Allargar l'esperança de vida de la vida d'origen terrestre.

Conversa amb CHAT GPT. Com fer que la espècie humana i els seus derivats visqui 400 milions d'anys com han fet els taurons??? L'esperança de vida de la vida d'origen terrestre a l'univers pot augmentar molt duguent la vida a altres planetes. Pep OcConill Una societat humana té més probabilitats de existir a la terra durant un milió d'anys com menys modifiqui l'entorn allà on viu? CHAT GPT La probabilitat que una societat humana existeixi durant un milió d'anys depèn de múltiples factors, però el grau en què modifica l'entorn és un aspecte clau. Si considerem la sostenibilitat i l'harmonia amb la natura, podríem dir que: 1. Menys modificació de l'entorn pot afavorir la sostenibilitat: Les societats que viuen en equilibri amb el seu entorn tendeixen a tenir un impacte menor sobre els ecosistemes. Això pot garantir recursos a llarg termini i evitar desastres ecològics que posin en perill la seva supervivència. Històricament, algunes cultures indígenes han viscut durant milers d'anys amb un impacte ambiental mínim. 2. Però la innovació i l'adaptabilitat també són crucials: Les societats que han modificat l'entorn per adaptar-se a desafiaments (com construir defenses contra inundacions o desenvolupar l'agricultura) han pogut prosperar i sobreviure. El problema no és només "modificar" l'entorn, sinó fer-ho de manera insostenible (sobreexplotació, contaminació, destrucció massiva d'ecosistemes). 3. Els límits de l'entorn terrestre: Un milió d'anys és un període immensament llarg. Durant aquest temps, és probable que es produeixin canvis naturals (glaciacions, canvis climàtics, impactes d'asteroides) que escapin al control humà. Si una societat no està preparada per adaptar-se a aquests esdeveniments, independentment de si modifica o no el seu entorn, la seva supervivència es veurà compromesa. En síntesi, una societat té més probabilitats d'existir a llarg termini si troba un equilibri entre adaptar-se a l'entorn i respectar els límits naturals. La clau no és evitar qualsevol modificació, sinó garantir que aquesta sigui sostenible i no comprometi els recursos o l'estabilitat ambiental per a les generacions futures. PEP OCCONILL Quines són les espècies de vertebrats que fa més temps que existèixen sobre la Terra? CHAT GPT Les espècies de vertebrats que fa més temps que existeixen són aquelles que han demostrat una gran capacitat d'adaptació al llarg de milions d'anys, mantenint-se gairebé sense canvis significatius en la seva forma o biologia. Algunes de les més antigues són: Peixos cartilaginosos 1. Taurons (Classe Chondrichthyes) Els primers fòssils de taurons daten de fa uns 400 milions d'anys, al període Devonià. Algunes espècies modernes, com el tauró de Groenlàndia (Somniosus microcephalus), són descendents d'aquest grup antic. 2. Ratlles i quimeres Relacionades amb els taurons, també tenen un origen molt antic, amb una història evolutiva de més de 300 milions d'anys. --- Peixos amb aletes lobulades 3. Celacant (Gènere Latimeria) Considerats "fòssils vivents," els celacants existeixen des de fa uns 360 milions d'anys. Es creien extints fins al seu redescobriment el 1938. 4. Dipnòids (peixos pulmonats) Els peixos pulmonats tenen un origen similar al dels celacants, fa uns 400 milions d'anys. Són els parents més propers dels vertebrats terrestres. --- Amfibis primitius 5. Salamandres i granotes (Orde Anura i Caudata) Els seus avantpassats es remunten a fa més de 350 milions d'anys, però les espècies modernes són més recents. --- Rèptils 6. Tortugues (Orde Testudines) Les tortugues modernes descendeixen de formes primitives que van aparèixer fa uns 220 milions d'anys, al període Triàsic. 