La vida mateixa l'estima.

Puja les costes d'esquena
per veure com apareix el paisatge davant els seus ulls.
I vol estendre's cap a l'horitzó.
Vol que la nit li arribi lluny
amb la calma del viatge dedins.
Pensa que quan està sol,
quan no escolta, ni ha d'entendre ningú,
quan torna vell amb el dia
i pot recordar-lo,
la nit tèbia l'espera
i els somnis són alegres i vius.
No hi ha por perquè la vida mateixa l'estima.

Dijous, 26 de Gener de l'any 2006.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dios según Buda.

Diálogo con CHAT GPT, desde Heidegger al funcionamiento de Chat gpt.

Glosa feta a un psiquiatre.