DEL NO RES, NO RES SURT?

DEL NO RES, NO RES SURT? PEP DEMANA. M'has dit que l'ús "Ex nihilo, nihil fit" (en català, "Del no res, no res surt.") per concloure que Déu ha d'haver existit sempre pot ser qüetionat. Per favor, qüestiona'l. CHAT GPT RESPON. La frase “Ex nihilo, nihil fit” s'ha utilitzat tradicionalment per afirmar que res pot emergir de la absència absoluta d'existència, però aquesta aplicació per concloure que Déu ha d’haver existit sempre pot ser qüestionada des de diversos punts de vista: 1. L'ambigüitat del concepte de "nihil" Definició del "no res": El concepte de "no res" (nihil) no és tan senzill com podria semblar. En la nostra experiència quotidiana, sempre tenim algun context o condicions preexistents, i potser el “no res” no sigui un estat d’absoluta absència sinó un estat d’indeterminació o potencialitat. Així, si "nihil" es defineix com a absència total, alguns podrien argumentar que la nostra noció de "capçalera" és, en si mateixa, un tipus de condició que impedeix arribar a un "veritable" no res. 2. La qüestió de la causalitat i l'origen Limites de la causalitat: El principi "Ex nihilo, nihil fit" assumeix que cada efecte ha de tenir una causa prèvia, però hi ha punts en la filosofia i en la física moderna (per exemple, en el context de les fluctuacions quàntiques en el buit) en què s'argumenta que certs esdeveniments poden sorgir sense una causa tradicionalment definida. Aquestes situacions suggereixen que, en determinats contextos, es podria considerar que alguna cosa emergeix de condicions que no s'ajusten a la idea tradicional de “no res”, la qual cosa posa en dubte l'aplicabilitat universal d'aquest principi. 3. El problema de la regressió infinita Antecedents infinits vs. una entitat eterna: Encara que seguir l'argument lògic podria portar a la idea que hi ha hagut sempre alguna entitat (o diferències) per evitar el "no res", això no implica necessàriament que aquesta entitat hagi de ser identificada amb el concepte de Déu tal com es coneix en moltes tradicions religioses. És possible interpretar la regressió de causes com a una cadena infinita o com un estat de potentialitat perpètua sense arribar a una causa o font definitiva i eterna. 4. Alternatives teòriques i cosmològiques Models cosmològics moderns: Algunes teories en cosmologia plantegen models en què el temps i l'espai són emergents o en què el concepte d'un estat de "no res" absolut pot no tenir sentit en el context de la física quàntica o de la teoria del Big Bang. Aquestes perspectives indiquen que potser no és necessari recórrer a una entitat eterna (com Déu) per explicar l'origen o l'existència de les diferències observades, ja que l'univers en si podria contenir mecanismes on la causalitat clàssica es desdibuixa. Conclusió En resum, si bé el principi “Ex nihilo, nihil fit” té una força aparent en el raonament filosòfic clàssic, les qüestions referents a la definició de "nihil", els límits de la causalitat, les possibles regressions infinita i les alternatives teòriques modernes obren la porta a replantejar la necessitat d'una causa eterna, o d'una entitat com Déu, per explicar l'existència de la realitat. El debat continua obert i depèn en gran mesura de com es defineixin els conceptes bàsics i quins marcs teòrics s'apliquin a l'origen i l'estructura de l'existència.