, de les dues maneres, tant en negatiu com en positiu. No es pot desfer. I el passat és un magatzem del que heu fet, del que heu viscut, del que heu passat i del que heu fet de tots els aspectes negatius i tràgics que heu trobat a la vostra vida. Vull donar-vos les gràcies per estar al programa, i vull donar-vos les gràcies a casa per veure-us. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: La traducció al català conté alguns errors lleus. La IA pot millorar i millorarà però ja fa molt. [18/10 23:28] Pep Miralles Martorell: Hem de procurar estimar sempre que ens sigui humanament possible però si en una determinada situació no som capaços d'estimar el millor que podem fer és sortir de la situació. Nietzsche deia: "donde no se puede continuar aman- do se debe - ¡pasar de largo!" [18/10 23:50] Pep Miralles Martorell: [16/10 21:35] Pep Miralles Martorell: Sí. En la mili no podía decidir mucho cómo mover el cuerpo ni su lengua pero había mucha libertad y tiempo para pensar. En cambio en la escuela no había libertad ni para pensar. [16/10 21:40] Pep Miralles Martorell: No. En la mili había muchas guardias y determinados servicios en los que te dejaban leer y pensar en lo que quisieras. En cambio en la escuela me mantenían la mente ocupada la mayor parte del tiempo de manera que no tuviera tiempo para pensar por mi mismo y decidir sobre mi vida. [17/10 7:10] Pep Miralles Martorell: También el problema de los estudios es "picar el anzuelo" y esforzarse y estudiar y escuchar el profesor con lo que no tenía tiempo para ser mi mismo. Yo "piqué el anzuelo" otros *no se* *esfuerzan, no estudian, no* *escuhan...y son ellos mismos.* MEA CULPA lo de "picar el anzuelo". [17/10 7:16] Pep Miralles Martorell: Picar el anzuelo de frases como "si no estudias ahora luego de mayor te arrepentirás" o "hay que pensar en el futuro profesional" o "sentirse alagado por un sobresaliente y ofendido por un suspendo" que es permitir que los otros manejen tu mente.... [17/10 14:08] Pep Miralles Martorell: De este vídeo me quedo con dos cosas: - Nuestros juicios a menudo no se ajustan a la verdad y son pesimistas. - Todos valemos. Entonces hay que juzgar bien y valorarse. [17/10 14:12] Pep Miralles Martorell: Y también: - Los juicios de otras personas sobre nosotros muy a menudo no es así como somos. [17/10 14:42] Pep Miralles Martorell: Por ejemplo: en vez de juzgar el mundo está lleno de guerra y contaminación juzgar en el mundo hay mucha paz y mucha vegetación. [17/10 14:50] Pep Miralles Martorell: Por ejemplo: en vez de juzgar en la escuela nunca pude ser mi mismo juzgar en la escuela aprendí a leer lo que me ha permitido aprender muchas cosas. [17/10 15:17] Pep Miralles Martorell: Por ejemplo: en vez de juzgar el mundo es un infierno lleno de muerte juzgar el mundo tiene unas condiciones óptimas para la vida y hace más de 3000 millones de años que hay vida en el planeta. [17/10 15:59] Pep Miralles Martorell: El vídeo habla de que: - con la conciencia podemos elevarnos por encima de la mente. -tenemos ideas - estamos en creencias algunas inconscientes que nos condicionan. - Podem elegir entre creer en un universo hostil o en uno benevolente. Creer en uno benevolente es bueno para el cerebro. - es bueno creer en una inteligencia detrás del universo algunos le llaman Dios, vida... - el mundo real es más benevolente que el mental. - la mente muchas veces juzga equivocadamente porque no lo conoce todo. - visualizar lo que queremos conseguir es bueno. -ante la DIFICULTAD o decimos no valgo o decimos puedo probar cosas nuevas. - buscar esperando encontrar - nunca estar harto excepto estat harto de estar harto. - no dicutir con la mente, observarla y desidentificarse con ella. [17/10 16:03] Pep Miralles Martorell: *Yo no soy como tu me juzgas sino yo me creo que soy como tu me juzgas.