Propòsit.

REFLEXIÓ. Quin és el propòsit de la vida? Adaptar-se al món. Què és el món? El món és el resultat de la naturalesa de Déu, que vulgarment podem anomenar voluntat de Déu. Així, adaptar-se al món és acceptar la voluntat de Déu. Què és acceptar la voluntat de Déu? És estimar les coses i els éssers vius així com són o han estat, sempre que no impedeixin que ens estimem a nosaltres mateixos. Què és estimar qualque cosa o ésser viu? Estimar qualque cosa o ésser viu és no odiar, és a dir, alegrar-nos per l'existència de la cosa o ésser viu. Per tant, el propòsit de la vida és aprendre a estimar, que és aprendre a alegrar-nos pels resultats de la voluntat de Déu en el món i en els altres. No sabem què hi ha després d'aquesta vida, i és la voluntat de Déu que no ho sapiguem perquè, potser, ell vol que, malgrat les dificultats que trobem a la vida, ens esforcem per alegrar-nos pel món, pels altres i per nosaltres mateixos, és a dir, ens esforcem per estimar el món, els altres i nosaltres mateixos. Podem deduir que aquest aprenentatge o adaptació a estimar és per estar preparats per a una altra realitat que ens espera després de morir, però, potser, Déu no vol que ho sapiguem del cert perquè no escapem a l'aprenentatge en estimació que ens exigeix la nostra vida.