Pot seguir l'existència a l'inexistència????

PEP DEMANA. Si la inexistència no té temps llavors a la inexistència no la pot seguir la existència? CHATGPT RESPON. La teva pregunta és molt bona, perquè apunta a un límit del pensament: estam intentant parlar de “successió” (primer una cosa, després una altra) allà on potser no hi ha temps. Anem a poc a poc. Si dius: “la inexistència no té temps”, llavors: no hi ha “abans” no hi ha “després” no hi ha “durada” Per tant, no es pot dir pròpiament que una cosa “segueixi” a la inexistència, perquè “seguir” ja implica temps. Ara bé, això no vol dir que l’existència no pugui aparèixer. Vol dir més aviat que: 👉 No té sentit dir que l’existència ve “després” de la inexistència, sinó que, des del punt de vista de l’experiència, l’existència simplement és. Això és molt proper al que suggereix Ludwig Wittgenstein quan diu que la mort no és un esdeveniment de la vida: no hi ha una experiència del “no-res” que després sigui seguida per una altra cosa. Podríem reformular la teva intuïció així: La inexistència no és com un “estat” que dura. Per tant, tampoc no és un “moment” anterior a l’existència. Llavors, no hi ha pas real de la inexistència a l’existència com si fossin dos moments en una línia temporal. Un exemple que pot ajudar (amb límits): Abans de néixer no “experimentaves” cap espera. No hi havia un “temps teu” fins que apareix l’experiència. Per això, alguns filòsofs dirien: 👉 L’existència no ve després de la inexistència; simplement comença el temps amb l’existència (per a tu). Si vols, podem anar més enllà: això té conseqüències molt interessants per a la teva altra pregunta sobre si la mort pot ser “eterna”.