Lliure arbitri

[30/7, 12:18] Pep Miralles Martorell: https://youtu.be/nhvAAvwS-UA [30/7, 12:23] Pep Miralles Martorell: Lliure arbitri. de juliol 30, 2022 Els deterministes biològics xerren sobre l'abscència de lliure arbitri. Intenten quasi reduir l'ésser humà a un mecanisme. Parlen de mecanismes cerebrals i de neurones i així poder explicar quasi completament el comportament humà. Crec que tenen raó amb el "quasi completament" però no completament perquè la consciència i la subjectivitat no s'han pogut explicar per ara com a mecanismes. Tal vegada el problema està en que el meu llenguatge no està preparat per resoldre aquest problema. Quan xerr de la consciència la entenc com un objecte del meu pensament conscient (o meva consciència), és a dir com una cosa que no som jo, però no obstant som conscient. Quan xerr de jo com a consciència només puc xerrar del que he estat, perquè quan en xerr ja ha passat i és converteix en un record i per tant és objectivable. Per tant quan pens en si jo som lliure ho faig pensant en si jo vaig ésser lliure i com que ja ha passat el meu pensament ho veu com un mecanisme d'objectes i no veu llibertat perquè no la pot veure i no perquè no hi sigui. A més el pensament sobre si jo vaig ésser lliure és incomplet i imperfecte com la meva memòria que no pot conèixer amb prou detall la "realitat". Si un altre m'observa desde fora em pot veure com un mecanisme de la natura perquè no pot tenir consciència de la meva subjectivitat. Personalment crec que de llibertat n'hi ha molt poca, si és que n'hi ha.