Desbarat.

Ai quin desbarat que avui he amollat
i sols no ha pensat que era un mal moment
jo que em trobava totalment content
i ara ja em sent un poquet desgraciat.

Boqueta closa jo no hi puc estar
la m'he pensada i no la vull dir
però la paraula surt i em vol fugir
i és que m'escapa i l'he d'amollar.

Quan l'he amollada s'en va i pren el vol
fa voltes pel món la lluna i el sol
llavors tothom sap el doi que he amollat.

Tothom riu i jo, faig cara de dol,
estic emprenyat, vull estar tot sol,
cap gràcia em fa, el meu desbarat.

3 de Desembre del 2002.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dios según Buda.

Diálogo con CHAT GPT, desde Heidegger al funcionamiento de Chat gpt.

Glosa feta a un psiquiatre.