7. Crocodilians (Ordre Crocodylia) Els avantpassats dels crocodilians es remunten a fa 240 milions d'anys, contemporanis amb els primers dinosaures. Les espècies actuals, com el cocodril marí, són relativament poc canviades des de fa 80 milions d'anys. --- Ocells i mamífers primitius 8. Estruços i altres ratites Els avantpassats d’aquestes aus no voladores es remunten als dinosaures teròpodes, fa més de 150 milions d’anys. 9. Monotremes (com l'ornitorinc i l'equidna) Els monotremes són mamífers primitius amb un origen de fa uns 200 milions d'anys. --- En resum, els peixos cartilaginosos com els taurons, els celacants, els dipnòids, i les tortugues són alguns dels vertebrats més antics que encara existeixen, amb línies evolutives que es remunten a centenars de milions d'anys. Aquests animals han sobreviscut múltiples extincions massives gràcies a la seva extraordinària capacitat d'adaptació. PEP OCCONILL Si els taurons són les espècies que han viscut més milions d'anys si la humanitat vol viure 400 milions d'anys, hauria d'imitar els taurons? CHAT GPT La longevitat evolutiva dels taurons, que han existit durant més de 400 milions d'anys, és fascinant, però la humanitat no pot simplement "imitar" els taurons per garantir una supervivència semblant. Això es deu a les diferències fonamentals entre els taurons i els humans en termes de biologia, ecologia, i la forma en què interactuem amb l'entorn. No obstant, hi ha lliçons que es poden extreure: Què han fet els taurons per durar tant? 1. Adaptació eficient: Els taurons han evolucionat de manera que poden ocupar diferents nínxols ecològics, des de mars costaners fins a grans profunditats. Aquesta diversitat ha estat clau per sobreviure a canvis ambientals dràstics. 2. Eficiència energètica: Tenen cossos dissenyats per maximitzar l'energia i minimitzar el consum. Això els permet viure en entorns amb recursos limitats. 3. Resiliència ecològica: Han sobreviscut extincions massives gràcies a la seva capacitat d'adaptació i a un cicle de vida relativament senzill. 4. Equilibri amb l'entorn: Els taurons no modifiquen activament el seu entorn; es limiten a viure d'acord amb els recursos que hi ha disponibles. --- Lliçons aplicables als humans 1. Sostenibilitat: La humanitat ha de reduir el seu impacte ambiental i viure de manera més sostenible. Això inclou gestionar recursos de manera eficient i evitar el col·lapse dels ecosistemes. 2. Adaptabilitat: Com els taurons, els humans han de ser capaços d’adaptar-se a canvis ambientals, com el canvi climàtic o les catàstrofes naturals. 3. Simplicitat: Reduir la complexitat de la nostra societat i tecnologia podria ajudar-nos a ser més resilients en el llarg termini, igual que els taurons, que han sobreviscut amb estructures anatòmiques relativament simples. 4. Diversitat: La diversitat cultural, biològica i tecnològica entre els humans podria jugar un paper similar a la diversitat de les espècies de taurons. --- Diferències clau Els taurons són espècies passives que s’ajusten al que l’entorn els ofereix, mentre que els humans modifiquem activament l’entorn per adaptar-lo a les nostres necessitats. Aquesta capacitat de transformar el món ens ha fet molt exitosos a curt termini, però també ens fa vulnerables si no gestionem adequadament el nostre impacte. --- Conclusió Si la humanitat vol durar milions d’anys, no es tracta tant d’imitar els taurons literalment, sinó d’aprendre d’ells els principis de sostenibilitat, adaptabilitat i resiliència. Això implicaria trobar un equilibri entre el nostre desenvolupament tecnològic i la capacitat de viure en harmonia amb la natura, de manera que el nostre impacte no esdevingui insostenible a llarg termini. PEP OCCONILL Personalment pens que només Déu decideix el que ha de viure una espècie i així serà amb l'espècie humana i els seus futurs derivats. Vaig bé? CHAT GPT La idea que només Déu decideix la durada de l’existència d’una espècie, inclosa la humana, és una perspectiva que encaixa amb una visió teològica providencialista. Aquesta concepció implica que tot el que ocorre en l’univers, des de l’aparició de la vida fins a la seva extinció, està sota el control i la voluntat divina. Des d’aquest punt de vista, la humanitat no té un poder absolut sobre el seu futur, sinó que aquest està subordinat al pla de Déu. Reflexió des d’una perspectiva religiosa 1. La Providència divina: Segons Sant Agustí i altres pensadors cristians, tot el que existeix està sota el pla diví, i res ocorre fora de la voluntat de Déu. Això inclou el temps de vida d’una espècie i la seva evolució. En aquest sentit, la humanitat pot esforçar-se per millorar les seves condicions de vida, però el seu futur últim està en mans de Déu. 2. Responsabilitat humana: Encara que Déu decideix en última instància, molts pensadors cristians, com Sant Tomàs d’Aquino, sostenen que Déu també ens ha donat lliure albir i responsabilitat. Això implica que els nostres actes (com cuidar o destruir el medi ambient) poden tenir conseqüències dins del pla diví. 3. Fins i tot els derivats futurs de l’espècie humana: Si es considera que l’evolució o el desenvolupament de "derivats futurs" de l’espècie humana (com podria ser una espècie tecnològica o genèticament modificada) forma part del pla de Déu, aleshores aquests també estarien sota la seva decisió. --- Vas bé amb aquesta idea? Depèn de com la integris amb la teva pròpia fe i reflexió. Si creus fermament que Déu és l’autor de la vida i que totes les coses passen segons la seva voluntat, aquesta visió és coherent amb moltes tradicions religioses. Alhora, pots complementar-ho amb la consciència de la nostra responsabilitat com a administradors de la creació. Així, no només reconeixes la sobirania divina, sinó també la dignitat de col·laborar amb el pla de Déu. En definitiva, vas bé si aquesta idea et porta a confiar en Déu, respectar la creació i viure en harmonia amb el propòsit diví. PEP OCCONILL Em bas en que el futur de l'espècie humana i dels seus derivats no depèn de cap individu perquè cada individu viu menys de 200 anys i està programat pel seu passat quasi totalment. Així el futur està en mans de la identitat de la realitat i a aquesta identitat l'anomen Déu. CHAT GPT La teva reflexió és profunda i aborda qüestions filosòfiques i teològiques fonamentals. Si entenc bé, la teva idea es basa en una concepció del futur com una conseqüència inevitable d’una realitat que transcendeix els individus i el seu control. Aquesta realitat, amb una identitat pròpia que governa el tot, és el que identifiques amb Déu. És una perspectiva que combina elements de determinisme, metafísica i espiritualitat. Analitzem els punts claus: 1. La limitació dels individus: Els humans som éssers finits, amb una vida limitada en temps i espai, i influïts pel passat (genètica, cultura, història, etc.). Si la nostra existència està determinada en gran mesura per factors previs, això redueix la nostra capacitat d’influència sobre el futur global de l’espècie. Aquesta idea ressona amb determinismes filosòfics que argumenten que els individus no tenen control absolut, sinó que són part d’un sistema més gran. 2. La realitat com una totalitat: Veus la realitat com una entitat única i integradora, amb una identitat pròpia. Aquesta idea s’assembla al concepte filosòfic de la "unitat del ser" (per exemple, en el panteisme de Spinoza, on Déu és idèntic a la natura) o al Déu personalista de la tradició teista, que sosté i governa tota la realitat. Associar aquesta identitat al nom de Déu no només dóna sentit a aquesta força o realitat sinó que també la sacralitza i la dota d’intencionalitat. 3. El futur en mans de Déu: Si tot està determinat per aquesta identitat que anomenes Déu, el futur no és quelcom que es pugui "construir" de manera arbitrària, sinó una manifestació natural del que ja és inherent a aquesta realitat global. Això implica que la humanitat, amb els seus derivats futurs, no pot escapar de la seva pertinença a aquesta realitat. --- Relació amb altres pensaments filosòfics i teològics Agustí d’Hipona: Ell defensava que Déu està fora del temps i que tota la història humana, passada i futura, ja està continguda en la seva eternitat. Això ressona amb la teva idea que el futur està en mans d’una realitat superior que transcendeix els individus. Determinisme i llibertat: Si bé el determinisme suggereix que el futur ja està escrit, molts teòlegs i filòsofs sostenen que aquesta realitat no és rígida, sinó que es desenvolupa en llibertat. Això podria harmonitzar amb la idea que Déu és el fonament del futur, però també deixa espai per a la creativitat dins del seu pla. Panteisme i panenteisme: El fet que identifiquis la realitat amb Déu s’assembla a idees panteistes, però també podria encaixar amb el panenteisme, que veu Déu com transcendent i imminent alhora. --- Conclusió La teva reflexió és coherent i ofereix una visió integradora de la realitat i de la condició humana. Entendre Déu com la identitat de la realitat implica que no hi ha separació entre la humanitat, els seus derivats i el pla global que governa l’existència. Així, si el futur està en mans de Déu (aquesta realitat transcendent), això pot donar sentit i serenitat davant la nostra pròpia limitació com a individus. PEP OCCONILL Descobriments com l'energia atòmica nuclear o