* Dice Puig. [17/10 16:04] Pep Miralles Martorell: Entonces hay que cambiar las creencias. [17/10 16:08] Pep Miralles Martorell: Alerta, que això també és un judici. [17/10 16:14] Pep Miralles Martorell: Podem pensar que vivim en un univers hostil o en univers benevolent allà on som estimats i valorats positivament. L'univers benevolent és millor pel cervell. [17/10 16:51] Pep Miralles Martorell: Pater Noster, qui es in cælis, sanctificétur nomen Tuum, adveniat Regnum Tuum, fiat volúntas tua, sicut in cælo et in terra. R. Panem nostrum quotidiánum da nobis hódie, et dimitte nobis débita nostra, sicut et nos dimíttimus debitóribus nostris; et ne nos indúcas in tentationem, sed libera nos a malo. Amén. [17/10 18:26] Pep Miralles Martorell: Segons Eckhart Tolle la ment no pot perdonar perquè és un mecanisme de defensa atac però ens podem elevar per damunt la ment cap a la consciència, cosa que també diu Puig, accedint al PODER DEL AHORA. Aquí i ara MENT EN SILENCI. [17/10 18:27] Pep Miralles Martorell: Aquí baix els missatges que per vergonya he esborrat. [17/10 18:27] Pep Miralles Martorell: Ara m'ha vengut un record. Quan era nin i anava a la EGB els nins grans em varen començar a dir Pep Conill i quan passaven per devora jo em deien Cuníiiii, cunillóoooo, Pep puta cuní i s'enreien. Jo a lo primer vaig pensar que a Jesucrist també l'insultaven i el varen crucificar així que jo aguantaré i esperaré que se cansin d'insultar-me però no es cansaven i varen passar uns quants anys insultant-me, ho vaig dir a mu mare i em va dir te tenen enveja perquè tenim Son Conill, el nostre hort, ho vaig dir a mon pare i em va dir t'has de defensar tot sol. Un dia un nin dos anys més petit que jo em va dir pep puta cuní i jo li vaig pegar una manbelleta (una hostia, una torta...) i ell em va insultar més i quan va ser enfora em va tirar una pedrada però llavors ja no m'insultaren més. Seguir a Jesucrist no em va servir. Tornar bé o indiferència per mal no em va anar bé, tornar mal per mal sí. [17/10 18:27] Pep Miralles Martorell: Crec que per un nin o per un adult és molt difícil que no li afectin els insults a diari durant anys. Crec que em varen enfonsar i si em passàs ara també m'enfonsaria, Jesucrist només n'hi ha un. [17/10 19:52] Pep Miralles Martorell: Ara puc aturar la ment i tenc espai per pensar en coses que m'agraden. N'hi ha que viven en un pis tutelat i han d'escoltar a la força els telediarios o es veuen moguts per les passions en veure el sucessor den Nadal o la selecció Espanyola de futbol i no tenen cap oportunitat d'escapar de la manipulació. Trob molt difícil escoltar una paraula que entenguis i no pensar en el seu significat i molts de significats duen sentiments associats en el cervell. Però tal vegada només són judicis meus falsos i veig un univers hostil en lloc d'un univers benèvol com diu Puig. Tenc 53 anys i encara alèn això és lo important i en haver alenat expulsar i tornar alenar. [17/10 20:00] Pep Miralles Martorell: El 24 d'Agost. [17/10 20:04] Pep Miralles Martorell: Intent omplir el meu món de manera positiva però he atravessat camins negatius. Per jo l'univers dels telenotícies i dels diaris és fastigós, just pensar-hi em fa mal val més escoltar en Mario Alonso Puig. [17/10 20:17] Pep Miralles Martorell: Dia 24 era a Cala Millor, va caure en dissabte i vaig tenir feina als banys de 10 a 20 hores i vaig estar 45 minuts per anar de Montuïri a Cala Millor i el mateix per tornar. No vaig celebrar l'aniversari. [17/10 20:40] Pep Miralles Martorell: Faig feina al CEO de netetja de s'Estel de Llevant i fa dos o tres dies vaig anar a fer net a les oficines del sindicat de mestres i professors STEI. Vaig sortir malalt d'allà, un professor amb una senalleta que posava AMB QUINES BALES MATÀREU LES IDEES i una foto de n'Aurora Picornell, posters NO TOQUEU L'EDUCACIÓ EN CATALÀ, posters LA LLENGUA PARLA-LA, ESCRIU-LA..., posters NOSALTRES EL FUSTERIANS en alusió a un llibre d'un que li deien Joan Fuster que va escriure NOSALTRES ELS VALENCIANS. Tot identificació amb un nacionalisme "Països Catalans" i amb ideologia política republicana, memòria històrica....I aquesta gent és la que aprova oposicions??? Malalt vaig sortir. Ara enviaré un vídeo amb energia positiva. [17/10 21:09] Pep Miralles Martorell: Cada vegada que vaig allà surt enmalaltit. Crec que li comentaré a na Marian, sa meva psicòloga. No ho sé evitar m'afecta. [17/10 22:18] Pep Miralles Martorell: Crec que amb lo que fall és que faig judicis negatius que duen associats sentiments del meu passat que em fan mal. M'és dificil no veure, no escoltar i que això no em dugui a jutjar. He de fer feina amb això. Però lo que practic és la frase de Nietzsche "donde no se puede continuar amando se debe - ¡pasar de largo!"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada