Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ. És l'espai finit o infinit? No sé si l’espai és finit o infinit, perquè Heidegger, a "Sein und zeit”, diu que el temps del Dasein és finit. Si el temps és finit, per ventura pots mesurar, per exemple, una distància de cinquanta pams amb la mà del cos del Dasein, i el pam del Dasein és finit, així com el seu cos; però una infinitud de pams cap Dasein les podrà mai mesurar, ja que el temps del Dasein és finit i el Dasein només experimenta les afeccions del seu cos. Per tant, com que l’espai que ocupa el cos del Dasein és finit i el temps del Dasein és finit, no puc saber si l’espai és finit o infinit ja que l'espai l'experimentam amb el cos i el temps del Dasein. Creure amb una existència eterna és una qüestió de fe ja que l'excepticisme radical és irrefutable. Només una existència eterna podria conèixer un espai infinit, si n’hi hagués.

PEP DEMANA. Com pot tenir l'univers físic total un volum finit? CHATGPT RESPON. És una pregunta molt profunda i absolutament legítima. La clau és aquesta idea contraintuïtiva: L’univers pot ser finit en volum sense tenir límits ni “vora”. Anem a poc a poc. 1. Finit no vol dir “tancat dins una capsa” Quan imaginem un volum finit, solem pensar en: una caixa, una esfera dins un espai més gran, una vora on “s’acaba tot”. Però això pressuposa un espai exterior. En cosmologia relativista no hi ha un “fora” de l’univers. L’univers no està dins res: és l’espai mateix. 2. L’analogia clàssica: la superfície de l’esfera Pensa en la superfície de la Terra: És finita (té una àrea total concreta). No té vores. Pots caminar indefinidament sense trobar un “final”. No necessita un “exterior” per existir com a superfície. 🡒 Això és una geometria finita i sense límits. Ara bé: La superfície de la Terra és 2D. L’univers seria l’analogia 3D. 3. Espai corbat: clau de la relativit...

PEP DEMANA. Em pots criticar la següent reflexió? «Esper que en el futur l'orientació a les escoles la facin metges amb maquinària especialitzada per detectar les potencialitats de cada cos i cervell. Les proves psicològiques que fan psicòlegs sense tenir en compte la física i química del cos i cervell ni l'entorn on interactua el cos i el cervell trob que són poc fiables. Així en un futur s'haurien d'estudiar els centímetres cúbics de cervell, quines conexions neuronals i glials té el cervell, la tensió arterial, analítiques de sang, electroencefalogrames, TACS i coses d'aquestes per conèixer un poc més les potencialitats de l'alumnat.» CHATGPT RESPON. Sí, és una reflexió interessant i provocadora. Te’n faig una crítica raonada, mirant punts forts, límits i pressupòsits implícits, sense desqualificar-la. 1. Punts forts de la reflexió a) Crítica encertada del psicologisme abstracte Assenyales bé un problema real: moltes proves psicològiques tendeixen a aïl...

PEP DEMANA. La por a oblidar-me de les tasques quotidianes que és de necessitat que faci em fa que tengui el cap ocupat quasi tot el dia i que no pugui gaudir de pau mental i així i tot no pens a fer moltes tasques. Com ho puc fer per tenir pau mental i pensar en tot? CHATGPT RESPON. El que descrius és molt humà, i té una estructura molt clara: la por 0d’oblidar-te de les obligacions manté el cap ocupat tot el dia, però aquesta mateixa ocupació no et porta a actuar, sinó que et roba la pau. És una mena de cercle tancat. Ho podem desfer pas a pas. 1. Entendre què t’està passant (sense jutjar-te) El que tens no és manca de voluntat, sinó hiper-vigilància mental: El cap diu: “No ho puc deixar anar perquè si no, ho oblidaré” El cos diu: “Així no puc descansar ni començar res” Això fa que: pensis molt, facis poc, i visquis amb una sensació constant de deute pendent. 👉 Pensar en tot no és el mateix que cuidar-ho tot. 2. Alliberar el cap: treure les tasques fora de la ment La ...

REFLEXIÓ. Defensa de la llibertat humana. Respecte la llibertat humana m'ha vengut al cap que si part de l'ànima humana és eterna i sempre ha existit i sempre existirà hi ha un espai per la llibertat humana ja que part de la persona no seria posterior a Déu. Podria ésser però que part de l'ànima humana fos eterna i que aquesta part pertanyi a l'ésser de Déu i així es garantiria la llibertat humana. Spinoza diu que Déu és lliure. Idò part de l'ànima humana per ventura és lliure perquè existeix i actua únicament per la necessitat de la seva pròpia naturalesa ja que pertany a l'ésser de Déu.

REFLEXIÓ. El joc de la vida. La vida humana és com un videojoc en què cada “humà” ha de manejar el seu cos i el seu cervell amb les possibilitats de moviment que tenguin aquest cos i cervell que li han tocat al joc que juga. Tot el que el jugador experimenta o percep al joc ho fa a través del seu cos i cervell, amb unes característiques i possibilitats d’acció que li han tocat quan és concebut. Tot descobriment científic, tota creació i tot guany o pèrdua, tot èxit o fracàs o fins i tot la mort ja pertanyien a les possibilitats d’acció del joc, que són diferents per a cada jugador, ja que depenen del cos i cervell i dels entorns del cos i cervell que li han tocat. I fins i tot la reconfiguració del propi cos, cervell i entorn ja pertanyien a les possibilitats d’acció del joc. Podem fer dues interpretacions: 1) El qui juga al joc de la vida pertany al joc. En aquest cas el jugador seria "software i hardware del mateix "videojoc"". 2) El qui juga al joc de la vida...