Wittgenstein. Sense sentit per a qualcú.

PEP DEMANA. Segons el Wittgenstein de les Investigacions filosòfiques, una proposició pot ser un sense sentit per a una persona perquè no té un ús en cap dels seus jocs de llenguatge que juga amb altres persones i per a una altra persona no ser un sense sentit perquè té un ús en algun dels seus jocs de llenguatge que juga amb altres persones? CHATGPT RESPON. Sí. Aquesta formulació és essencialment correcta i, de fet, és més fidel a Wittgenstein perquè ja no presentes els jocs de llenguatge com una cosa purament privada. Podem precisar-la així: Segons el Wittgenstein de les Investigacions filosòfiques, una expressió pot no tenir sentit per a una persona perquè no té cap ús dins els jocs de llenguatge en què aquesta persona participa amb altres persones, mentre que la mateixa expressió pot tenir sentit per a una altra persona perquè té un ús dins algun dels jocs de llenguatge en què aquesta altra persona participa amb altres persones. Per exemple, «escac i mat» té un ús dins el joc de llenguatge dels escacs. Una persona que no participa en aquesta pràctica pot no saber què significa realment l'expressió. Per a ella, les paraules poden ser intel·ligibles en algun sentit, però no tenen el mateix ús lingüístic. Ara bé, faria una última precisió important: Wittgenstein probablement no posaria l'accent en «per a una persona», com si el sentit fos subjectiu. El que importa és en quin joc de llenguatge té ús l'expressió. Per tant, encara millor seria: Una expressió pot tenir sentit dins un joc de llenguatge en què participen unes persones i no tenir cap ús —i, per tant, cap sentit en aquell context— dins els jocs de llenguatge en què participen unes altres. Això encaixa perfectament amb la seva idea de «el significat d'una paraula és el seu ús en el llenguatge» (§43). El sentit no depèn simplement del que una persona tingui «dins el cap», sinó de l'ús que l'expressió té dins una pràctica lingüística. [