Déu ¿és etern?

HI HA DÉU, SEMPRE HI HA HAGUT DÉU I , PER VENTURA, SEMPRE HI HAURÀ DÉU. El raonament és el següent: Si pens llavors existesc. Si existesc llavors hi ha qualque cosa. Com que qualque cosa no put sorgir del no res llavors sempre hi ha hagut qualque cosa. A aquesta qualque cosa que sempre hi ha hagut la podem anomenar Déu (o sustància de Spinoza). Suposem que això no implicàs que qualque dia no pugués succeir que tot desaparegués, fins i tot la sustància de Spinoza. Es a dir, que això no implicàs que qualque dia no pugués succeir que Déu morigués. Imaginem que tot pugués desaparèixer per la desaparició de tota diferència. Ara bé, per ventura, tota diferència no pot desaparèixer per mos que hi ha diferències que, per ventura, són eternes. Per exemple, els infinits atributs de la única sustància, Déu, per ventura, són eterns i sempre diferents els uns dels altres. Coneixem els atributs pensament i extensió i, per ventura, mai podrà passar que pensament i extensió deixassin de ser diferents. També hi ha modes dels atributs que, per ventura, són eterns. Per exemple, el concepte de triangle és un mode de l'atribut pensament que, per ventura, és etern. Per tant, per ventura, Déu no pot desaparèixer. Conclusió: hi ha Déu, sempre hi ha hagut Déu i , per ventura, sempre hi haurà Déu.