Com després d'un petit ruixat.

Mon cap està escardat no s'atura de pensar per veure si va errat i el seu èrro trobarà. Mon cap té pensament sense adob ni es 'dobarà a la mort ell trobarà un consol del patiment. Mort el cos i podrit el que no és quedarà això no es pot matar callant sent tot lo dit. 28 de Setembre de l'any 2019.

Què és el que és. Quan noltros observam un objecte, "el que és", amb la vista, lo primer que podem pensar, per exemple mentre llegim aquest escrit, és si el que veim està dins el nostre cervell o fora del nostro cervell. Segons el que ens expliquen els científics, el que veu una persona entra com a llum a la retina i allà és enviat a través del nervi òptic a la zona del cervell allà on es representen les imatges. Per tant, tot el que es veu està dins el cap. Arribam a la conclusió que tot el que veim està dins el cap, però ja suposam desde el principi que hi ha dins i fora. Així, tot el que veim està dins el cap, però correspon a allò que està defora perquè en molts de casos ho podem tocar. Sabem que una cosa està dins nosaltres si amb el tacte percebem que està dins i defora si amb el tacte percebem que està defora, el tacte ens dóna informació dels límits del nostre cos. Aquesta informació també està dins el cap, però no ens queda més remei que suposar que és certa ...

Si ens peguen una galtada ens farà mal un temps. Què vol dir que el setit del tacte en ser estimulat hi ha quelcom que podem anomenar ànima tàctil que vibra i tot el que vibra necessita el temps per poder vibrar i el temps existeix perquè el que vibra va deixant de vibrar i desapareix per tant perquè passa i passant té passat i per tant memòria. També podem recordar mitjan- çant la imaginació galtades que ja no vibren perquè el cervell registra segons quines coses de manera més duradera, això també és temps i és temps perquè és passat i és passat perquè és memòria. El mateix que hem dit amb el sentit del tacte ho podem dir de la vista, l'oida, l'olfacte i el gust. I també del pensament i també pot passar dins el món dels somnis. Veim idò que la memòria genera el temps. Diumenge 4 d'Agost de l'any 2019. Nota del dimarts 30 de Gener de l'any 2024. Ara estic rellegint Martin Heidegger, concretament Sein und Zeit i estic mirant d'entendre la temporeidat. En aqu...

Una flor brosta dins la mà d'un angelet a dins el llit llençols blancs pel ninet petit que avui dorm per viure demà. Jocs d'estrelles, nuvols i sol destralades sang i dolors llàgrimes orfes dels colors renten l'ànima del seu dol. Datació: anterior al 2003  i posterior al 1996.

La imposibilitat de formar un partit polítc format per una sola persona és un atemptat contra la llibertat de participació política perquè impossibilita que una persona amb desacord amb la totalitat de forces polítiques existents i amb desacord amb la totalitat de gent disposta a formar part d'una llista electoral es presenti a unes eleccions i pugui ésser votat per una part dels votants.

A. L'INVENTOR DE COLORS. Psicòleg 1. Vostè és una persona molt Intel·ligent. L'inventor de colors 2. No. Som beneitíssim. 1. Sí? 2 Sí. 1. Però vostè fa de metge investigador i ha realitzat projectes que li poden dur a ésser anomenat premi Nobel. 2. Això no té cap valor. 1. No? Cap? 2. No. Cap. 1. Vostè té l'autoestima molt Baixa. Pràcticament no en té d'autoestima. 2. Amb això estic d'acord. 1. Haurem d'investigar d'on li ve aquesta autoestima tan Baixa. Per què diu que és beneitíssim? 2. Entre moltes altres coses Quan era nin vaig projectar que en ésser un adult faria d'inventor de colors i mai he estat capaç d'inventar-me un nou color. 1. El comprenc vostè ha investigat tant amb la intenció de veure Nous colors en el món i no ho ha aconseguit. Em sap greu. 1. Bé però pensi que ningú n'ha inventat cap mai de color. 2. Idò com així el món està ple de colors? 1. No ho sé. Començ a pensar que jo també som beneitís...

Jo pens molt i jo pens molt a tot hora tot lo dia ben aviat faig molta via i es sermó jo mai escolt. Pensa que pensa que pensa vaig passant jo es meu temps des temps que passa em qued sense fins que men queda no gens. Si hem de fer aquí un combat podem prendre aquí l'oratge i m'hauràs gafat ventatge si te dic cap Desbarat. Ses cireres tornen Blanes Quan te fugen de ses mans si no tens por de germans tendràs sempre ses mans sanes. Ja no hi ha psicología ni psicòlegs preparats per fer tornar verds els Prats que són grocs avui en dia. Colors verds i groc i negres els vermells me donen vida sembla tot una mentida no res sebre amb tants de sebres. La llum sura emmig del temps cercant ulls que la contemplin i corets que alegres sentin com els llamps, els sentiments. Sent el temps venir i tornar Quan record ma trista vida vull pensar que ha estat mentida per així poder oblidar. Quarterades de sabor ha mester la bona anyada Quan L'aigua ha ...