Com després d'un petit ruixat.

PREGUNTA ¿Por qué en la filosofía de Heidegger no hay alma? Entiendo alma como el conjunto de todos los sentidos que permite mediante la memoria de estos sentidos que el paso del tiempo sea posible y así la existencia. Heidegger define la existencia o Dasein como estar-en-el-mundo ¿Cómo es posible el estar-en-el-mundo de Heidegger sin una alma, así como te he dicho que la entiendo, que hace posible que el mundo y todos sus entes sean percibidos y transcurran en el tiempo? CHAT GPT RESPONDE En la filosofía de Heidegger, la noción de alma tradicionalmente entendida como un ente separado o sustancia inmaterial que subyace a la existencia no tiene cabida. En su lugar, Heidegger enfoca la existencia humana como Dasein, que es estar-en-el-mundo. Para él, la experiencia y la percepción del mundo no son atribuibles a un ente separado como el alma, sino que surgen de la relación del Dasein con su entorno y su ser-en-el-mundo. En lugar de un alma que percibe y almacena recuerdos, Heidegger en...

Segons Martin Heidegger l'existència, que ell anomena Dasein, vol dir anticipar-se a sí , estant ja en el món, enmig de l'ent que compareix dins el món. Observ que Heidegger no conceb l'existència com el producte de la memòria dels sentits així com jo vaig fer. Supòs que Heidegger comprèn la memòria dels sentits també com un anticipar-se ja que anticipant accedim a les experiències del sentits ja passades. Heidegger també veu les experiències del sentits, per exemple un color o un mal de queixal, com a part del món del Dasein.

Existència vol dir que el passat encara és un poc als sentits juntament amb el present. El que existeix també té consciència. Per tant existir vol dir passar i passar és viatjar cap al futur. Nota. Per ventura existència també vol dir extensió. Extensió, per exemple ésser una cama i un braç. Extensió que passa. Nota. Ortega y Gasset va dir "Existencia es extensión que pasa." a la seva obra La rebelión de las masas de 1930. També ho digué René Descartes.

Buscando: ‘¿Dónde están los colores que yo veo, dentro de mi consciencia generada por mi cerebro o fuera, en el mundo exterior? Sé que la luz es una onda que llega a mi retina y allí es transformada en impulsos eléctricos que són procesados por mi cerebro. Entonces creo que los colores que veo están en algún lugar de la consciencia que genera mi cerebro. Me baso en que si por una enfermedad perdiera los ojos y se me enviaran señales eléctricas a través del nervio óptico vería colores a pesar de no ser generados por la luz, por lo tanto los colores no están en la luz sinó en la consciencia generada por mi cerebro. ¿Estoy equivocado o acierto?’ CHAT GPT DE MICROSOFT BING RESPONDE Generando respuestas para usted… Generando respuestas para usted… Es una pregunta interesante. Según un estudio de neuroimagen, la actividad en las áreas de la corteza visual superior coincide con los colores que vemos 1. Los colores del arco iris no son inherentes al mundo físico, sino que son...

Els algorismes intel.ligents, com ja hem vist, utilitzen el passat per preveure el futur. Així a partir d'una sèrie de bits, que representen el coneixement que l'algorisme té d'una part del món, que podem dividir en espai i temps, intenten endevinar els bits que representaran una part del món que desconeixen, un temps o un espai desconeguts. Descobrir una part del passat també es pot veure com preveure el futur perquè en el futur sabrem què va passar en el passat. Recordem que Bergson deia que el temps és real, a cada moment augmenta el passat i no es pot tornar passar mai pel mateix estat, això seria un miracle que significaria revertir el temps. Idò bé. Aquest algorismes per endevinar coses, com deia sa padrina, tenen aquestes carecterístiques: 1 - Reconeixen patrons que es repeteixen en les seves entrades per endevinar coses en les seves sortides. 2 - Utilitzen el passat per preveure el futur. Nota. Quan se m'ocorrin més característiques ja les escriuré.

Teorema. Donat una entrada e i una sortida po no existeix cap algorisme per trobar tots els dm's tals que la màquina de Turing T compleix que T(e,dm)=po. Demostració. Hem vist al missatge immediata anteriorment publicat que aquest algorisme tendria el problema de que no es pot decidir a priori si una màquina de Turing s'aturarà o no. Com que l'algorisme utilitza les màquines de Turing aquest algorisme no podem sebre si s'aturarà. El que si podem fer és posar un límit de temps d'execució a les màquines de Turing i trobar-ne molts.

Suposem que tenim una màquina de turing T. T(e,m)=o. Donada una entrada e i un algorisme m treu una sortida o. Suposem que coneixem a Déu o en el seu defecte una persona molt llesta que ens diu T(e,dm)=po on po és la sortida perfecte i dm és l'algorisme diví que genera po. Com obtenir un llista de tots els dms que generen po? Un subnormal com jo ha trobat el següent algorisme senzill. Algorisme Obtenir_llista_dms(l_dm llista) Inici i=0; Mentres (i menor Max) fer o1=T(n,i); Si (o1 igual po) llavors Afegeix i a l_dm; fsi; incrementar i amb 1: fmentres; fi. Nota. Max tendrà un valor o un altre segons la màquina. Sempre es posarà el valor màxim que es pugui posar. Això pot servir de fonaments en la investigació d'algorismes per crear algorismes. Observació. No sabem decidir a priori si una màquina de turing s'aturarà o no. Per lo tant aquest algorisme senzill té...