Petits cossos flexibles.

Un grup de nins es llençaven dins la mar des d'aquell mur,
botaven i tornaven pujar,
i encara que l'altura era considerable i el xoc amb l'aigua de vegades dolorós
seguien gojosos el joc.
En aquells moments havien oblidat: qui eren, allà on estaven i en quin temps vivien.
L'emoció era d'una alegre satisfacció dels seus petits cossos flexibles.
Aquell horabaixa d'estiu
sols els esperava un sopar preparat per la mare
i un llit fresc de llençols blancs
allà on la son submergís els seus esperits
i els allunyàs dels seus cossos cansats
cap un món de somnis que les feia sentir triomfadors.


Dissabte, 12 de Maig del 2007

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Heidegger. Tener o no tener tiempo. CHAT GPT

Unir cerebros, hoy, ciencia ficción.

CHAT GPT. Entendiendo el no dualismo a partir de la percepción de Merleau-Ponty.