Cercar en aquest blog

Com després d'un petit ruixat.

Inestable.

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

de novembre 19, 2025

L'ésser humà és com un remolí d'aigua i terra en estabilitat molt inestable.

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CHAT GPT. Entendiendo el no dualismo a partir de la percepción de Merleau-Ponty.

de novembre 11, 2024

PEP PREGUNTA Qué opinas de la siguiente reflexión mía basada en la lectura de Merleau-Ponty: "La percepción no puede entenderse desde el mundo porque la percepción es nuestro acceso al mundo."? CHAT GPT RESPONDE Tu reflexión sobre la percepción en Merleau-Ponty captura un aspecto fundamental de su filosofía. Según él, la percepción no es simplemente un resultado de nuestro contacto con un mundo objetivo preexistente, sino más bien la manera primaria en que accedemos a ese mundo. No hay un mundo independiente de nuestra percepción que podamos conocer sin esa mediación. En otras palabras, la percepción no es solo un efecto del mundo en nosotros, sino que es constitutiva de nuestra experiencia del mundo: es a través de ella que el mundo se revela. Tu frase refleja esta idea al destacar que la percepción no puede ser entendida desde el mundo, sino que es la condición de posibilidad para que ese mundo se nos aparezca. Esto resuena con la crítica de Merleau-Ponty al realismo in...

Més informació

Què queda després de la mort?

de juliol 30, 2022

Avui he somiat que discutia amb qualcú sobre el que queda després de la mort i jo deia que queda el Testimoni Silenciós.

Més informació

La falsa división entre físico y psíquico.

de maig 02, 2024

PEP EXPONE Y PREGUNTA. La división entre lo "físico" y lo "psíquico" en Heidegger es ficticia porque lo "físico" es lo que está fuera del cuerpo del Dasein, por ejemplo una mesa, y lo que está fuera del cuerpo se sabe que está fuera con el sentido del tacto. Resulta que lo que está fuera del cuerpo, o lo físico, es una imaginación del Dasein a partir de elementos psíquicos como manchas de colores en el campo visual del Dasein o sensaciones en las manos al tocar una mesa u olores ...,es decir, a partir de los eventos "psíquicos" en los sentidos del Dasein este imagina el mundo "físico". Por lo tanto en Heidegger no hay "físico" y "psíquico" sólo hay el Dasein que está-en-el-mundo y el Dasein es estar-en-el-mundo a través de la temporeidad y el mundo engloba las falsas divisiones entre lo "físico" y lo "psíquico", "alma" y "materia" o "sujeto" y "objeto". Voy...

Més informació

Amb la tecnologia de Blogger

Imatges del tema creades per Michael Elkan

Entrades destacades.

Heidegger. Tener o no tener tiempo.
Heidegger. Existencia propia e impropia.
Heidegger. Poder ser como es. El por-mor-de del Dasein.
Distinción entre resolución y acto resolutorio.
En el instante no hay angustia.
Pros y contras de las relaciones humanas.
Desde Heidegger al funcionamiento de chat-gpt.
Tener o no tener tiempo.
Mala i bona consciència.
Poder ser como se es.
Buscar el éxito y evitar el fracaso es existencia impropia.
El ahora.
El instante.
Quien soy yo.
Ser sí mismo.
Espacio en Heidegger.
La falsa división entre lo físico y lo psíquico.
La tierra de cinco minutos.
On estan els colors?
Paradoxa dels bessons. Relativitat. Implicacions biològiques.
Què és per jo viatjar al passat?
Nota a Què és per jo viatjar al passat?

Entrades populars

Conversa amb una padrina.

de juny 14, 2018

Un dia de l'any 1994. Pep (nat l'any 1971): Mam padrina que ho trobau an això d'anar a sa Lluna. Ho creis que hi han anat? Padrina (nada l'any 1909): Sí que ho crec que hi han anat però trob que és un Desbarat això d'anar a sa Lluna. Pep: I perquè creis que hi han anat? Padrina: Per demostrar que són llests. Pep: I què creis que hi han anat a fer a sa Lluna? Padrina: A fer res. Lo que han fet i no res és igual. Pep: I no li trobau cap mèrit? Padrina: Cap. Lo que ho trob mèrit és viure bé i estar tranquils. Pep: Padrina, vos agrada sa televisió? Padrina: A estones. A estones m'agrada sa televisió. Pep: Sabeu com ho fan perquè vegem ses imatges. Padrina: Per entretenir-se i passar es temps. Es qui no el saben passar an es temps són uns beneits l'han de passar alegres i contar coses i res més. Pep: Padrina, i és qui va inventar es cotxo? Que no ho trobau gros? Padrina: Sí que ho trob gros. Pep: Vos impresiona aquest invent? Padrina: Sí ...

