Dos poemes propis.
No he pogut evitar la temptació de citar-me a mí mateix en dos poemes, publicats fa anys en aquest blog, d'abans d'emmalaltir-me greument el 2009 y que reflexen la vivències y records d'un adult
jove que estava superant la desesperació
de Kierkegaard y que intentava dur una vida pròpia de Heidegger. Consider que el meu jo propi era el que es va crear amb les ensenyances de les padrines i de preescolar
amb l'escola privada de les mojes de
Sant Vicenç de Paul a Montuïri i la caiguda en la impropietat va ser la de
l'ensenyança pública i de l'exèrcit.
1er Poema. L'INFANT QUE FOU.
Caminava per la vorera
i una lleugera pluja just li feia humits els cabells.
Sentia com les cames,
encara joves,
li responien, a cada passa, amb l'energia adequada.
Tenia la tranquil·litat de qui ja sap qui és
i això era, per a ell, la seva felicitat.
Quan arribà al portal
entrà a la llar,
sentí l'olor del caliu
i es sentí acompanyat.
Ja de nit, pensant en el passat,
com qui mira dins un pou
i veu el cel que es reflexa en l'aigua del fons
es veié a ell mateix en l'infant que fou
i al que després d'un llarg i dur viatge
havia retornat.
Dilluns, 30 de Gener de l'any 2006.
2on Poema. JO TENC GANES DE JUGAR. Jo tenc ganes de jugar
de pujar a una Figuera
de botar de branca a branca,
jo tenc ganes de jugar
de botar damunt la sorra
a vorera de la mar,
jo tenc ganes de jugar de posar-me uns manguitos
i nedar a Dins la mar,
jo tenc ganes de jugar
de correr per Dins els Prats
i sommiar amb els niguls,
jo tenc ganes de jugar
d'agafar una pilota i ésser com en Ronaldinho,
jo tenc ganes de jugar
per ésser aquell infant que mai tranquil va jugar.
Jo tenc ganes de jugar
ara ja no he de fer sa feina
i ningú m'ha d`aprovar.
Jo tenc ganes de jugar
d'enfilar-me als ametlers i menjar ametlons.
Jo tenc ganes de jugar
de córrer per els camins i
collir mores madures.
Jo tenc ganes de jugar
de pegar una pedrada mam Quan lluny puc arribar,
jo tenc ganes de jugar
i veure com les pastures
els mens saben pasturar,
jo tenc ganes de jugar
fins que em fugi el récord
del nin que anava a escola amb por de una galtada,
amb por d' un insult, amb por d' un futur pel qual
havia de lluitar.
Jo tenc ganes de jugar,
sense sebre de política
i tampoc res de futbol,
jo tenc ganes de jugar,
jo tenc ganes de jugar,
Vull jugar.
Me'n vaig a jugar.
4 de Maig del 2009
i una lleugera pluja just li feia humits els cabells.
Sentia com les cames,
encara joves,
li responien, a cada passa, amb l'energia adequada.
Tenia la tranquil·litat de qui ja sap qui és
i això era, per a ell, la seva felicitat.
Quan arribà al portal
entrà a la llar,
sentí l'olor del caliu
i es sentí acompanyat.
Ja de nit, pensant en el passat,
com qui mira dins un pou
i veu el cel que es reflexa en l'aigua del fons
es veié a ell mateix en l'infant que fou
i al que després d'un llarg i dur viatge
havia retornat.
Dilluns, 30 de Gener de l'any 2006.
2on Poema. JO TENC GANES DE JUGAR. Jo tenc ganes de jugar
de pujar a una Figuera
de botar de branca a branca,
jo tenc ganes de jugar
de botar damunt la sorra
a vorera de la mar,
jo tenc ganes de jugar de posar-me uns manguitos
i nedar a Dins la mar,
jo tenc ganes de jugar
de correr per Dins els Prats
i sommiar amb els niguls,
jo tenc ganes de jugar
d'agafar una pilota i ésser com en Ronaldinho,
jo tenc ganes de jugar
per ésser aquell infant que mai tranquil va jugar.
Jo tenc ganes de jugar
ara ja no he de fer sa feina
i ningú m'ha d`aprovar.
Jo tenc ganes de jugar
d'enfilar-me als ametlers i menjar ametlons.
Jo tenc ganes de jugar
de córrer per els camins i
collir mores madures.
Jo tenc ganes de jugar
de pegar una pedrada mam Quan lluny puc arribar,
jo tenc ganes de jugar
i veure com les pastures
els mens saben pasturar,
jo tenc ganes de jugar
fins que em fugi el récord
del nin que anava a escola amb por de una galtada,
amb por d' un insult, amb por d' un futur pel qual
havia de lluitar.
Jo tenc ganes de jugar,
sense sebre de política
i tampoc res de futbol,
jo tenc ganes de jugar,
jo tenc ganes de jugar,
Vull jugar.
Me'n vaig a jugar.
4 de Maig del 2009
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada