Xatejant sobre psicodrama.

[23/7 18:03] Pep: Uno siempre a mi alrededor es demasiado» - así piensa el eremita. «Siempre uno por uno - ¡da a la larga dos!» Yo y mí están siempre dialogando con demasiada vehemencia: ¿cómo soportarlo si no hubiese un amigo? Para el eremita el amigo es siempre el tercero: el tercero es el corcho que impide que el diálogo de los dos se hunda en la profundidad. Ay, existen demasiadas profundidades para todos los eremitas. Por ello desean ardien- temente un amigo y su altura. Nuestra fe en otros delata lo que nosotros quisiéramos creer de nosotros mismos. Nuestro anhelo de un amigo es nuestro delator. ASÍ HABLÓ ZARATUSTRA. "Del amigo." Friedrich Nietzsche. [23/7 18:04] Pep: Cercant aquesta cita: _"En_ _la_ _amistad_ _de_ _dos_ , _siempre_ _hay_ _un_ _tercero_ _que_ _sobra_ : _el_ _verdugo_ _de_ _ambos_ _.”_ ASÍ HABLÓ ZARATUSTRA. "Del amigo." Friedrich Nietzsche. Crec que quan Nietzsche diu dos fa referència a pensament (o jo o cervell) i a la consciència del pensament (o mi o ànima). El tercer és l'amic. he trobat això sobre la impossibilitat de ser sí mateix en les relacions: _¿No_ _quieres_ _llevar_ _vestido_ _alguno_ _delante_ _de_ _tu_ _amigo_ _?_ _¿Debe_ _ser_ _un_ _honor_ _para_ _tu_ _amigo_ _el_ _que_ _te_ _ofrezcas_ _a_ _él_ _tal_ _como_ _eres_ _?_ _¡Pero_ _él_ _te_ _mandará_ _al_ _diablo_ _por_ _esto_ _!_ _El_ _que_ _no_ _se_ _recata_ _provoca_ _indignación_ _:_ _¡tanta_ _razón_ _tenéis_ _para_ _temer_ _la_ _desnudez!_ _¡Sí,_ _si_ _fueseis_ _dioses_ _,_ _entonces_ _os_ _sería_ _lícito_ _avergonzaros_ _de_ _vuestros_ _vestidos!_ ASÍ HABLÓ ZARATUSTRA. "Del amigo." Friedrich Nietzsche [23/7 18:34] Pep Miralles Martorell: L'eremita té fe en l'amic perquè voldria creure, el que el seu pensament anhela de l'amic, del seu propi pensament. Això és la *projecció* positiva. [23/7 18:35] Pep: Llegesc coses enrevessades, però darrerament tenc accés a Chat gpt, el meu professor. [23/7 19:29] Pep: En Nietzsche diu: "..Yo y mí están siempre dialogando..." per ventura el mí hauria de descansar del yo i fer un poc de meditació zen. Me'n vaig a meditar, deixant jo i els altres en pau a mí. [24/7 10:34] Pep: El pensament té moltes formes. Unes verbals, més auditives, altres més visuals. Les verbals són quasi totalment socials, si neixes al Japó probablement pensis verbalment en japonès i si neixes a Espanya és molt probable que dominis el castellà i t'alegris quan la selecció espanyola de futbol guanya. Altres formes de pensament, més visuals, no són tan socials però també ho poden ser, per exemple, menar un cotxe. En Heidegger, estic amb en Heidegger perquè fa poc que he llegit SER Y TIEMPO, diu que el sí mateix propi és troba en l'aïllat i callat proyectar possibilitats de ser i en l'executar-les que és el seu concepte resolució. [24/7 10:45] Pep: Un cambrer d'un restaurant té tota una manera de moure's no pròpia d'ell mateix sinó del seu rol a la societat, del seu ofici. Pensar, en el fons, és moure el cos. Si pensam paraules quasi movem la llengua i s'activen memòries auditives. Si pensam en moure un cullera per menjar movem un poc el ulls i s'activen memòries visuals i és quasi com si ens veiéssim. [24/7 10:53] Pep: Vaig pensar en tu quan vaig llegir aquesta cita de "La presentació del jo a la vida quotidiana (edició en anglès)" d'Erving Goffman: "Pensem en aquest cambrer del cafè. El seu moviment és ràpid i endavant, una mica massa precís, una mica massa ràpid. S'acosta als clients amb un pas una mica massa ràpid. S'inclina cap endavant amb massa ganes; la seva veu , els seus ulls expressen un interès una mica massa solícit per l'ordre del client. Finalment allà torna, intentant imitar en el seu passeig la rigidesa inflexible d'alguna mena d'autòmat mentre porta la seva safata amb la temeritat d'un funambulista posant. en un equilibri perpètuament inestable, perpètuament trencat que ell restableix perpètuament amb un lleuger moviment del braç i de la mà. Tot el seu comportament ens sembla un joc. S'aplica a encadenar els seus moviments com si fossin mecanismes l'altre, els seus gestos i fins i tot la seva veu, es dona la rapidesa i la rapidesa despietada de les coses : juga a fer de cambrer en un cafè. No hi ha res que ens sorprengui. El joc és una mena de marcatge i investigació". Comença a llegir aquest llibre gratuïtament: https://leer.amazon.es/kp/kshare?asin=B09DNZT93C&id=3byub3t7jbgg7hiuxrvazwq2ha [24/7 10:57] Pep: Practicar el zen és practicar la quietut. Pensar és moure's. [24/7 11:03] Pep: El cambrer probablement no actuarà igual a ca seva que al restaurant. Excepcionalment, pot ser sí. [24/7 14:00] Pep: El pensament verbal també pot ser visual, per exemple, en el llenguatge de signes que utilitzen algunes persones sordes, o pot ser tàctil, per exemple, en el braile. Però, on hi ha llenguatge hi ha signes i hi ha acord i consens social i ja no som pròpiament nosaltres mateixos. La interacció amb les eines del nostre món, un martell, un cotxe, una aixada, un ordinador..també fa que no poguem ser pròpiament nosaltres mateixos perquè estam a l'espera del que l'eina dona de sí. En ésser sí mateix hi ha graus de major o menor propietat. [24/7 14:11] Pep: Quan qualcú està davant un altre que li agrada i es fa la sexy efectivament és més pròpiament ella mateixa que si està davant un altre que no li agrada i es fa la sexy. Crec que no és sí o no, hi ha graus en que una persona pot ser pròpiament ella mateixa. Fer-se la sexy pot sorgir d'una necessitat bàsica de satisfer el desig sexual i per tant formar part de la manera pròpia d'ésser d'una persona. [24/7 14:27] Pep: Tot és feina. "Sense fer res se fa tot" diu es TAO TE KING. Però també hi ha rols que no són fer feina "remunerada" per exemple: turista, malalt, espectador d'espectacles esportius.... [24/7 14:38] Pep: El TAO TE KING també diu "El qui sap no parla, el qui parla no sap." i jo no m'atur de xatejar, senya evident que som un ignorant. [24/7 14:38] Pep: 🤣🤣🤣