Com després d'un petit ruixat.

CITA. TRATADO DE LA DESESPERACIÓN. Kierkegaard. Este hombre protestará quizá con palabras cada vez más fuertes, por toda la tortura de su recaída, de cómo le arroja en la desesperación. «Nunca me lo perdonaré», dice. Y todo, para traduciros el bien que hay en él, la bella profundidad de su naturaleza. Ahora bien, no es más que mistificación. En mi descripción, expresamente, he incluido el «nunca me lo perdonaré», una de esas frases, precisamente, que de ordinario se estrecha en semejantes circunstancias. Esa frase, en efecto, os coloca de inmediato de aplomo en la dialéctica del yo. Nunca él se perdonará... pero si entonces Dios quisiera hacerlo, ¿tendría la maldad, él mismo, de no perdonarse? En realidad, su desesperación del pecado -sobre todo cuando hace gala de expresiones denunciándose (sin pensar en ellas para nada), cuando dice que «no se perdonará nunca» por haber pecado de esa manera (palabras casi opuestas a la humilde contrición que ruega a Dios el perdón)-, su desesp...

Seguesc llegint el TRATADO DE LA DESESPERACIÓN de Kierkegaard. Avui vull comentar la idea de Kierkegaard de que si ens volem identificar amb un esperit fort o pensament fort és important allunyar-se del pecat. Kierkegaard diu que la majoria de la gent és inconscient del vincle del esperit o pensament. Quan pensam estam afectats per la disposició afectiva que a la vegada és modificada pel pensament o esperit. Així si pecam ens feim mal i el nostre pensament queda afectat pel que ens pot seguir fent mal. El nostre pensament retornant a la mala acció ens fa mal a la disposició afectiva i aquesta afecta al pensament pel que aquest fàcilment rememora el pecat amb el que s'afecta més la disposició afectiva això és l'encadenament. Kierkegaard diu que la majoria de la gent és inconscient d'això. També parla del demoníac que fa tant el mal que està encadenat als efectes del mal i no en surt. Així el creient no vol ésser temptat pel pecat quan se li presenta un pecat de forma atraien...

En el Bhagavad Gita es diu que "El desig sensual que contradit es converteix en ira és l'enemic que hem vengut a vèncer en aquesta vida." i el Cristianisma parla de l'amor. Per jo l'absència de ira és el mateix que estimar. Així el Bhagavad Gita i el Cristianisme tenen una certa similitut. Quan Kierkegaard parla de la desesperació en el fons està diguet que el pecat és la ira, és a dir, atacar-se a un mateix o a un altre o al tot que és Déu. Atacam quan no volem ser nosaltres mateixos o quan per voler ésser nosaltres mateixos atacam a un altre o Déu. Com que nosaltres existint som el nostre món, com diu Heidegger, quan atacam a un altre o a Déu o a una cosa ens atacam, en el fons, a nosaltres mateixos.

16 de Març del 2024. Ahir hi va haver la confessió. Encara que tenc pecats no em vaig confessar. Ahir no estava per rememorar els pecats. Estic acabant Ser y tiempo i em ve al cap com Heidegger xerra de la "bona" consciència i la "mala" consciència. Per ell la "bona" consciència realment no és consciència. No recordar les faltes seria "bona" consciència. Així, si tens pecats i els recordes o els confesses la "mala" consciència augmenta. Per ventura és bo confessarlos per oblidarlos, és a dir no recordar-los més, i essent perdonat evitar penes futures, i així no seguir escoltant la consciència culpable però també la meditació pot ser una eina per evitar els efectes del pecat. Encara que una ment activa no pot estar massa temps meditant sinó que necessita moure's per mantenir-se viva. La precaució amb el pecat és important per poder mantenir l'activitat de la ment i la vida i no ser presa d'una "mala" consciència q...

Segons Jesucrist el pecat és no estimar als altres com a un mateix i a Déu per damunt de totes les coses. Kierkegaard infereix que no estimar els altres és no estimar-se a un mateix i no estimar-se a un mateix és la desesperació de no voler ésser un mateix. També diu que la desesperació de voler ésser un mateix es redueix a la de no voler ésser un mateix. Així en Kierkegaard el pecat és la desesperació que consisteix: DESPRÉS D'UNA REVELACIÓ DE DÉU QUE ENS HA EXPLICAT LA SEVA NATURALESA, EL PECAT ÉS, EN PRESÈNCIA DE DÉU, LA DESESPERACIÓ EN LA CUAL NO ES VOL ÉSSER UN MATEIX O LA DESESPERACIÓ EN LA QUE ES VOL ÉSSER UN MATEIX.

Seguesc amb el Tractat de la desesperació dd Sören Kierkegaard. Parla de que el pecat no és ignorància, així com el definigué Sócrates, ja que qualcú amb el seu saber, coneixent allò que és just, pot fer allò que és injust. El cristianisme diu a tal fe tal persona o creure és ser. Diu que el cristianisme planteja la necessitat d'una revelació de Déu que digui que el pecat és no voler allò que és just. Diu que Sócrates deia si no es fa allò que és just és motivat per no compredre i el cristianisme diu que si no es fa allò que és just és motivat per no voler comprendre. El cristianisne diu que es pot fer una injustícia encara que es comprengui allò que és just. En el cristianisme s'ha de creure. Comprendre és la relació de la persona humana amb l'altre però creure és la relació de la persona humana amb Déu. Per al cristià el pecat està en la voluntat no en el coneixement. I la corrupció de la voluntat, que és el pecat, supera la conciència del individu, és a dir, la persona p...

Seguesc llegint El tractat de la desesperació de Sören Kierkegaard. Parla de la importància per al creient de estar en presència de Déu. Defineix el pecat com: "Estant en presència de Déu, no voler ésser un mateix o voler ésser-ho". És a dir el pecat és la desesperació. Aquesta definició del pecat inclou totes les faltes com per exemple: no robar, no matar, no fornicar...Diu que lo contrari del pecat és la fe. Així el pecat és la desesperació estant davant Déu i la fe és al contrari estar davant Déu i transparentment ser un mateix així com Déu ens ha creat. De cap manera el contrari del pecat és la virtut sinó la fe. Diu que la definició del pecat implica la possibilitat de l'escàndol. Diu que el diàleg entre l'Aïllat i Déu no entrarà mai en el cervell dels filòsofs. Diu que no veure el pecat, com a pecat davant Déu, és paganisme. Diu que l'hone que està en presència de Déu pot parlar amb ell sempre que vulgui. I qui no creu això s'escandalitza. I l'escànd...