Allà reposava.

Escoltava la remor de les veles de la nau
que el portava cap a la llar
dins una mar calmada
i mirava la nit
clara
d'estels encesos i brillants.
Sabia que no tornaria mai més pel mateix camí
que si hi tornava el camí ja hauria mudat,
ja no trobaria les mateixes gents
ni el mateix paisatge.
Sabia que fins i tot la llar era móvil,
que sa mare d'avui no seria sa mare de demà;
però dins la nau i dins la llar
i dins tots els camins
hi havia quelcom que estava darrera els ulls
que no mudava
i allà reposava.

Diumenge, 29 de Gener de l'any 2006.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dios según Buda.

Diálogo con CHAT GPT, desde Heidegger al funcionamiento de Chat gpt.

Glosa feta a un psiquiatre.