Com després d'un petit ruixat.

Per classificar un color necessitam conèixer la matèria fins al nivell atòmic per trobar un mecanisme que transformi una determinada freqüència de llum amb un símbol prefixat. Però per veure un color no em puc imaginar la manera en que pugui ésser vist perquè necessit crear qualcú que el vegi, és a dir un subjecte i no sé com es fa això. Classificar és un procés físic i veure és un procés metafísic.

La imatge també pot consistir en moviments de qualque cos o objecte com ja haviem esmentat.

L'objecte necessita del subjecte per existir per tant l'objecte és el subjecte però l'objecte, prest o més tard, destrueix el subjecte, perquè tot subjecte és mortal, per tant no és l'objecte.

Una imatge computacional pot ser visual però també pot ésser sonora, tàctil, gustativa o olorosa o una mescla de totes elles.

Para qué sirve el reconocimiento profesional si luego en casa nadie me hace caso? Cómo puedo contribuir a perder la línea no teniéndola? Por qué no tener amigos nos ayuda a evitar problemas? Qué tienen que ver el lirón, el oso perezoso y otros animales tontos con el ser humano? Por qué quienes sacaban notas excelentes son hoy oscuros profesores y quienes copiaban en clase se han convertido en empresarios creativos y emprenedores? Por qué siempre se realzan los defectos y no las virtudes? Lo importante en la vida no es tener soluciones, lo importante es tener problemas y defectos. Si no fuera así el mundo se acabaría. Tonino, la máxima expresión de la superación personal de un perfecto inadaptadi social, nos presenta en este libro... Del llibre "TONINO, LUEGO EXISTO" DE TONINO LÓPEZ-GUITIÁN, un llibre que va canviar la història de la humanitat. "Usted es enclenque, está cerca de la fealdad, tirando a poco ágil de mente y bastante pobre de espíritu. Su vida es una mierda....

https://dai.ly/x5s67yr

[30/7, 12:18] Pep Miralles Martorell: https://youtu.be/nhvAAvwS-UA [30/7, 12:23] Pep Miralles Martorell: Lliure arbitri. de juliol 30, 2022 Els deterministes biològics xerren sobre l'abscència de lliure arbitri. Intenten quasi reduir l'ésser humà a un mecanisme. Parlen de mecanismes cerebrals i de neurones i així poder explicar quasi completament el comportament humà. Crec que tenen raó amb el "quasi completament" però no completament perquè la consciència i la subjectivitat no s'han pogut explicar per ara com a mecanismes. Tal vegada el problema està en que el meu llenguatge no està preparat per resoldre aquest problema. Quan xerr de la consciència la entenc com un objecte del meu pensament conscient (o meva consciència), és a dir com una cosa que no som jo, però no obstant som conscient. Quan xerr de jo com a consciència només puc xerrar del que he estat, perquè quan en xerr ja ha passat i és converteix en un record i per tant és objectivable. Per tant quan ...