Entrades

Prevenció i perdó.

Reflexió satírica. Prevenció i perdó dels pecats: una clau de la salut mental. Diuen que el millor coixí és una bona consciència. Dormir bé és fonamental per a la salut mental i per no caure en la psicosi. Encara que hi ha professionals de la salut mental que tracten les persones com si només fossin un conjunt de reaccions fisicoquímiques, de la meva experiència amb els pecats, com a pecador, tenc la teoria que de vegades no he dormit bé a causa dels pecats no perdonats i que no dormir bé m’ha duit a la psicosi. Per exemple, si deim mentides haurem de mantenir dos models de la realitat, un d’ells fictici, i podem acabar amb el cap ple de preocupacions, no dormir bé i acabar psicòtics. Si feim altres pecats com sexe pervertit, o tenim odis, o deshonram el pare i la mare, o si robam, o copiam en un examen, haurem de dir mentides per defensar-nos, i amb les mentides ja hem vist que fàcilment podem no dormir bé i acabar psicòtics. En general, si feim pecats i no els confessam ni demana...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

No mals sentiments.

No respondre amb mal sentiments al mal que Déu ens envia. Reflexió. Si entenem Déu com la totalitat de la realitat, aleshores Déu inclou tots els altres, nosaltres mateixos i tota la natura. Així, Déu ens crea i ens destrueix, i ens envia tot allò que hi ha de bo i de dolent. Jesucrist, quan era crucificat, demanà a Déu Pare que perdonàs els qui el crucificaven. El que realment demanava Jesucrist era força per perdonar Déu pel mal que li enviava a través dels seus crucificadors. Si imitam Jesucrist, no sentirem ira per res del que Déu ens enviï —sigui bo o dolent— i estimarem Déu tant si ens crea, ens destrueix o ens crea imperfectes. Ens convé estimar Déu perquè vivim dins Déu i si estimam Déu, ens alegrarem; i si odiam Déu, ens entristirem.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Sonats.

En resum, segons Laing, els psiquiatres ens diuen "locos" perquè els psiquiatres no estan d'acord amb així com ens definim a nosaltres mateixos o amb les nostres definicions dels altres o del món exterior. Per exemple si jo me pens ésser un intel.lectual i el psiquiatre se pensa que som un subnormal me dirà que estic loco per deliri de grandesa. Per exemple si jo me pens que el psiquiatre és mu mare i li dic, si el psiquiatre no està d'acord també em dirà loco. Per exemple si jo me pens que puc menjar a un restaurant sense pagar perquè em pens ésser l'amo del restaurant i el psiquiatre no està d'acord amb jo també pot dir que estic loco. Per exemple si jo dic al psiquiatre que m'espien a través de internet i el psiquiatre no està d'acord també dirà que estic loco. Per exemple si jo dic al psiquiatre que hi ha gent que em vol matar i el psiquiatre no està d'acord amb jo també dirà que estic loco. Per exemple si jo dic al psiquiatre que altres person...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Sincerament.

Encara que m'interessa la lectura de "El yo dividido." de Laing, en la meva persona, he pogut comprovar l'èxit de la psiquiatria biologicista que estudia el cervell a nivell molecular. Des que prenc la medicació exacta així com em diuen els psiquiatres fa més de 16 anys que no estic ingressat i abans, quan no creia, cada punt estava ingressat.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Laing 2

FRAGMENTO DE "EL YO DIVIDIDO" DE LAING. NO TIENE DESPERDICIO. EXPLICA CÓMO Y POR QUÉ A VECES SE DICE QUE ALGUIEN ESTÁ LOCO. Cuando dos personas cuerdas están juntas, se espera que A reconozca que B es más o menos la persona que B piensa que es, y viceversa. Es decir, por mi parte, espero que mi propia definición de mí mismo sea confirmada por la de la otra persona, suponiendo que yo no esté deliberadamente simulando ser otra persona, siendo hipócrita, o mintiendo y así sucesivamente.3 Dentro del contexto de la mutua cordura existe, sin embargo, un amplio margen de conflicto, error, concepción equivocada, en pocas palabras, una disyunción de una u otra clase entre la persona que uno es a sus propios ojos (el ser–para–sí–mismo de uno) y la persona que uno es a ojos del otro (el ser–para–el–otro de uno), y, a la inversa, entre quien es y lo que es para mí, y quien es y lo que es para sí mismo; finalmente, entre lo que uno se imagina que es la imagen que se hace de sí mismo y su...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Laing 1

FRAGMENTO DE "EL YO DIVIDIDO." DE R.D.LAING. Abaix, en castellà, es mostra un exemple en què el diagnòstic que es fa del pacient no només és en funció del pacient sinó també és en funció del psiquiatre que el diagnostica. Diferents psiquiatres arriben a diferents diagnòstics. Un mateix psiquiatre també pot efectuar diagnòstics diferents segons com vulgui interpretar el comportament del pacient així com un dibuix es pot interpretar com un jerro o com dues cares mirant-se de front. És el mateix que passa a l'escola, diferents mestres avaluadors impliquen diferents resultats en els exàmens i un mateix mestre també pot donar diferents notes segons com vulgui interpretar l'examen. «Que la actitud psiquiátrica clínica clásica no ha cambiado, en principio, desde los tiempos de Kraepelin puede verse comparando el párrafo siguiente con la actitud análoga de cualquier reciente libro de texto inglés de psiquiatría (por ejemplo, Mayer-Gross, Slater y Roth). He aquí la explicaci...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Inteligencia y biología.

La inteligencia se hereda y, en gran parte, es biológica. Creo que esto debería tenerse en cuenta por quienes diseñan el sistema educativo. Yo soy hijo y nieto de campesinos y nací en 1971. Parecía, en aquellos tiempos, que con esfuerzo se podía salir de la mediocridad y la pobreza, pero para mí no fue así. Estudié duro y terminé una ingeniería superior, pasándolo mal y con muchos nervios. Al terminar la ingeniería me fui al ejército a hacer la mili. Era el año 1996 y acabé ingresado en psiquiatría varias veces. La biología se impuso. Ahora tengo 54 años y trabajo de personal de limpieza. No se puede luchar contra la naturaleza si se quiere ganar. Como decía Rafael Alberti: Si yo nací campesino, si yo nací marinero, ¿por qué me tenéis aquí, si este aquí yo no lo quiero? El mejor día, colegio, a quien jamás he querido; el mejor día, silencio, habré desaparecido. En Mallorca se decía: «De porcs i de senyors se n’ha de venir de raça», o sea, de cerdos y de señores se tiene que venir d...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació