Com després d'un petit ruixat.

La percepció del propi cos ens permet fer-nos una idea de l'espai. Per percebre el propi cos necessitam temps i per tant memòria. Així la memòria genera el temps i l'espai. Nota del 1 de Febrer del 2024. La idea de geberació de l'espai a partir del temps està d'acord amb la concepció d'aquell per Henri Bergson però no amb Martin Heidegger que segurament va molt més bé que jo. Martin Heidegger veu l'espai en la relació entre l'ent del cos i els ents del món ja que no pot concebre una existència sense el fenòmen del món.

La percepció del propi cos ens permet fer-nos una idea de l'espai. Per percebre el propi cos necessitam temps i per tant memòria. Així la memòria genera el temps i l'espai.

De dia i de nit ella tremola forta la rosa que s'exposa al vent de l'hivern i viu per un dia que vol ser etern la fresca alegria que tot mal s'emporta. I es mou per un caire i per un altre caire i balla amorosa tancada i estreta ella encara es jove per obrir-se neta i seu dolç perfum espargir-lo per l'aire. Quan la mir s'enfora tota vermellosa com un punt de llum de la llum més formosa s'encén la meva ànima amb caliu i foc. I és quan m'hi acost que la trob més brillant fugaç valuosa com el diamant s'encén la meva ànima l'ensum i la toc.

Quants de records tenc dins el meu cap que mai més recordaré? Quantes persones he conegut que mai més retrobaré i que viuran més que jo? Quants de llocs he visitat on mai més tornaré? Quan arribarà el dia en que m'oblidaré del cos que crec que som i al que mai més tornaré a percebre?

Una flor brosta dins la mà d'un angelet a dins el llit llençols blancs pel ninet petit que avui dorm per viure demà. Jocs d'estrelles, núvols i sol destralades, sang i dolors llàgrimes òrfes dels colors renten l'ànima del seu dol.

Sabem i coneixem el que ens és permès conèixer i sebre com a éssers humans.

Això era un poble allà on hi havia un beneit. El beneit anava a una taver-na aĺlà on els homes li feien la broma de triar entre una moneda grossa en tamany però de poc valor econòmic i una de petita però de molt de valor i el beneit sempre triava la grossa. Un home que passava per allà va demanar al beneit perquè no triava la petita i el beneit va contestar que si triava la petita els homes s'aturarien de fer-li la broma i ell perdria una font d'ingressos.