Disgusts.

Disgusts. REFLEXIÓ. De vegades, a la vida, no podem evitar tenir qualque disgust. El disgust pot ser més o manco greu. Podem tenir un disgust per la mort de qualcú pròxim, per una malaltia que ens ha pegat a nosaltres o a qualcú que coneixem, per un suspens als estudis, per un error que hem comès, per un pecat que hem fet i del qual ens sentim culpables, perquè el nostre equip de futbol ha perdut la final del campionat del món, etc. Quan hem tengut un disgust, és normal que el nostre pensament recreï la desgràcia que hem patit i que el nostre ànim estigui baix i tenguem pena. El que podem intentar fer en aquests casos és acceptar l’estat d’ànim baix i els pensaments que tenim. Llavors, quan hem acceptat que hem tengut un disgust, esperar tranquil·lament que ens espassi, així com esperam que ens espassi un costipat o una grip. En el cas d’un disgust, igual que si tenim un costipat, no està malament fer un poc de repòs i, en poder, començar a ocupar la ment amb altres coses que ens puguin donar petites alegries i així, a mesura que el disgust ens vagi espassant, tornar a agafar l’hàbit de la felicitat. Si el disgust ha estat molt gros o hem tengut molts de disgusts i el nostre cap no en surt, no està malament consultar amb un professional de la salut mental com un psiquiatre, un psicòleg o un metge, i tal vegada prendre medicació. Però sempre que puguem sortir-ne per nosaltres mateixos, serà millor que amb ajuda.