Quan vaig començar a existir???

PEP DEMANA. Abans de ser concebut jo ja existia i tenia al manco dos cossos, el de l'òvul i el de l'espermatozou? CHATGPT RESPON. No exactament. Aquesta idea és suggestiva, però si la mirem amb una mica de precisió filosòfica i biològica, no es pot sostenir tal com està formulada. Biològicament, abans de la concepció existien dues cèl·lules: un òvul i un espermatozou. Però: No eres “tu”. Eren cèl·lules de dues altres persones (la mare i el pare). No formaven una unitat ni un organisme propi amb identitat individual. El que solem anomenar “tu” comença, des del punt de vista biològic, amb la fecundació, quan apareix un nou organisme amb un genoma propi. Filosòficament, aquí hi ha un punt interessant: Pots dir que les condicions de possibilitat de la teva existència ja hi eren (els gàmetes, les teves línies genètiques, etc.). Però això no és el mateix que dir que tu existies. És una mica com dir: abans que existeixi una estàtua, ja existeix el marbre. És cert, però el marbre no és encara l’estàtua. El teu plantejament té una intuïció profunda: intentes pensar la continuïtat entre el “no ser” i el “ser”. Però hi ha un salt important: Abans de la concepció → no hi ha subjecte, només possibilitats. Després de la concepció → apareix un individu (almenys en sentit biològic). Si vols, podem anar més enllà i discutir-ho des de diferents filòsofs (per exemple, Aristòtil, Agustí o pensament contemporani), perquè aquí hi ha molta tela filosòfica.