Dolenties.
Si qualcú ha fet res dolent contra nosaltres és qui ha fet la dolentia que s'ha de preocupar, angoixar, tenir por o sentir-se culpable per l'acte que ha comès i que Déu li podrà recordar en quasevol moment al llarg de la seva vida i fer-li pagar. Nosaltres podem tenir la consciència tranquil·la i mirar per endavant. No ens convé recrear la dolentia ni sentir ira ni resentiment.
En canvi, si hem estat nosaltres que hem fet la dolentia ens hem de preocupar de demanar perdó a qui hem fet mal i demanar perdó a Déu perquè ens retorni la tranquil·litat de consciència i poguem viure sense remordiments, por o angoixa. Perquè, si feim dolenties, no ens podrem sentir mereixedors de bondats i viurem amb por de rebre dolenties contra nosaltres i angoixats en la preocupació d'evitar-les.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada