Spinoza 3

PEP DEMANA. En la filosofia de Baruch Spinoza no em puc imaginar un pensament de Déu perquè el pensament de Déu no succeix en el temps. Per exemple, la idea de cercle está eternament en Déu, però, jo necessit temps per imaginar-me un cercle i necessit també el meu cos per imaginar-me un cercle. Així no sé com és tenir la idea de cercle per a Déu. CHATGPT RESPON. Sí, aquí estàs topant amb una diferència fonamental entre el pensament en nosaltres i el pensament en Déu segons Spinoza. Per a nosaltres: Imaginar o concebre un cercle és un acte que passa en el temps i que necessita d’un cos (ulls, cervell, experiència prèvia, etc.). El nostre pensament està vinculat a processos físics i seqüencials, i per això té abans i després. Per a Déu: La idea de cercle no “neix” ni “es desenvolupa” perquè ja és eterna. No hi ha un procés d’“imaginar” o “representar” com en nosaltres; més aviat, l’idea de cercle és simplement una part de l’enteniment infinit de Déu, que existeix necessàriament. En Déu no hi ha seqüència ni canvi de pensament: totes les idees són coeternes amb la seva essència i existeixen “a la vegada” (en el sentit d’eternitat, no de simultaneïtat temporal). Un paral·lel que pot ajudar: Quan tu penses un cercle, el vas construint mentalment a partir d’experiències i definicions. En canvi, en Déu, la idea de cercle és com la definició perfecta i completa que sempre és; no ha estat “apresa” ni “projectada” al llarg del temps. En Spinoza, això vol dir que no pots imaginar-te com és tenir la idea de cercle en Déu, perquè la teva imaginació sempre funciona dins del temps i amb dependència del cos. Per això, només pots entendre-ho per raó: que la idea de cercle és un mode etern de l’atribut Pensament de Déu, inseparable de l’essència divina, i no un acte mental com els nostres. Si vols, puc explicar-te un exemple més concret que diferencia clarament com és “tenir” una idea en Déu i com és “tenir-la” nosaltres. Vols que te’l faci?