Si no ens estimen.

REFLEXIÓ. Si els altres no ens estimen, els odiam. Tendim a voler que els altres estimin allò que estimam i odiïn allò que odiam. Nosaltres tendim a estimar allò que augmenta la nostra potència d'acció i a odiar allò que la disminueix. Si un altre estima allò que estimam, aquest altre estima allò que a nosaltres ja ens augmenta la nostra potència, i nosaltres tendim a imitar aquest amor, pel que encara estimam més allò que ja augmenta la nostra potència. I si un altre odia allò que nosaltres odiam, aquest altre odia allò que a nosaltres ja ens disminueix la nostra potència, i nosaltres tendim a imitar aquest odi, pel que encara odiam més allò que minva la nostra potència. El que passa sovint és que els altres odien allò que estimam i estimen allò que odiam. Llavors, si un altre estima allò que odiam, per imitació fa que estimem un poc allò que disminueix la nostra potència d'acció, i si un altre odia allò que estimam, per imitació fa que odiem un poc allò que augmenta la nostra potència d'acció. Per mos d'això que passa sovint, és a dir, que els altres estimen allò que odiam i odien allò que estimam, fa que nosaltres odiem els altres, ja que, per imitació d'afectes, els altres fan que no defensem prou bé la nostra potència d'acció. Per exemple, tots volem ésser estimats perquè ens estimam i volem que els altres estimin allò que estimam. El que passa és que molts no ens estimen, perquè s'estimen a ells mateixos o a altres; i, com que molts no estimen allò que estimam, és a dir, nosaltres mateixos, llavors odiam aquests molts que no ens estimen.