l'electricitat han minvat l'esperança de vida de l'espècie humana? CHAT GPT Els descobriments com l'energia atòmica nuclear i l'electricitat han tingut un impacte ambivalent sobre l'esperança de vida de l'espècie humana i sobre el seu futur. Aquests avenços han contribuït a millorar enormement la qualitat de vida, però també han creat nous riscos potencials que podrien amenaçar la supervivència a llarg termini. Impactes positius: 1. Millores en la qualitat de vida i la salut: L'electricitat ha transformat la societat, permetent avenços en medicina (aparells mèdics, conservació de vacunes, etc.), accés a l'educació i millores en les condicions de vida. L'energia nuclear, en la seva aplicació pacífica, ha proporcionat fonts d'energia eficients i relativament netes, contribuint a la industrialització i al desenvolupament. 2. Increment de l'esperança de vida: Gràcies a aquests descobriments, l'esperança de vida humana s'ha incrementat substancialment en el segle XX i XXI, en gran part gràcies a millores en la salut pública, l'accés a l'aigua potable i la reducció de malalties. --- Impactes negatius: 1. Amenaces per a la supervivència global: Energia nuclear: El desenvolupament d'armes nuclears ha creat la possibilitat de destrucció massiva i extinció humana a través d'una guerra nuclear. Aquest risc continua existint avui dia. Els accidents nuclears (com Txernòbil o Fukushima) han mostrat com aquesta tecnologia pot tenir efectes catastròfics a llarg termini sobre el medi ambient i la salut humana. 2. Impacte ambiental: L'ús massiu de l'electricitat, especialment quan prové de fonts no renovables, ha contribuït al canvi climàtic. L'escalfament global representa una amenaça significativa per a la sostenibilitat de l'espècie humana. 3. Dependència tecnològica: Aquests descobriments han creat una dependència tecnològica creixent. En cas de fallida a gran escala dels sistemes elèctrics o nuclears, la societat humana podria experimentar un col·lapse. --- Conclusió: esperança de vida a llarg termini A curt termini, descobriments com l'energia nuclear i l'electricitat han augmentat l'esperança de vida i la qualitat de vida. No obstant això, el seu impacte a llarg termini depèn de com es gestionin els riscos associats: Si la humanitat pot evitar conflictes nuclears, gestionar els residus nuclears de manera segura i desenvolupar fonts d'energia sostenibles, aquests avenços poden continuar beneficiant-nos. Però si es gestionen de manera irresponsable, poden posar en perill la supervivència de l'espècie a llarg termini. En definitiva, aquests descobriments són eines poderoses que poden ser tant constructives com destructives, i el seu impacte sobre l'esperança de vida de l'espècie depèn de l'ús que en fem. PEP OCCONILL Em referia a l'esperança de vida de l'espècie humana i dels seus derivats i no a l'esperança de vida dels seus individus. CHAT GPT Entès! Quan parles de l’esperança de vida de l’espècie humana i dels seus derivats, et refereixes a la capacitat de la humanitat (i les formes futures que pugui adoptar) per existir al llarg del temps en el planeta o més enllà. En aquest sentit, els descobriments com l’energia nuclear i l’electricitat han tingut un impacte dual: han ampliat les possibilitats de supervivència però també han introduït riscos que podrien reduir aquesta esperança de vida global. Impactes que poden minvar l’esperança de vida de l’espècie humana: 1. Riscos existencials creats per la tecnologia: Armes nuclears: L’energia nuclear ha introduït la possibilitat de conflictes globals amb conseqüències catastròfiques, com una guerra nuclear que podria portar a l’extinció de l’espècie. Dependència tecnològica: L’electricitat i altres tecnologies modernes han fet que la societat humana sigui més vulnerable a fallides sistèmiques (per exemple, col·lapses energètics o tecnològics que podrien desestabilitzar civilitzacions). 2. Impacte ambiental: L’ús intensiu de recursos energètics, especialment basats en combustibles fòssils, ha accelerat el canvi climàtic. Això pot posar en risc la capacitat de la Terra per sustentar la vida humana a llarg termini. La contaminació nuclear, en cas d’accidents greus, pot fer inhabitable grans àrees durant mil·lennis. 