Tristor duta.

Els llençols blancs penjats al terrat
s'eixuguen amb el sol i el vent
així en posar-me'ls estaré calent
i content pel que ells dos m'han donat.

Vestit amb roba neta i eixuta
per la vila i el camp em mouré
com el sol com el vent aniré
alegre i amb ja la tristor duta.

Així oblidaré el passat
en que estava del vent regirat
pels racons on el sol ens posava.

Per ventura la sort ha mudat
i volam més amunt que el terrat
fins i tot damunt l'ennigulada.

24 de Gener del 2003.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dios según Buda.

Diálogo con CHAT GPT, desde Heidegger al funcionamiento de Chat gpt.

Glosa feta a un psiquiatre.