Com després d'un petit ruixat.

Qui estima un altre s'estima també a ell mateix, qui odia un altre s'odia també a ell mateix. CONCLUSIÓ DEL DIÀLEG. Qui odia un altre, si realment li causa tristesa, acaba odiant-se a ell mateix. Qui estima un altre, si realment li causa alegria, acaba estimant-se a ell mateix. [...] NOTA. A l'enllaç d'abaix hi ha el diàleg complet. PEP DEMANA. Si X odia Y llavors X s'esforçarà en fer el mal a Y (per la proposició 39 d'Ètica 3 de Baruch Spinoza), el mal és tristesa o frustar l'anhel de qualcú i per tant entristir-lo (per l'escoli de la proposició 39 d'Ètica 3 de Baruch Spinoza), per tant, si X odia Y llavors X s'esforçarà en entristir Y. Si X ha entristit Y, serà afectat d'una tristesa, acompanyada de la idea d'ell mateix com a causa (per la proposició 30 d'Ètica 3 de Baruch Spinoza), per tant (per l'escoli de la proposició 13 d'Ètica 3 de Baruch Spinoza) s'odiarà a ell mateix. Si X estima Y llavors X s'esfor...

Qui odia és odiat, qui estima és estimat. Conclusió: > Qui estima (segons és imaginat com estimant) tendeix a ser estimat, i qui odia (segons és imaginat com odiant) tendeix a ser odiat. PEP DEMANA. És cert segons Spinoza? que: Si imaginam que qualcú Y, pel que no sentíem res, estima X imaginarem que aquest qualcú Y està alegre per una causa X llavors (per la proposició 27 de la tercera part de la Ètica de Spinoza) ens posarem un poc alegres a causa de Y i a causa de X llavors estimarem un poc Y i a X. Si imaginam que qualcú Y, pel que no sentíem res, odia X imaginarem que aquest qualcú Y està trist per una causa X llavors (per la proposició 27 de la tercera part de la Ètica de Spinoza) ens posarem un poc trists a causa de Y i a causa de X llavors odiarem un poc Y i a X. CHATGPT RESPON. Sí, és cert segons Spinoza, i la teva formulació és bastant encertada. Anem a desgranar-ho pas a pas amb les Proposicions pertinents de la Part III de l’Ètica, especialment la Proposició 27 i...

TENIR ÈXIT SENSE SER VALORAT PER NINGÚ. PEP PREGUNTA. Com recuperar una potència d'obrar més lliure, menys reactiva i menys dependent del reconeixement dels altres? CHAT GPT RESPON. És una pregunta molt important i profunda, i la manera de recuperar una potència d’obrar més lliure, menys reactiva i menys dependent del reconeixement dels altres implica un treball interior pacient, honest i continuat. Et comparteixo un camí en diversos punts, amb una mirada inspirada en la filosofia (Spinoza, Nietzsche, Simone Weil), la psicologia i l'experiència vital: --- 1. Conèixer com operen les passions Segons Spinoza, la nostra potència d'obrar es redueix quan som moguts per les passions, especialment quan reaccionem a estímuls externs sense entendre'ls. Llavors, el primer pas és reconèixer quan actuem per impuls, necessitat de reconeixement, o por, i no per una comprensió clara del que fem i per què ho fem. > "L'home passiu no és causa adequada dels seus afecte...

PERDONAR ÉS COMPRENDRE. COMPRENDRE QUE TANT ELS ALTRES COM JO NO POGUEREM FER RES MÉS DEL QUE FÉREM. ChatGpt em diu que el perdó Spinozià no és oblidar sinó compredre la necessitat que fa que les coses siguin així com són i trob que té raó. Trob però que l'oblid de coses negatives pot ser bo perquè cada vegada que les recordes tornes experimentar un poc la negativitat. A més si ho volem comprendre tot ens podem passar tota la vida comprenent cosa que pot estar bé si no es té res millor a fer. ChatGpt també em diu amb raó que part dels meus problemes amb l'escola venen d'una autoexigència excessiva. Llavors jo li faig una hipòtesi d'on pot venir l'autoexigència i ChatGpt confirma la meva hipòtesi. [...] NOTA. A l'enllaç, a baix, hi ha el diàleg sencer. PEP DEMANA. I l'autoexigència excessiva ve del desig de afirmar-se, del desig de treure tota la potència del cos que és reprimit a la força per l'escola i per tant necessita expressar-se dins el mar...

QUATRE REFLEXIONS SOBRE LA INTEL·LIGÈNCIA. REFLEXIÓ 1 Efecte Dunning-Kruger És un biaix cognitiu pel qual les persones amb poca habilitat o coneixement en una àrea tendeixen a sobreestimar la seva competència, mentre que les persones realment competents sovint subestimen les seves capacitats. És a dir, com menys en saben, menys conscients són de la seva ignorància —i això les porta a pensar que en saben molt. Aquest terme prové d’un estudi publicat el 1999 pels psicòlegs David Dunning i Justin Kruger. Altres maneres de descriure aquest defecte: Arrogància ignorant Supèrbia intel·lectual Presumpció Vanitat intel·lectual En un to més filosòfic, Sòcrates ja ho va resumir fa molts segles amb la frase: > “Només sé que no sé res.” I paradoxalment, aquest reconeixement és un signe de saviesa. --- REFLEXIÓ 2 Fer-se càrrec d’un mateix significa deixar de banda certs mites molt estesos. Al capdavant de la llista hi ha la noció que la intel·ligència es mesura per la capacitat de...

SI NO QUIERES SER ODIADO NO ESTORBES A LOS DEMÁS. PEP PREGUNTA. En el Escolio de la Proposición 31 de Spinoza Ética 3 no entiendo por qué que se estorben provoca que se odien: «PROPOSICIÓN XXXI Si imaginamos que alguien ama, o desea, u odia algo que nosotros mismos amamos, deseamos u odiamos, por eso mismo amaremos, etc., esa cosa de un modo más constante. Si, por el contrario, imaginamos que tiene aversión a lo que amamos, o a la inversa, entonces padeceremos fluctuación del ánimo. Demostraciócn: Por el solo hecho de que imaginamos que alguien ama algo, amaremos eso mismo (por la Proposición 27 de esta Parte). Pero supongamos que lo amamos sin esto: se añade entonces al amor una nueva causa que lo alienta, y así amaremos lo que amamos, por eso mismo, con más constancia. Además, por el hecho de que imaginamos que alguien aborrece algo, lo aborreceremos nosotros (por la misma Proposición). Ahora bien, si suponemos que a un tiempo amamos eso mismo, entonces lo amaremos y ab...