3. Alteració de l’entorn planetari: Les accions humanes estan modificant el clima, els ecosistemes i la biodiversitat a un ritme sense precedents. Això redueix la resiliència del planeta per suportar l’espècie humana en condicions adverses. --- Factors que poden augmentar l’esperança de vida de l’espècie humana: 1. Capacitat tecnològica per superar riscos: L’electricitat i l’energia nuclear també han estat eines fonamentals per al progrés científic, com la investigació espacial i la medicina avançada, que podrien permetre a la humanitat sobreviure a riscos globals. L’energia nuclear i altres fonts poden proporcionar solucions sostenibles si es gestionen adequadament (per exemple, l’energia nuclear de fusió podria ser una font neta i gairebé infinita). 2. Adaptació i colonització extraterrestre: Les tecnologies basades en electricitat i energia nuclear són essencials per explorar i habitar altres planetes, obrint la possibilitat que l’espècie humana s’expandeixi més enllà de la Terra. 3. Gestió de riscos: Amb un ús prudent i responsable d’aquestes tecnologies, es pot mitigar el seu impacte negatiu i utilitzar-les per garantir una coexistència més sostenible amb el planeta. --- Conclusió: el paper de la gestió humana L’esperança de vida de l’espècie humana i els seus derivats depèn menys del descobriment en si (electricitat, energia nuclear) i més de com aquests avenços es gestionin. Si s’utilitzen amb prudència, poden prolongar l’existència de la humanitat. Però si es fa un ús irresponsable, poden escurçar-la dramàticament. En última instància, com bé suggereixes en les teves reflexions anteriors, el futur no només està en mans de la tecnologia, sinó també d’una realitat més gran (que tu anomenes Déu), que transcendeix les accions individuals o col·lectives. Aquesta perspectiva proporciona un marc per reflexionar sobre la nostra responsabilitat envers el futur de l’espècie i del món. PEP OCCONILL I aquests descobriments, electricitat o energia nuclear, han augmentat o disminuit l'esperança de vida de la vida a la Terra? Ja no només parlant dels humans i els seus derivats. CHAT GPT Els descobriments com l’electricitat i l’energia nuclear han tingut efectes complexos i ambivalents sobre l’esperança de vida global de la vida a la Terra, més enllà de l’espècie humana. Han contribuït tant a millores en la conservació i sostenibilitat com a amenaces que podrien posar en perill l’equilibri de la biosfera. Impactes positius sobre la vida a la Terra: 1. Conservació d’espècies i ecosistemes: L’electricitat ha permès la creació de tecnologies per estudiar, monitoritzar i conservar els ecosistemes. Això inclou projectes de conservació d’espècies amenaçades, monitoratge del clima i la protecció d’hàbitats. Les tecnologies nuclears tenen aplicacions en biologia i medicina que han ajudat a preservar la salut de la vida, com la radiació per eliminar paràsits en cultius o estudis en ecologia. 2. Reducció d’algunes formes de contaminació: L’energia nuclear, si s’utilitza correctament, pot reduir la dependència dels combustibles fòssils, disminuint les emissions de gasos d’efecte hivernacle que perjudiquen la vida global. 3. Avanç en la gestió dels recursos: L’electricitat ha permès optimitzar l’agricultura, fer-la més productiva i, per tant, reduir la pressió sobre alguns ecosistemes que haurien estat destruïts per l’expansió humana. --- Impactes negatius sobre la vida a la Terra: 1. Destrucció ambiental: Energia nuclear: Els accidents nuclears (com Txernòbil o Fukushima) han provocat la contaminació de grans zones, fent-les inhabitables per moltes formes de vida durant mil·lennis. Els residus nuclears també són un problema greu, ja que poden contaminar el medi ambient durant milions d’anys. Electricitat basada en combustibles fòssils: Tot i els seus beneficis, la producció elèctrica encara depèn en gran part de fonts com el carbó i el petroli, que són responsables del canvi climàtic i la destrucció de molts ecosistemes. 2. Canvi climàtic: Les tecnologies elèctriques, quan es basen en combustibles fòssils, contribueixen a l’escalfament global, que està accelerant l’extinció massiva d’espècies i alterant ecosistemes sencers. 3. Dependència i vulnerabilitat: La dependència de la tecnologia ha portat a una sobreexplotació dels recursos naturals, esgotant hàbitats i provocant la pèrdua de biodiversitat a un ritme sense precedents. 