Com després d'un petit ruixat.

És cert que: "A l'ensenyança pública has d'entendre o recordar allò que a altres els interessa que entenguis o recordis. Un autodidacta entén o recorda allò que a ell li interessa entendre o recordar."? CHAT GPT RESPON. ........ https://chatgpt.com/share/684182b7-8f44-800e-96bc-14b26b47bc23 ........

Hi ha moltes coses en la vida que no es poden saber i per tant necesitam la fe per creure una cosa o l'altra? CHATGPT RESPON. ...... https://chatgpt.com/share/68411957-ce14-800e-87bb-2d672471104e ......

DIÁLOGO CON CHAT GPT SOBRE: Sartre o Spinoza. Existencialismo o racionalismo. El existencialismo dice que la existencia precede a la esencia, nuestras decisiones libres crean nuestra esencia y el racionalismo de Spinoza dice que primero somos y luego decidimos totalmente determinados por lo que somos. Sartre dice que el pensamiento niega lo dado y por lo tanto no está determinado. Spinoza dice que el pensamiento está determinado junto con lo dado y es paralelo a lo dado considerando lo dado tanto lo extenso dado como el pensamiento dado. La neurociencia actual parece que da la razón a Spinoza. ........ https://chatgpt.com/share/683fd7ab-0dbc-800e-b9a8-df7ed0baaeeb .........

He estat mirant aquest vídeo, que m'ha semblat molt interessant. He reflexionat arribant a la següent CONCLUSIÓ: Segons quins arguments racionals a favor o en contra del materialisme o d'altres coses poden estar marcats per la incompletitut de la lògica, pels límits de la raó. REFLEXIÓ La meva crítica al vídeo és que, per ventura Kripke té raó en part i James Ross té raó en part, crec que suposar que el meu pensament té una estructura formal determinada per ventura no és cert, amb això tendria raó Kripke. Si el meu pensament no té una estructura formal determinada, tampoc no el puc utilitzar per defensar el materialisme, amb això tendria raó James Ross, però tampoc no el puc utilitzar contra el materialisme. Per tant, per ventura des del meu pensament, el materialisme és racionalment indefensable, però també és irrefutable. Prova de demostrar "Jo no sóc demostrable". Si ho demostres llavors "Jo no sóc demostrable" és veritat però com que l'has ...

Disgusts. REFLEXIÓ. De vegades, a la vida, no podem evitar tenir qualque disgust. El disgust pot ser més o manco greu. Podem tenir un disgust per la mort de qualcú pròxim, per una malaltia que ens ha pegat a nosaltres o a qualcú que coneixem, per un suspens als estudis, per un error que hem comès, per un pecat que hem fet i del qual ens sentim culpables, perquè el nostre equip de futbol ha perdut la final del campionat del món, etc. Quan hem tengut un disgust, és normal que el nostre pensament recreï la desgràcia que hem patit i que el nostre ànim estigui baix i tenguem pena. El que podem intentar fer en aquests casos és acceptar l’estat d’ànim baix i els pensaments que tenim. Llavors, quan hem acceptat que hem tengut un disgust, esperar tranquil·lament que ens espassi, així com esperam que ens espassi un costipat o una grip. En el cas d’un disgust, igual que si tenim un costipat, no està malament fer un poc de repòs i, en poder, començar a ocupar la ment amb altres coses que ens pu...

Estimar i centrar-se en allò positiu. Podem pensar que hauriem d'estimar els altres i el món i no en som capaços ni sabem per on començar. Podem observar que tot el que coneixem dels altres i del món entra a la nostra consciència a través dels nostres sentits i els nostres sentits formen part del nostre cos i de nosaltres mateixos. Per tant, és clar que si volem estimar els altres i el món hem de començar per estimar-nos a nosaltres mateixos ja que tot el que coneixem dels altres i del món forma part de nosaltres i si no ens estimam a nosaltres mateixos no podrem estimar els altres ni el món. Per estimar-nos a nosaltres mateixos ens convé perdonar-nos i no atacar-nos pels errors i fer el mateix amb els altres i el món ja que tot el que coneixem dels altres i del món forma part de la nostra consciència i si podem perdonar allò negatiu i centrar-nos en allò positiu més senzill ens serà estimar.

DOLENTIES. Reflexió. Si qualcú ha fet res dolent contra nosaltres és qui ha fet la dolentia que s'ha de preocupar, angoixar, tenir por o sentir-se culpable per l'acte que ha comès i que Déu li podrà recordar en quasevol moment al llarg de la seva vida i fer-li pagar. Nosaltres podem tenir la consciència tranquil·la i mirar per endavant. No ens convé recrear la dolentia ni sentir ira ni resentiment. En canvi, si hem estat nosaltres que hem fet la dolentia ens hem de preocupar de demanar perdó a qui hem fet mal i demanar perdó a Déu perquè ens retorni la tranquil·litat de consciència i poguem viure sense remordiments, por o angoixa. Perquè, si feim dolenties, no ens podrem sentir mereixedors de bondats i viurem amb por de rebre dolenties contra nosaltres i angoixats en la preocupació d'evitar-les.