Entrades

Plurivers matemàtic.

Molts de matemàtics universos que formen un matemàtic plurivers. No hi ha una única veritat matemàtica consistent. ...... https://youtu.be/6ejqou2Dd9E?si=IV-8S42kJ4D5xhNa ....... Podem crear un univers matemàtic en què sigui certa una afirmació A i un altre univers matemàtic en què l'afirmació A sigui falsa i els dos universos seran coherents, és a dir, a partir de A no s'arriba a contradicció. Per exemple, se sap que hi ha més Reals que Naturals a pesar que ambdos conjunts són infinits però l'infinit dels Reals és més gran que l'infinit dels Naturals així en un univers matemàtic no hi ha cap altre conjunt infinit entre l'infinit dels naturals i l'infinit dels reals i en un altre sí. Hi ha afirmacions matemàtiques que són vertaderes a tots els universos matemàtics i altres que són vertaderes a uns universos matemàtics i falses a altres universos matemàtics.

REFLEXIÓ. Canviar el món canviant el cervell.

REFLEXIÓ. Canviar el món canviant el cervell. Allò que pensam que és la realitat “exterior”, com que ens feim la idea d’ella a través del nostre cos i cervell, potser vertaderament és “interior” i la podem canviar, per ventura un poc, canviant la química del nostre cervell. I, com que els nostres pensaments i emocions modifiquen la nostra química cerebral, per ventura també podem canviar un poc el que creim realitat “exterior” modificant els nostres pensaments i emocions. Per exemple, si la senyera són quatre barres vermelles sobre fons groc, per ventura, prenent una píndola o canviant els pensaments o les emocions, la podríem veure com cinc barres verdes sobre fons blanc. La gent que pren drogues psicodèliques ha comprovat que les drogues poden canviar el món, però la gent que no en pren també té el cervell afectat per moltes substàncies químiques que provenen dels aliments, del propi cos i de la reacció del cos amb el seu entorn. Així que, com sabem què és real? Som conscient, ...

REFLEXIÓ. No som lliures.

REFLEXIÓ. No som lliures. Encara que podem pensar que fer pecats pot alterar una persona, provocar-li insomni i fins i tot psicosi, en molts casos no és així. Segons les postures deterministes, no som lliures de pecar o no pecar, ni de dormir o no dormir, ni de tenir psicosi o no tenir-ne. Depenem de les lleis fisicoquímiques del nostre cervell i de les lleis de la natura, i en aquest cas la psiquiatria biologicista és la que més ens pot ajudar, així com també els psicòlegs, ja que tant psicòlegs com psiquiatres són estudiosos científics de la ment i el cos.

Per a defensar-nos ens destruïm.

En l'interessant fragment d'abaix de "El yo dividido." de R.D. Laing es mostra com els esquizofrènics per defensar-nos a nosaltres mateixos, per defensar el nostre "jo", començam a ser falsos i a interpretar papers i amb aquesta conducta el que realment aconseguim és destruir-nos a nosaltres mateixos, és a dir, destruir el nostre "jo". FRAGMENTO DE "EL YO DIVIDIDO." DE R.D.LAING «Por tanto, sugiero que el estado esquizoide que estoy describiendo puede entenderse como un intento de preservar un ser precariamente estructurado. Más adelante propondré que la estructuración inicial del ser en sus elementos fundamentales se produce en la temprana infancia. En circunstancias normales, esto ocurre de tal manera que es conclusivamente estable en sus elementos básicos (por ejemplo, la continuidad en el tiempo, la distinción entre el yo y el no-yo, la fantasía y la realidad), y que en lo sucesivo puede darse por supuesto: sobre esta base estable, ...

El pensamiento verbal me quita la paz.

PEP PREGUNTA. ¿Si pensar es mover el cuerpo por qué el pensamiento verbal me quita la paz? CHATGPT RESPONDE. Es una muy buena pregunta, y tiene más profundidad de la que parece. Intento responderte articulando la idea de que pensar es mover el cuerpo con el hecho de que el pensamiento verbal a veces inquieta. 1. Pensar es mover el cuerpo… pero no siempre de la misma manera Cuando dices “pensar es mover el cuerpo”, estás tocando algo que Merleau-Ponty señala: el pensamiento no es un “fantasma” separado, sino una actividad corporal, situada, encarnada. Pero hay muchos modos de “moverse corporalmente”, desde movimientos fluidos y coordinados hasta movimientos tensos, torpes o desordenados. Metafóricamente: Hay pensamientos que son como respirar. Otros son como morder los dientes. El pensamiento verbal suele pertenecer al segundo grupo. 2. El pensamiento verbal es una forma “tensa” de movimiento El pensamiento verbal implica: Activación de áreas del lenguaje Microtensiones mu...

Prevenció i perdó.

Reflexió satírica. Prevenció i perdó dels pecats: una clau de la salut mental. Diuen que el millor coixí és una bona consciència. Dormir bé és fonamental per a la salut mental i per no caure en la psicosi. Encara que hi ha professionals de la salut mental que tracten les persones com si només fossin un conjunt de reaccions fisicoquímiques, de la meva experiència amb els pecats, com a pecador, tenc la teoria que de vegades no he dormit bé a causa dels pecats no perdonats i que no dormir bé m’ha duit a la psicosi. Per exemple, si deim mentides haurem de mantenir dos models de la realitat, un d’ells fictici, i podem acabar amb el cap ple de preocupacions, no dormir bé i acabar psicòtics. Si feim altres pecats com sexe pervertit, o tenim odis, o deshonram el pare i la mare, o si robam, o copiam en un examen, haurem de dir mentides per defensar-nos, i amb les mentides ja hem vist que fàcilment podem no dormir bé i acabar psicòtics. En general, si feim pecats i no els confessam ni demana...

No mals sentiments.

No respondre amb mal sentiments al mal que Déu ens envia. Reflexió. Si entenem Déu com la totalitat de la realitat, aleshores Déu inclou tots els altres, nosaltres mateixos i tota la natura. Així, Déu ens crea i ens destrueix, i ens envia tot allò que hi ha de bo i de dolent. Jesucrist, quan era crucificat, demanà a Déu Pare que perdonàs els qui el crucificaven. El que realment demanava Jesucrist era força per perdonar Déu pel mal que li enviava a través dels seus crucificadors. Si imitam Jesucrist, no sentirem ira per res del que Déu ens enviï —sigui bo o dolent— i estimarem Déu tant si ens crea, ens destrueix o ens crea imperfectes. Ens convé estimar Déu perquè vivim dins Déu i si estimam Déu, ens alegrarem; i si odiam Déu, ens entristirem.