El Cel.
Pens amb que damunt els nostres caps tenim el Cel i el podem contemplar quan anam pel carrer o per fora vila. De vegades el Cel està clar quan fa sol, altres està ennuvolat i altres està estrellat o es veu la Lluna. Pens que al Cel hi ha els nostres éssers estimats que han mort i que allà ens reunirem amb ells quan nosaltres moriguem. Però se m'apareix el Dimoni i em diu "Penses beneitures i fantasies d'al.lot petit. Tothom sap, com expliquen els atrònoms, que no hi ha Cel i damunt només hi ha el Sol, la Lluna, altres planetes, meteorits, estels, moltes estrelles que són com altres sols, la Via Làctea, altres galàxies, cumuls de galàxies dins un espai buit infinitament gran." Li contest "El que pensa beneitures ets tu. Més enllà de tot el que m'has dit hi ha el Cel. L'únic que passa és que el Cel està més enfora que tot això tan gran i per això tu enganes alguns humans diminuts diguent que no hi ha Cel." El Dimoni s'enfada i em pega una llenderada a una cama.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada