Pensament i Extensió són imaginats però no coneguts.

Crec que a la fi entenc perquè Spinoza diu que el pensament és paral.lel a l'extensió. De la mateixa manera que deim que existeix el sol a la Natura encara que ningú el miri Spinoza diu que existeixen les idees a la Natura encara que ningú les pensi. Però el fet de que existeix a la Natura el sol encara que ningú el miri o una idea encara que ningú la pensi és una creença que pot ser certa però ni demostrable ni refutable empíricament; encara que per Spinoza és una deducció necessària de les seves definicions i axiomes. Per Spinoza el que hi ha és la Natura i llavors l'enteniment humà concep atributs com extensió o pensament. Els humans a partir de les afeccions del cos humà imaginen tota una realitat extensa que no poden demostrar empíricament que existeixi de fet que és l'atribut Extensió i a partir de les idees a la seva ment finita imaginen tota una realitat paral.lela a la realitat extensa, que no poden demostrar empíricament que existeixi de fet, que és l'atribut Pensament. Crec que jo puc dubtar de què existeixi el sol però no puc dubtar de que som afectat per la imatge del sol i així amb totes les coses de l'extensió. I amb el pensament passa una cosa semblant amb les idees: no puc dubtar de què tenc una idea però puc dubtar que hi hagi idees que no tenc i així amb la major part de les idees del pensament.