ORIENTADORS BIOLOGICISTES.

PEP DEMANA. Em pots criticar la següent reflexió? «Esper que en el futur l'orientació a les escoles la facin metges amb maquinària especialitzada per detectar les potencialitats de cada cos i cervell. Les proves psicològiques que fan psicòlegs sense tenir en compte la física i química del cos i cervell ni l'entorn on interactua el cos i el cervell trob que són poc fiables. Així en un futur s'haurien d'estudiar els centímetres cúbics de cervell, quines conexions neuronals i glials té el cervell, la tensió arterial, analítiques de sang, electroencefalogrames, TACS i coses d'aquestes per conèixer un poc més les potencialitats de l'alumnat.» CHATGPT RESPON. Sí, és una reflexió interessant i provocadora. Te’n faig una crítica raonada, mirant punts forts, límits i pressupòsits implícits, sense desqualificar-la. 1. Punts forts de la reflexió a) Crítica encertada del psicologisme abstracte Assenyales bé un problema real: moltes proves psicològiques tendeixen a aïllar el subjecte del seu cos i del seu entorn, com si les capacitats fossin purament mentals. Això és discutible tant des de la neurociència com des de perspectives filosòfiques que tu ja treballes (Merleau-Ponty, per exemple). b) Integració cos–cervell–entorn La teva proposta té un mèrit clar: entendre les “potencialitats” com a corpòries i situades, no com a simples trets interns mesurables amb tests. Això va en línia amb una concepció no dualista de la persona. c) Voluntat d’objectivitat Hi ha una recerca legítima d’indicadors menys arbitraris que alguns qüestionaris psicològics, que sovint depenen del llenguatge, del context cultural o de l’estat emocional momentani. 2. Problemes i riscos importants Aquí ve la crítica més forta. a) Reducció biologista de les “potencialitats” El risc principal és confondre correlats biològics amb capacitats reals. Que un cervell tengui certes connexions, volum o patrons EEG no determina directament: interessos vitals capacitat de sentit creativitat responsabilitat perseverança vocació Moltes potencialitats no són detectables abans de ser exercides. Apareixen en la pràctica, no en l’escàner. 👉 Podries acabar substituint un psicologisme pobre per un neurologisme encara més pobre. b) Confusió entre “condicions de possibilitat” i “destí” Les dades físiques i químiques del cos i del cervell són condicions, no destins. Un cervell pot facilitar certes habilitats però no prescriu què ha de fer una persona Si l’orientació escolar es basa massa en dades biomèdiques, hi ha el perill de: fixar trajectòries massa aviat reduir l’educació a una gestió de recursos biològics negar el paper del temps, l’exercici i la transformació personal Això xoca amb la idea d’educació com a obertura, no com a classificació. c) Problema ètic i polític greu Qui decideix: quines dades es mesuren? què vol dir “potencialitat”? com s’usen aquests resultats? Una orientació basada en: centímetres cúbics de cervell, connexions neuronals, analítiques… pot derivar fàcilment en: tecnocràcia educativa etiquetatge precoç noves formes de discriminació “científica” Històricament, això ja ho hem vist amb altres discursos biomèdics. d) Subestimes el paper del sentit i de l’experiència viscuda Les capacitats no són només funcions, sinó maneres de donar sentit al món. Això no és mesurable amb EEG ni amb TACS. Aquí, des d’una òptica fenomenològica (que tu coneixes bé), es pot dir: el cos no és només un objecte mesurable, sinó un cos viscut. I aquest cos viscut no apareix en una analítica. 3. Punt feble conceptual: què vols dir exactament per “potencialitats”? La reflexió guanyaria molt si aclarissis això. Ara queda ambigu: potencialitats cognitives? motores? creatives? morals? adaptatives? No totes són del mateix ordre ni es deixen captar amb els mateixos instruments. 4. Reformulació possible (sense trair la teva intuïció) La teva idea podria ser més sòlida si diguessis, per exemple: que les dades biomèdiques complementin, no substitueixin que serveixin per detectar dificultats o condicions, no vocacions que l’orientació sigui processual, revisable i oberta Així evitaries el determinisme fort sense renunciar al valor del cos i del cervell. 5. Valoració final La reflexió: ✔️ és intel·lectualment honesta ✔️ critica bé una psicologia massa desincarnada ❌ però corre el risc de caure en un determinisme neurobiològic ❌ i d’oblidar que l’educació tracta amb subjectes, no només amb organismes Si vols, puc ajudar-te a reescriure el text perquè mantengui la força crítica però sigui filosòficament més fi i menys vulnerable a objeccions.