Tristor duta.

Els llençols blancs penjats al terrat
s'eixuguen amb el sol i el vent
així en posar-me'ls estaré calent
i content pel que ells dos m'han donat.

Vestit amb roba neta i eixuta
per la vila i el camp em mouré
com el sol com el vent aniré
alegre i amb ja la tristor duta.

Així oblidaré el passat
en que estava del vent regirat
pels racons on el sol ens posava.

Per ventura la sort ha mudat
i volam més amunt que el terrat
fins i tot damunt l'ennigulada.

24 de Gener del 2003.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Diálogo con CHAT GPT, desde Heidegger al funcionamiento de Chat gpt.

La desesperación de los cuerpos Danone. Kierkegaard.