4. Impacte directe sobre ecosistemes: Les infraestructures per generar electricitat (preses hidroelèctriques, centrals nuclears, línies d’alta tensió) poden fragmentar hàbitats, desplaçar espècies i alterar cicles naturals. --- Balanç general: A curt termini: L’electricitat i l’energia nuclear han aportat avenços significatius per a la humanitat i algunes formes de vida, millorant la capacitat de sostenir i protegir ecosistemes. A llarg termini: Els riscos associats a aquestes tecnologies, especialment el canvi climàtic i la contaminació, podrien reduir dràsticament l’esperança de vida de la biosfera si no es gestionen adequadament. --- Conclusió: En última instància, l’efecte d’aquests descobriments sobre l’esperança de vida de la vida a la Terra depèn de com es gestionin. Si es fa un ús responsable i sostenible, podrien ser una eina per protegir i prolongar la vida al planeta. Però si es continuen utilitzant de manera que alterin irreversiblement els ecosistemes, podrien escurçar dràsticament la capacitat de la Terra per sustentar la diversitat de vida. La responsabilitat recau en la humanitat per equilibrar els beneficis i els costos d’aquests descobriments per al bé global. PEP OCCONILL La humanitat té el potencial de dur la vida a altres planetes cosa que cap de les altres espècies terrestres pot fer. Així la humanitat pot augmentar l'esperança de vida de la vida d'origen terrestre a l'univers. Vaig bé? CHAT GPT Sí, vas bé. La humanitat, gràcies a la seva capacitat tecnològica i intel·lectual, té el potencial únic d’exportar la vida d’origen terrestre a altres planetes o llocs fora de la Terra, augmentant així l’esperança de vida d’aquesta vida. Aquest és un fet que diferencia els humans de qualsevol altra espècie coneguda fins ara, i el converteix en un factor clau per prolongar l’existència de la vida terrestre. Raons per les quals la humanitat pot augmentar l’esperança de vida de l’origen terrestre: 1. Exploració i colonització espacial: La capacitat humana d’enviar missions a altres planetes (com Mart) i satèl·lits (com la Lluna) obre la porta a establir colònies on la vida terrestre pugui florir, fins i tot si la Terra esdevingués inhabitable. Els avanços en biotecnologia podrien permetre recrear ecosistemes complets en altres llocs de l’univers. 2. Protecció contra riscos existencials: La diversificació de la vida en altres planetes serviria com a "seguretat" en cas de desastres globals que amenacessin la vida a la Terra, com impactes d’asteroides, erupcions volcàniques massives o canvis climàtics irreversibles. 3. Transport de material biològic: Les tecnologies actuals permeten portar microorganismes, plantes o altres formes de vida que podrien adaptar-se a condicions extraterrestres, establint bases per a ecosistemes en altres mons. 4. Conservació de l’ADN terrestre: A més d’exportar vida, la humanitat també pot preservar la diversitat genètica de la Terra mitjançant bancs genètics en llocs segurs o fora del planeta, assegurant la possibilitat de regenerar espècies en el futur. --- Límits i responsabilitats: 1. Ètica i precaució: La introducció de vida terrestre en altres planetes comporta riscos, com la possible contaminació de formes de vida extraterrestres que encara desconeixem o l’alteració de sistemes naturals aliens. És crucial actuar amb responsabilitat i respectar possibles ecosistemes extraterrestres que podrien tenir el seu propi valor intrínsec. 2. Dependència tecnològica: Aquest potencial només es farà realitat si la humanitat continua desenvolupant tecnologies sostenibles i avançant en l’exploració espacial. Això requereix una inversió a llarg termini i una col·laboració global. 3. Fràgil balanç a la Terra: Si bé la humanitat pot exportar vida a altres llocs, també és responsable de no destruir la vida al seu planeta d’origen. Sense un planeta funcional, la capacitat de portar la vida fora es veuria molt limitada. --- Conclusió: La humanitat té una oportunitat sense precedents per augmentar l’esperança de vida de l’origen terrestre portant-la més enllà dels límits del nostre planeta. Aquest potencial, però, ve acompanyat d’una gran responsabilitat: gestionar amb cura els recursos i la tecnologia per assegurar no només la continuïtat de la vida terrestre, sinó també el seu respecte i protecció tant a la Terra com en altres llocs. En aquest sentit, la humanitat pot convertir-se en una custòdia única de la vida.