Com després d'un petit ruixat.

Moltes persones estam totalment controlades i programades però podem intentar escapar del control i de la programació. Les següents preguntes poden ajudar. PREGUNTES DE DESPROGRAMACIÓ. Per què pens el que pens? Com he arribat a aquests pensaments? Són pensaments meus o només repetesc pensaments d'altres persones sense reflexionar-hi? Està basat en la veritat el que pens? Per què faig el que faig? Com he arribat a aquests actes? Són actes meus o només repetesc actes d'altres persones sense reflexionar-hi? Els meus actes em beneficien a mi o a altres persones?

§ 26. La coexistencia de los otros y el coestar cotidiano [...] En el análisis que hemos hecho hasta ahora, el ámbito de lo que comparece dentro del mundo fue reducido primeramente al útil a la mano o bien a la naturaleza puramente presente, esto es, a entes que no tienen el carácter del Dasein. Esta limitación era necesaria no sólo para simplificar el desaȬ rrollo, sino, sobre todo, porque el modo de ser del Dasein de los otros que compaȬ recen dentro del mundo se distingue del estar a la mano y del estarȬahí. El mundo del Dasein deja, pues, en libertad un tipo de ente que no sólo es enteramente difeȬ rente del útil y de las cosas, sino que, por su modo de ser de Dasein, y en la forma del estar-en-el-mundo está, él mismo, "en" el mundo en el que al mismo tiempo comparece intramundanamente. Este ente ni está-ahí ni es un ente a la mano, sino que es tal como el mismo Dasein que lo deja en libertad, también existe y existe con él. Si se quisiese, pues, identificar

SEGONS EL DUALISME 1. Realitat. Rosa. 2. la llum transporta la imatge de la rosa al Ull que forma part del Cos 3. l'ull transporta i interpreta la imatge de la rosa al Cervell que forma part del Cos 4. el cervell transporta i interpreta la imatge de la rosa a la Consciència. 5. Consciència. Percepció de la Rosa. SEGONS EL NO DUALISME O MONISME Alhora dins la Consciència: Percepció de la rosa i Percepció d'un ull i percepció d'un Cos En el monisme l'única rosa és la de la consciència i l'ull i el cos no són simples transmissors i interpretadors de la imatge de la rosa sinó que són coses que es perceben a la consciència conjuntament amb la rosa. Nota. La percepció depèn del contexte. Nota. En el monisme no es distingeix conscièncìa de realitat ni per tant subjecte d'objecte.

PEP PREGUNTA Qué opinas de la siguiente reflexión mía basada en la lectura de Merleau-Ponty: "La percepción no puede entenderse desde el mundo porque la percepción es nuestro acceso al mundo."? CHAT GPT RESPONDE Tu reflexión sobre la percepción en Merleau-Ponty captura un aspecto fundamental de su filosofía. Según él, la percepción no es simplemente un resultado de nuestro contacto con un mundo objetivo preexistente, sino más bien la manera primaria en que accedemos a ese mundo. No hay un mundo independiente de nuestra percepción que podamos conocer sin esa mediación. En otras palabras, la percepción no es solo un efecto del mundo en nosotros, sino que es constitutiva de nuestra experiencia del mundo: es a través de ella que el mundo se revela. Tu frase refleja esta idea al destacar que la percepción no puede ser entendida desde el mundo, sino que es la condición de posibilidad para que ese mundo se nos aparezca. Esto resuena con la crítica de Merleau-Ponty al realismo in

Aquí un petit texte resumit sobre les idees que vaig adquirint llegint Fenomenologia de la percepció de Merleau-Ponty. «La ciència es fonamenta en la percepció. La percepció depèn del contexte, del cos i té un sentit global i un significat que ens imposa ella mateixa i que no podem evitar. La cosa percebuda a la consciència no es correspon unívocament a una cosa en un món suposadament "objectiu" que seria l'orígen de les sensacions que formen la cosa percebuda a la consciència, això és la crítica a la hipòtesi de constància. No ens hem de demanar si percebem realment el món sinó que el món és allò que percebem. Llavors el món "objectiu" de la ciència està basat en una percepció que depèn del contexte, del cos, de les percepcions d'un altre, de la creença amb l'altre per lo que no és totalment "objectiu".» Això està explicat amb el meu llenguatge "infantil". Aquí baix pulit amb CHAT GPT. Maurice Merleau-Ponty sosté que la percepci

En Jaques Derrida, un filòsof algerià-francès del segles XX i XXI, diu que hi ha una bretxa entre el que intentam comunicar i el que de fet comunicam. Això és el que anomena la impossibilitat de la presència plena. De vegades pens que no aconseguesc comunicar el que vull comunicar per mos dels límits del meu llenguatge i dels límits del llenguatge del receptor de la comunicació.