Petit resum d'idees de Merleau-Ponty.
Aquí un petit texte resumit sobre les idees que vaig adquirint llegint Fenomenologia de la percepció de Merleau-Ponty.
«La ciència es fonamenta en la percepció. La percepció depèn del contexte, del cos i té un sentit global i un significat que ens imposa ella mateixa i que no podem evitar. La cosa percebuda a la consciència no es correspon unívocament a una cosa en un món suposadament "objectiu" que seria l'orígen de les sensacions que formen la cosa percebuda a la consciència, això és la crítica a la hipòtesi de constància. No ens hem de demanar si percebem realment el món sinó que el món és allò que percebem. Llavors el món "objectiu" de la ciència està basat en una percepció que depèn del contexte, del cos, de les percepcions d'un altre, de la creença amb l'altre per lo que no és totalment "objectiu".»
Això està explicat amb el meu llenguatge "infantil".
Aquí baix pulit amb CHAT GPT.
Maurice Merleau-Ponty sosté que la percepció no és una mera captació de dades externes que conformen una imatge objectiva i definitiva de la realitat. Més aviat, segons Merleau-Ponty, la percepció es configura des de la nostra pròpia corporeïtat, des de la nostra experiència situada i relacional amb el món. Això vol dir que el sentit que percebem en les coses no prové d'un món "objectiu" preexistent, sinó que emergeix de la interacció entre el cos percebedor, el context, i les significacions que ens "imposa" el propi acte de percebre.
Aquesta perspectiva desafia la hipòtesi de constància, que assumeix que el que percebem és una projecció directa d'una realitat objectiva externa, independent del nostre cos i del context. En canvi, per Merleau-Ponty, el món que percebem és el món tal com es manifesta a la nostra consciència a través d’una experiència incarnada, i no un món purament objectiu. Això també implica que la ciència, que se sustenta en aquesta percepció, no pot assolir una objectivitat absoluta perquè sempre depèn de la perspectiva situada del percebedor.
A més la "creença amb l'altre" és rellevant en Merleau-Ponty, ja que ell veu la percepció i la intersubjectivitat com a interconnectades. La nostra comprensió del món inclou la presència d'altres subjectivitats, el que aporta una dimensió social i intersubjectiva a l'experiència perceptiva.
«La ciència es fonamenta en la percepció. La percepció depèn del contexte, del cos i té un sentit global i un significat que ens imposa ella mateixa i que no podem evitar. La cosa percebuda a la consciència no es correspon unívocament a una cosa en un món suposadament "objectiu" que seria l'orígen de les sensacions que formen la cosa percebuda a la consciència, això és la crítica a la hipòtesi de constància. No ens hem de demanar si percebem realment el món sinó que el món és allò que percebem. Llavors el món "objectiu" de la ciència està basat en una percepció que depèn del contexte, del cos, de les percepcions d'un altre, de la creença amb l'altre per lo que no és totalment "objectiu".»
Això està explicat amb el meu llenguatge "infantil".
Aquí baix pulit amb CHAT GPT.
Maurice Merleau-Ponty sosté que la percepció no és una mera captació de dades externes que conformen una imatge objectiva i definitiva de la realitat. Més aviat, segons Merleau-Ponty, la percepció es configura des de la nostra pròpia corporeïtat, des de la nostra experiència situada i relacional amb el món. Això vol dir que el sentit que percebem en les coses no prové d'un món "objectiu" preexistent, sinó que emergeix de la interacció entre el cos percebedor, el context, i les significacions que ens "imposa" el propi acte de percebre.
Aquesta perspectiva desafia la hipòtesi de constància, que assumeix que el que percebem és una projecció directa d'una realitat objectiva externa, independent del nostre cos i del context. En canvi, per Merleau-Ponty, el món que percebem és el món tal com es manifesta a la nostra consciència a través d’una experiència incarnada, i no un món purament objectiu. Això també implica que la ciència, que se sustenta en aquesta percepció, no pot assolir una objectivitat absoluta perquè sempre depèn de la perspectiva situada del percebedor.
A més la "creença amb l'altre" és rellevant en Merleau-Ponty, ja que ell veu la percepció i la intersubjectivitat com a interconnectades. La nostra comprensió del món inclou la presència d'altres subjectivitats, el que aporta una dimensió social i intersubjectiva a l'experiència perceptiva.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada