L'infant que fou.

Caminava per la vorera
i una lleugera pluja just li feia humits els cabells.
Sentia com les cames,
encara joves,
li responien, a cada passa, amb l'energia adequada.
Tenia la tranquil·litat de qui ja sap qui és
i això era, per a ell, la seva felicitat.
Quan arribà al portal
entrà a la llar,
sentí l'olor del caliu
i es sentí acompanyat.
Ja de nit, pensant en el passat,
com qui mira dins un pou
i veu el cel que es reflexa en l'aigua del fons
es veié a ell mateix en l'infant que fou
i al que després d'un llarg i dur viatge
havia retornat.

Dilluns, 30 de Gener de l'any 2006.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dios según Buda.

Diálogo con CHAT GPT, desde Heidegger al funcionamiento de Chat gpt.

Glosa feta a un psiquiatre.