L'infant que fou.
Caminava per la vorera
i una lleugera pluja just li feia humits els cabells.
Sentia com les cames,
encara joves,
li responien, a cada passa, amb l'energia adequada.
Tenia la tranquil·litat de qui ja sap qui és
i això era, per a ell, la seva felicitat.
Quan arribà al portal
entrà a la llar,
sentí l'olor del caliu
i es sentí acompanyat.
Ja de nit, pensant en el passat,
com qui mira dins un pou
i veu el cel que es reflexa en l'aigua del fons
es veié a ell mateix en l'infant que fou
i al que després d'un llarg i dur viatge
havia retornat.
Dilluns, 30 de Gener de l'any 2006.
i una lleugera pluja just li feia humits els cabells.
Sentia com les cames,
encara joves,
li responien, a cada passa, amb l'energia adequada.
Tenia la tranquil·litat de qui ja sap qui és
i això era, per a ell, la seva felicitat.
Quan arribà al portal
entrà a la llar,
sentí l'olor del caliu
i es sentí acompanyat.
Ja de nit, pensant en el passat,
com qui mira dins un pou
i veu el cel que es reflexa en l'aigua del fons
es veié a ell mateix en l'infant que fou
i al que després d'un llarg i dur viatge
havia retornat.
Dilluns, 30 de Gener de l'any 2006.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada