Elogi de l'estupidesa.

ELOGI DE L'ESTUPIDESA. El millor paper, en societat, és el de beneit. Fer d'intel·ligent és difícil i du feina, sobretot, si no ho ets. Fer de beneit és fàcil i no du gaire feina. I per fer de beneit no importa ser-ho. La intel·ligència vista com la resolució de problemes complexos en què s'han de donar les respostes correctes i no les equivocades o com raonar d'acord amb la lògica o com expressar-se amb cert estil és una limitació de la llibertat humana. Així, practicar l'estupidesa comporta una major llibertat. Practicar l'estupidesa també comporta un estalvi energètic ja que la intel·ligència necessita avaluar més possibilitats per trobar les correctes i necessita una memòria més gran per emmagatzemar possibilitats que ja ha determinat com a correctes. Les persones molt intel·ligents poden practicar lliurement l'estupidesa; així exerceixen la llibertat i estalvien energia. Les persones poc intel·ligents normalment practicam l'estupidesa i excepcionalment la intel·ligència, quan, per sort, donam la resposta adequada. Ja està clar que les persones molt intel·ligents, quan practiquin l'estupidesa, han de mirar de no ser perjudicades o perjudicar per la pràctica de l'estupidesa.