Llibertat i immortalitat.

Quan pens en la llibertat em planteig QUÈ ÉS EL QUE ÉS LLIURE? L'EXISTÈNCIA? L'ESSÈNCIA?Segons Heidegger L'Existència és estar-en-el-môn. Segons Sartre l'Existència és allò que no és i no és allò que és. Així els cossos vius tenen unes possibilitats d'actuació i això és la seva llibertat. Però l'existència transcendeix (en el sentit de no és) els cossos, transcesdeix el pensament, transcendeix l'ego (Sartre), trascendeix la voluntat, la imaginació i la memòria cerebral (això darrer entès segons Bergson). Per tant l'existència com que no és l'essència, o l'ésser, no pot ser lliure. Només l'ésser pot ser lliure. Així cada existència té un ésser amb certa llibertat. L'existència és possible que sobrevisquí a la destrucció del seu ésser però no ho sé. Jo, com a mode de estar-en-el-món, som lliure en la mesura en que puc realitzar els meus desitjos. Per exemple si em fermen i no em puc moure som menys lliure que si estic desfermat perquè no puc satisfer el meu desig de moure el cos. Però en Pep com a existència, i dic COM A EXISTÈNCIA, em trascendeix i en Pep, com a existència, no es lliure de tenir-me a jo com a mode de estar-en-el-món, ni de percebre o no els meus desitjos o pensaments. Estar-en-el-món implica "qualque cosa" que està. Aquesta qualque cosa pot ser el cos. També pot ser la voluntat que mou el cos o que li provoca un pensament verbal. El pensament només és un tipus especial de moviments del cos. Estar-en-el-món és viure i viure és una activitat del cos en el món mitjançant el temps. Però l'existència trascendeix aquesta "qualque cosa" que està-en-el-món. Només la voluntat pot ser lliure. No obstant Dilthey diu "Tanto la voluntat como su obstàculo se presentan dentro de la misma conciencia".