Com després d'un petit ruixat.

REFLEXIÓ NO DUALISTA SOBRE LA LLIBERTAT. La meves reflexións anteriors sobre la llibertat són dualistes. Xerr de cosa extensa i cosa pensant com si fossin dos dominis diferents. Però, què passa si no hi ha aquest dualisme? Què passa si el cos és el mitjà d'accés al món i el món l'horitzó d'experiència del nostre cos? Què passa si la voluntat forma part del nostre cos extens però que també és un cos pensant, conscient i viu? El nostre cos no és per a nosaltres mateixos totalment perceptible. Una altre ens pot observar però sempre tendrà una percepció incompleta de nosaltres mateixos. Pel l'altre serem un objecte no totalment perceptible i com més sapi de nosaltres mateixos menys lliures li pareixerem però com que no serem totalment perceptibles tampoc podrà afirmar la nostra manca de llibertat de manera absoluta. Per a nosaltres mateixos serem un cos viu no totalment perceptible per a nosaltres mateixos i com que som el cos viu tenim una part d'influència so...

Quins són el nostres limits? Estam limitats pel món? Estam limitats pel cos? Estam limitats per una part del cos? Estam limitats per la consciència, o ànima, si és que tenim consciència, o ànima? Quan sabem els nostres límits, tenim algun grau d'independència de l'exterior? Si no sabem tot això, com podem sebre si som lliures?

DAMUNT LA LLIBERTAT del llibre BERGSON de Leszek Kolakowski. Diu que som lliures perquè som conscients, perquè produim temps; crec que ser conscient o produir temps no implica necessàriament ser lliure per tant interpret que som lliures perquè la nostra voluntat no és cap cosa. Veig clar que el fet que la voluntat formi part de la consciència i s'anticipi i trii crear un passat o un altre podria provocar que fóssim lliures però no sé si és així. Per exemple, la voluntat per ventura pot triar el passat "haver alçat el braç dret" i desestimar el passat "no haver alçat el braç dret" si aquests dos passats són possibles. Així: - Si hi hagués llibertat la vida seria un fluxe d'experiencies possibles i la voluntat triaria les que vol experimentar a cada elecció d'entre les possibles. En aquest cas no seriem coses i la voluntat formaria part de la consciència. - Si no hi hagués llibertat la vida seria un fluxe d'experiènci...

Fa un parell d'anys vaig fer UN CURSO DE MILAGROS, un llibre d'autoajuda de dos psicòlegs Helen Schucman i William Thetford. És un llibre bastant basat en la Bíblia. Vaig apredre sobretot: 1) Tot el que jo percep forma part de jo mateix. El que percep un altre forma part d'ell mateix. 2) Renunciar al atac. No atacar a ningú ni a jo mateix. Atacar provoca por a la venjança del atacat i així es crea un cercle viciós. 3) No jutjar els altres ni a jo mateix. 4) Anar alerta amb el que pens. Hi ha pensaments certs i altres són falsos. Eliminar els falsos que creen guerra o por. Triar els vertaders que creen pau o amor. 5) Perdonar-ho tot. Perdonar-se a un mateix els errors. Està relacionat amb 2) i amb 3) 6) Déu vol que sigui feliç. 7) Donar és rebre. Donar amor és rebre amor. 8) Ésser impecable i veure tothom com impecable. Relacionat amb 2) i amb 3)

Si no sabem què som com podem sebre si som lliures?

Si només la voluntat pot ser lliure llavors: - Si la voluntat forma part del cos que és distint de la ment (o ànima o consciència) llavors no som lliures. - Però si la voluntat forma part de la ment (o ànima o consciència) i el cos només és la ment vista des de fora llavors podem, per ventura, ser lliures. Així el vertader debat de la llibertat és si el cos és distint de la ment o si el cos és la ment vista des de fora.