Correccions desagradables.

CHAT GPT DIU: Segons **Spinoza**, pot ser **trist** per nosaltres que qualcú ens digui que anam errats **quan ho percebem com una negació de la nostra potència d’obrar**, és a dir, com una **mena de submissió, humiliació o disminució del nostre poder de ser**. En aquest cas, no augmenta la nostra comprensió, sinó que ens sentim **passivament afectats**, dominats, o disminuïts. ### Explicació amb les categories de Spinoza: #### 1. **Tristesa** (tristitia) Spinoza defineix la tristesa com: «El pas de l’home d’una perfecció major a una menor» (Ètica III, Definició 2 dels afectes). Això vol dir que **sentim tristesa quan disminueix la nostra potència d’obrar**. #### 2. **Passió (passivitat)** vs **acció (activitat)** Som **actius** quan entenem, i som **passius** quan patim les coses sense entendre-les. Per exemple: - Si qualcú ens corregeix amb respecte i ho entenem, podem passar a l’acció i millorar → **alegria activa**. - Però si qualcú ens corregeix amb menyspreu o nosaltres ho vivim com una humiliació → **tristesa passiva**. #### 3. **L’afecció de l’amor propi (amor sui)** Spinoza reconeix que els humans tenen un amor propi natural. Quan qualcú ens fa veure que anam errats, això pot xocar amb la nostra imatge de nosaltres mateixos. Si no estem preparats per acceptar-ho racionalment, la correcció pot generar: - **Ira**, si ho vivim com una ofensa. - **Tristesa**, si sentim que ens han disminuït. - **Odium**, si atribuïm la causa de la nostra tristesa a l’altra persona (vegeu Ètica III, proposició 13 i següents). ### En resum Segons Spinoza, **ens pot fer tristos que qualcú ens digui que anam errats** quan: - **No entenem** racionalment la seva observació (i per tant no ens ajuda a augmentar la potència). - Ho **vivim com una humiliació o menyspreu**. - Ens sentim **passivament afectats**, no com a agents del nostre propi enteniment. Perquè una correcció ens alegri, hem d’estar **disposats a rebre-la des de la raó**, no des del prejudici o l'afecte passional.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Unir cerebros, hoy, ciencia ficción.

PEP PREGUNTA Así como sé que se han hecho experimentos en que se ha dividido el cerebro de una persona y se ha visto que actúa como dos cerebros distintos, sabes si se han hecho experimemtos para unir dos cerebros de manera que cada uno de ellos vea lo ve el otro, perciba lo que percibe el otro y sepa que piensa, recuerda o proyecta el otro? CHAT GPT RESPONDE Hasta donde llega el conocimiento actual, no se han realizado experimentos exitosos que unan dos cerebros humanos de manera que cada uno pueda ver, percibir, y conocer directamente lo que el otro experimenta o piensa. Sin embargo, ha habido investigaciones y experimentos en torno a la interconexión neuronal y la comunicación entre cerebros, pero están en etapas muy tempranas y con importantes limitaciones. ### Experimentos relacionados 1. **Interfaz Cerebro a Cerebro (Brain-to-Brain Interface - BBI):** - Un ejemplo de investigación en esta línea es el trabajo de Miguel Nicolelis y su equipo, quienes han explorado la posib...
Més informació

Teoria de la relativitat. Paradoxa dels bessons.

M´agradaria que qualcú m´aclarís el següent problema. Segons la teoria de la relativitat d'Albert Einstein el temps de les coses que es mouen respecte d'un observador passa més lentament. Així si tenim dos germans bessons i un l´enviam a l´espai al tornar, el que ha anat a l´espai, serà més jove que el que ha quedat amb nosaltres. Ara suposi que vostè i jo ens trobam un dia i sincronitzam els nostres rellotges. Llavors ens allunyam molt ràpidament i després ens tornam trobar. Per a vostè, el meu rellotge anirà retrassat, però, desde el meu punt de vista serà el seu el que hi anirà. La meva pregunta és: Quan ens trobem per segona vegada estarem d´acord amb l´hora del rellotge? Per què?    
Més informació

Pensamiento y extensión en Spinoza.

PEP PREGUNTA. ¿Por qué, en Spinoza, si las ideas de Dios són inconscientes entonces el atributo pensamiento no puede llegar a ser lo mismo que la extensión si un día todos los modos con pensamiento desapareciesen? CHAT GPT RESPONDE. Tu pregunta toca un punto muy sutil de la filosofía de Spinoza, y me parece excelente. Vamos a desgranarla paso a paso para entender lo que está en juego. 1. Contexto general: Spinoza afirma que Dios o la sustancia tiene infinitos atributos, pero nosotros sólo conocemos dos: el pensamiento y la extensión. Cada atributo expresa la esencia de Dios de una manera completa y autónoma. Es decir, el atributo pensamiento no depende del de extensión ni viceversa. Los modos son las manifestaciones particulares de cada atributo. Los pensamientos son modos del atributo pensamiento; los cuerpos son modos del atributo extensión. --- 2. ¿Qué pasa si todos los modos de pensamiento desaparecen? La clave aquí es que los atributos no dependen de los modos para existi...
Més informació