Damunt el pas del temps.

Aquí es faran unes quantes observacions damunt el pas del temps. PUNT 1) Es va parlar de com no era possible viatjar al passat per una persona humana ja que es feia veure que mentre viatjàssim al passat no existiríem. Que existir és viatjar cap al futur. La física moderna ja a les acaballes del segle XX va descobrir que hi havia processos físics a nivell quàntic que no són reversibles en el temps. Així suposant que la física de la matèria permetés que aquesta matèria es revertís en el temps es va veure en aquest blog com per una persona humana pel fet del que significa la seva existència no era possible revertir la seva existència en el temps sense deixar d'existir. Aquest és un punt per veure que l'existència, o persona humana, no es pot reduïr a un ent que només hi és [Heidegger òntic] o no només matèria o mecanisme d'objectes per mos de la seva temporeidad. PUNT 2) En aquest blog també es va parlar de la paradoxa del bessons de la teoria de la relativitat i es va veure que segons aquesta teoria dues existències podrien arribar a estar en desacord, segons com es moguessin, sense que elles diguessin mentides, en la percepció de l'hora dels seus rellotges i es reflexionava que la física relativista s'aplica a la matèria i als mecanismes d'objectes de matèria però que pot ser no és aplicable a persones humanes que tenen existència i no només són òntiques. En aquest segon punt també es veu que l'existència, o persona humana, no es pot reduïr a un ent que només hi és [Heidegger òntic]. NOTA.En aquest segon punt es veu que si ens decidim per un punt de vista d'un observador i suposam que l'altre punt de vista o observador és reduïble a la física llavors desde el punt de vista que ens decidim l'altre observador tendrà el rellotge retrassat i aquest darrer estarà d'acord amb que el seu rellotge va retrassat i si pensam que els dos observadors no són objectivables llavors no estaràn d'acord amb l'hora dels rellotges però en aquest cas aplicam la física relativista a uns ents no reduïbles a la física i pot ser que facem malament aplicant la teoria de la relativitat a aquests ents. Així es veu que la hipòtesi que el gran biòleg Francis Crick ha anomenat “la sorprenent hipòtesi”: que la ment, en tots els seus aspectes, no és “més que el comportament d'un vast conjunt de cèl·lules nervioses i les seves molècules associades" pot ser encertada pel que fa a un estudi de la ment desde un punt de vista només biològic,(això mateix pot ser fals pel segon punt que hem vist en aquest missatge quan la biologia ha de tenir en compte per la seva aplicació la teoria de la relativitat), però que aquest conjunt de cel.lules, per mos de la seva existència, pot ser no es reduïble a la física i per tant ni a la química ni a la biologia i aquest conjunt de cèl.lules es comprès desde un punt de vista dels seus estudiosos que de totes totes pot ser limitat. Com ja es va comentar en aquest blog probablement "no és tot allò que hi ha".