Com després d'un petit ruixat.

PEP DEMANA. És cert el següent? Pep, crec que aquesta vegada t’has ficat bastant endins dins Wittgenstein i jo hi entraré amb prudència, no sigui cosa que no en sàpiga sortir. 😂 Sa teva idea me sembla molt interessant: si es llenguatge l’aprenem amb altres persones, necessàriament l’aprenem a partir de coses que formen part d’una pràctica compartida: paraules, gestos, conductes, situacions, reaccions... No podem ensenyar directament a un altre sa nostra vivència interior. Ara bé, crec que Wittgenstein encara faria una passa més i te diria que alerta amb imaginar que hi ha, per una banda, «s’exterior», que tots podem veure, i per altra «s’interior», que queda tancat dins cadascú. Perquè potser aquesta mateixa imatge ja és part des problema filosòfic. Quan un nin cau, plora i diu «me fa mal», no hem après primer què és «es dolor interior» i després hem deduït que ell també en deu tenir un. Simplement hem après a emprar «dolor» dins aquesta forma de vida. Per això jo no diria tant ...

PEP DEMANA. El sentit que Wittgenstein, a les seves «Investigacions filosòfiques», troba en el lleguatge que parla de vivències interiors o sentiments no deu ésser provocat perquè el lleguatge l'aprenem dels altres i dels altres només tenim accés al seu exterior? CHATGPT RESPON. Sí, vas molt ben encaminat, però en Wittgenstein hi ha un matís important. El problema no és simplement que només puguem veure l'exterior dels altres, sinó que el significat de les paraules sobre vivències interiors també s'aprèn en la vida pública i compartida. Per exemple, aprenem què vol dir «dolor» no perquè primer descobrim una cosa interior anomenada dolor i després li posem el nom, sinó perquè participam en situacions en què la paraula té un ús: un infant cau i plora; un adult li demana «Et fa mal?»; l'infant aprèn a dir «em fa mal»; els altres reaccionen a aquesta expressió; també aprèn a dir «em fa mal» quan no plora, quan té una ferida, etc. Per tant, la paraula «dolor» té el seu s...

PEP DEMANA. Segons el Wittgenstein de les Investigacions filosòfiques, una proposició pot ser un sense sentit per a una persona perquè no té un ús en cap dels seus jocs de llenguatge que juga amb altres persones i per a una altra persona no ser un sense sentit perquè té un ús en algun dels seus jocs de llenguatge que juga amb altres persones? CHATGPT RESPON. Sí. Aquesta formulació és essencialment correcta i, de fet, és més fidel a Wittgenstein perquè ja no presentes els jocs de llenguatge com una cosa purament privada. Podem precisar-la així: Segons el Wittgenstein de les Investigacions filosòfiques, una expressió pot no tenir sentit per a una persona perquè no té cap ús dins els jocs de llenguatge en què aquesta persona participa amb altres persones, mentre que la mateixa expressió pot tenir sentit per a una altra persona perquè té un ús dins algun dels jocs de llenguatge en què aquesta altra persona participa amb altres persones. Per exemple, «escac i mat» té un ús dins el joc de...

REFLEXIÓ. Què prefereixes: estimar o calcular? La intel·ligència artificial l’únic que fa és calcular damunt les entrades que rep. La generació de textos, en el fons, és un càlcul. La generació d’imatges, el control de robots, la demostració de teoremes matemàtics, el reconeixement de formes, jugar a escacs... En el fons, tot són només càlculs. La intel·ligència artificial, en el fons, només fa el que fa una màquina de Turing: copiar informació d’un lloc de la memòria a un altre, canviar d’estat i moure el capçal segons unes regles. La intel·ligència artificial, en el fons, només és una calculadora. El que passa és que cada vegada hi ha més activitats que els humans som capaços de transformar en mers càlculs, cosa que implica que tenien interès si passàvem gust de fer-les i que si no passàvem gust, en el fons, eren una menjada de coco. La feina d'escola la pot fer una calculadora, però estimar ton pare i ta mare no hi ha calculadora que ho faci per tu. Què prefereixes: est...

REFLEXIÓ. Hipòtesi: Gènesi de la psicosi. La psicosi es pot donar en una persona que està molt sola i pensa molt sense compartir el que pensa. Com que els seus pensaments no són confrontats amb els d'altres persones, pot acabar desenvolupant idees que no pertanyen a la realitat compartida. Així, quan ocasionalment té l'oportunitat de compartir algun d'aquests pensaments, els altres li diuen que està boja. Llavors, una possible solució pot ser disminuir la seva activitat mental, prenent medicaments o d'altres maneres, o bé compartir més els seus pensaments amb altres persones per poder-los contrastar amb la realitat compartida.

REFLEXIÓ. Hipòtesi: patir per a sentir-se millor. Si al cervell li dones medicaments per a sentir-se bé, el cervell no s'ha d'esforçar per a sentir-se bé i, a la llarga, se sent malament. En canvi, si al cervell li dones medicaments que el fan sentir malament, com per exemple els antipsicòtics, el cervell s'esforça per a sentir-se bé i, a la llarga, se sent millor. El problema de patir és que tot el temps que has estat patint ja no ho recuperes i si te mors abans d'aprendre a passar gust has arruïnat la teva vida.