Com després d'un petit ruixat.

Es la capacitat que te el cervell de imaginar vivencies pels restes que hi ha d'elles dins el propi cervell per mos de la seva manera de funcionar. Nota. Aquesta és un definició mediocre de memòria però no he estat capaç de imaginar res millor.

Ma estranyesa era fum . Em trobava dins la llum dins la llum d'un món perdut que passava per l'embut d'un fumeral ple de fum. Per no perdre la costum em tapava amb un escut del foc que havia rebut foc de llenya en gros consum. I volava a poc a poc cap als nuvols lluny del foc davall el cel estelat. Amb el cap em feia un toc anant d'un a un altre lloc i amb alè mig congelat. 22 de desembre de l'any 2019. Pep OcConill.

Mon cap està escardat no s'atura de pensar per veure si va errat i el seu èrro trobarà. Mon cap té pensament sense adob ni es 'dobarà a la mort ell trobarà un consol del patiment. Mort el cos i podrit el que no és quedarà això no es pot matar callant sent tot lo dit. 28 de Setembre de l'any 2019.

Què és el que és. Quan noltros observam un objecte, "el que és", amb la vista, lo primer que podem pensar, per exemple mentre llegim aquest escrit, és si el que veim està dins el nostre cervell o fora del nostro cervell. Segons el que ens expliquen els científics, el que veu una persona entra com a llum a la retina i allà és enviat a través del nervi òptic a la zona del cervell allà on es representen les imatges. Per tant, tot el que es veu està dins el cap. Arribam a la conclusió que tot el que veim està dins el cap, però ja suposam desde el principi que hi ha dins i fora. Així, tot el que veim està dins el cap, però correspon a allò que està defora perquè en molts de casos ho podem tocar. Sabem que una cosa està dins nosaltres si amb el tacte percebem que està dins i defora si amb el tacte percebem que està defora, el tacte ens dóna informació dels límits del nostre cos. Aquesta informació també està dins el cap, però no ens queda més remei que suposar que és certa ...

Si ens peguen una galtada ens farà mal un temps. Què vol dir que el setit del tacte en ser estimulat hi ha quelcom que podem anomenar ànima tàctil que vibra i tot el que vibra necessita el temps per poder vibrar i el temps existeix perquè el que vibra va deixant de vibrar i desapareix per tant perquè passa i passant té passat i per tant memòria. També podem recordar mitjan- çant la imaginació galtades que ja no vibren perquè el cervell registra segons quines coses de manera més duradera, això també és temps i és temps perquè és passat i és passat perquè és memòria. El mateix que hem dit amb el sentit del tacte ho podem dir de la vista, l'oida, l'olfacte i el gust. I també del pensament i també pot passar dins el món dels somnis. Veim idò que la memòria genera el temps. Diumenge 4 d'Agost de l'any 2019. Nota del dimarts 30 de Gener de l'any 2024. Ara estic rellegint Martin Heidegger, concretament Sein und Zeit i estic mirant d'entendre la temporeidat. En aqu...

Una flor brosta dins la mà d'un angelet a dins el llit llençols blancs pel ninet petit que avui dorm per viure demà. Jocs d'estrelles, nuvols i sol destralades sang i dolors llàgrimes orfes dels colors renten l'ànima del seu dol. Datació: anterior al 2003  i posterior al 1996.

La imposibilitat de formar un partit polítc format per una sola persona és un atemptat contra la llibertat de participació política perquè impossibilita que una persona amb desacord amb la totalitat de forces polítiques existents i amb desacord amb la totalitat de gent disposta a formar part d'una llista electoral es presenti a unes eleccions i pugui ésser votat per una part dels votants.