Reflexió sobre el SIAU QUI SOU.
[21/7 0:07] Pep: Miquel Costa i Llobera
Els joves, de Horacianes (fragmento) - en catalán- "Siau qui sou; mes no atiant vells odis de raça, ni amb emfàtiques declamacions lloant tot lo que és vostre, fins les mateixes úlceres ... Siau qui sou: mes no us tanqueu, ombrívols, dins una llar històrica sens horitzons. Volau sobre les terres enfora, amunt com l'àguila! Ella ama el niu de les maternes roques, però amb gran vol arranca-s'hi i, travessant mil horitzons, domina espais de llum esplèndida. Per planes, mars, abismes i muntanyes, amb vista potentíssima, tantost afina desitjada presa, impetuosa llança-s'hi de la regió del llamp. Mes no trasmuda d'essència l'au indòmita. Ans bé, de tot lo que trescant aferra, gustant-ne fibres íntimes, se n'assimila la potència, i torna cap a son niu més àguila."
[21/7 0:07] Pep: Quan som pròpiament jo mateix? Quan estic aïllat i callat i project possibilitats de la meva existència o les execut de manera resolta. Això segons Heidegger. Per tant, quan em relacion no som jo mateix, per exemple, ara, en aquest missatge.
El Dasein es propiamente él mismo en el aislamiento originario de la callada resolución dispuesta a la angustia. El ser-sí-mismo propio en cuanto silente precisamente no dice "yo, yo", sino que en su silenciosidad "es" el ente arrojado que él puede ser en cuanto propio. El sí-mismo revelado en la silenciosidad de la existencia resuelta es la base fenoménica originaria para la pregunta por el ser del "yo".
SER Y TIEMPO. Martin Heidegger.
[21/7 0:07] Pep: Per tant si volem ésser qui som, això que diuen del "siau qui sou", ens hem de fer enfora de la societat i practicar una actitut pareguda al zen.
[21/7 0:07] Pep: L'amor allunya del pecat i fa superar la desesperació. Seria estimar tots els papers que interpretes en societat??? La santedat és difícil.
[21/7 0:07] Pep: Ser tal com som sense interpretar??
[21/7 0:07] Pep: Hi reflexionaré!!!
[21/7 0:07] Pep: Difícil ser un mateix per jo, en societat. Desde la infància el mestre de català et diu que dius barbarismes quan xerres, el de castellà que fas faltes d'ortografia i que has de llegir més perquè tens poc vocabulari, el de matemàtiques et posa problemes difícils que no saps resoldre i que hauries de sebre resoldre en aquestes altures.... Ton pare i te mare contínuament te renyen perquè no tens bon modals a la taula. A la feina et diuen que has de rendir més. A missa que hi ha molts de pecats. El psiquiatra que tens idees delirants. A l'exercit has de seguir unes normes molt estrictes o sinó estàs arrestat...Si ets un homo has d'anar alerta a mirar descaradament una dona perquè sinó la seua parella et pot pegar. .....
[21/7 0:07] Pep: Hi ha ferides socials de la infància a la vellesa. Tota la vida. Molta gent vella és fermada i obligada a prendre antipsicòtics, en teoria per al seu bé, però ja no pot ser ella mateixa.
[21/7 0:07] Pep: Quan dic gent vella em referesc a ancians.
[21/7 0:07] Pep: En resum, si depends dels altres per viure has d'interactuar amb els altres i per interactuar amb els altres no pots ésser tu mateix. Has de respectar els límits dels altres i anar alerta que els altres no et facin mal o fins i tot et matin.
És el preu de la vida en societat que està clar que té molts aventatges: menjar, habitatge, medicines, etc....
El pensament verbal i la comunicació verbal forma part de l'aprenentatge social . Per això trob que Heidegger tenia la raó quan deia YO NO SOY YO. YO SOY EL OTRO A LA MANERA DEL UNO.
Els joves, de Horacianes (fragmento) - en catalán- "Siau qui sou; mes no atiant vells odis de raça, ni amb emfàtiques declamacions lloant tot lo que és vostre, fins les mateixes úlceres ... Siau qui sou: mes no us tanqueu, ombrívols, dins una llar històrica sens horitzons. Volau sobre les terres enfora, amunt com l'àguila! Ella ama el niu de les maternes roques, però amb gran vol arranca-s'hi i, travessant mil horitzons, domina espais de llum esplèndida. Per planes, mars, abismes i muntanyes, amb vista potentíssima, tantost afina desitjada presa, impetuosa llança-s'hi de la regió del llamp. Mes no trasmuda d'essència l'au indòmita. Ans bé, de tot lo que trescant aferra, gustant-ne fibres íntimes, se n'assimila la potència, i torna cap a son niu més àguila."
[21/7 0:07] Pep: Quan som pròpiament jo mateix? Quan estic aïllat i callat i project possibilitats de la meva existència o les execut de manera resolta. Això segons Heidegger. Per tant, quan em relacion no som jo mateix, per exemple, ara, en aquest missatge.
El Dasein es propiamente él mismo en el aislamiento originario de la callada resolución dispuesta a la angustia. El ser-sí-mismo propio en cuanto silente precisamente no dice "yo, yo", sino que en su silenciosidad "es" el ente arrojado que él puede ser en cuanto propio. El sí-mismo revelado en la silenciosidad de la existencia resuelta es la base fenoménica originaria para la pregunta por el ser del "yo".
SER Y TIEMPO. Martin Heidegger.
[21/7 0:07] Pep: Per tant si volem ésser qui som, això que diuen del "siau qui sou", ens hem de fer enfora de la societat i practicar una actitut pareguda al zen.
[21/7 0:07] Pep: L'amor allunya del pecat i fa superar la desesperació. Seria estimar tots els papers que interpretes en societat??? La santedat és difícil.
[21/7 0:07] Pep: Ser tal com som sense interpretar??
[21/7 0:07] Pep: Hi reflexionaré!!!
[21/7 0:07] Pep: Difícil ser un mateix per jo, en societat. Desde la infància el mestre de català et diu que dius barbarismes quan xerres, el de castellà que fas faltes d'ortografia i que has de llegir més perquè tens poc vocabulari, el de matemàtiques et posa problemes difícils que no saps resoldre i que hauries de sebre resoldre en aquestes altures.... Ton pare i te mare contínuament te renyen perquè no tens bon modals a la taula. A la feina et diuen que has de rendir més. A missa que hi ha molts de pecats. El psiquiatra que tens idees delirants. A l'exercit has de seguir unes normes molt estrictes o sinó estàs arrestat...Si ets un homo has d'anar alerta a mirar descaradament una dona perquè sinó la seua parella et pot pegar. .....
[21/7 0:07] Pep: Hi ha ferides socials de la infància a la vellesa. Tota la vida. Molta gent vella és fermada i obligada a prendre antipsicòtics, en teoria per al seu bé, però ja no pot ser ella mateixa.
[21/7 0:07] Pep: Quan dic gent vella em referesc a ancians.
[21/7 0:07] Pep: En resum, si depends dels altres per viure has d'interactuar amb els altres i per interactuar amb els altres no pots ésser tu mateix. Has de respectar els límits dels altres i anar alerta que els altres no et facin mal o fins i tot et matin.
És el preu de la vida en societat que està clar que té molts aventatges: menjar, habitatge, medicines, etc....
El pensament verbal i la comunicació verbal forma part de l'aprenentatge social . Per això trob que Heidegger tenia la raó quan deia YO NO SOY YO. YO SOY EL OTRO A LA MANERA DEL UNO.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada