REFLEXIÓ. Lliures i no totalment perceptibles.

REFLEXIÓ. Lliures i no totalment perceptibles. El nostre món humà ens és conegut a través de les nostres percepcions. Quan una percepció va unida d’alguna manera a una altra percepció, deim que la primera causa la segona. Així, si veim passar una motocicleta i sentim el seu renou, pensam que la motocicleta, en passar, ha causat aquest renou. N’hi ha que diuen que l’ésser humà no és lliure perquè qualsevol percepció de qualsevol acte humà es pot associar a percepcions prèvies a l’acte humà que causen aquest acte. Però què passa si l’ésser humà no és totalment perceptible pels éssers humans, de manera que és impossible associar percepcions prèvies que causen actes humans percebuts per l’ésser humà, per mos que aquestes imaginades percepcions prèvies no siguin perceptibles pels humans, és a dir, no pertanyin al món dels éssers humans? En aquest cas, la causalitat no pot explicar els actes humans, ja que la causalitat només funciona dins el món percebut per l'ésser humà, i hi ha un espai per a la llibertat i la culpabilitat humanes.