Més informació

Què és el que és?

d’agost 14, 2019

Què és el que és. Quan noltros observam un objecte, "el que és", amb la vista, lo primer que podem pensar, per exemple mentre llegim aquest escrit, és si el que veim està dins el nostre cervell o fora del nostro cervell. Segons el que ens expliquen els científics, el que veu una persona entra com a llum a la retina i allà és enviat a través del nervi òptic a la zona del cervell allà on es representen les imatges. Per tant, tot el que es veu està dins el cap. Arribam a la conclusió que tot el que veim està dins el cap, però ja suposam desde el principi que hi ha dins i fora. Així, tot el que veim està dins el cap, però correspon a allò que està defora perquè en molts de casos ho podem tocar. Sabem que una cosa està dins nosaltres si amb el tacte percebem que està dins i defora si amb el tacte percebem que està defora, el tacte ens dóna informació dels límits del nostre cos. Aquesta informació també està dins el cap, però no ens queda més remei que suposar que és certa ...

Més informació

Jo tenc ganes de jugar.

d’agost 11, 2018

Jo tenc ganes de jugar de pujar a una Figuera de botar de branca a branca, jo tenc ganes de jugar de botar damunt la sorra a vorera de la mar, jo tenc ganes de jugar de posar-me uns manguitos i nedar a Dins la mar, jo tenc ganes de jugar de correr per Dins els Prats i somniar amb els niguls, jo tenc ganes de jugar d'agafar una pilota i ésser com en Ronaldinho, jo tenc ganes de jugar per ésser aquell infant que mai tranquil va jugar. Jo tenc ganes de jugar ara ja no he de fer sa feina i ningú m'ha d`aprovar. Jo tenc ganes de jugar d'enfilar-me als ametlers i menjar ametlons. Jo tenc ganes de jugar de córrer per els camins i collir mores madures. Jo tenc ganes de jugar de pegar una pedrada mam Quan lluny puc arribar, jo tenc ganes de jugar i veure com les pastures els mens saben pasturar, jo tenc ganes de jugar fins que em fugi el récord del nin que anava a escola amb por de una galtada, amb por d' un insult, amb por d' un futur pel qual...

Més informació

Amb absoluta indiferència.

de maig 11, 2018

Com una bístia vella que ja sap el camí i pausadament du el carro de tornada cap a casa així eren les seves paraules justes i el seu actuar tranquil. Amb els seus braços havia tallat la llenya de la foganya i quan a la nit seia, allà, devora el foc, i escoltava la dona, en les flamarades veía el passat unit a la mort propera i segura com un cercle natural que contemplava amb absoluta indiferència. Dimarts, 31 de Gener de l'any 2006. NOTA DEL 30 d'Abril del 2024. Aquest poema és una descripció d'així com trobava que era es conco en Gabriel de Can Xim o de Can Moragues.

Més informació

Gloses desbaratades.

d’agost 22, 2018

Jo pens molt i jo pens molt a tot hora tot lo dia ben aviat faig molta via i es sermó jo mai escolt. Pensa que pensa que pensa vaig passant jo es meu temps des temps que passa em qued sense fins que men queda no gens. Si hem de fer aquí un combat podem prendre aquí l'oratge i m'hauràs gafat ventatge si te dic cap Desbarat. Ses cireres tornen Blanes Quan te fugen de ses mans si no tens por de germans tendràs sempre ses mans sanes. Ja no hi ha psicología ni psicòlegs preparats per fer tornar verds els Prats que són grocs avui en dia. Colors verds i groc i negres els vermells me donen vida sembla tot una mentida no res sebre amb tants de sebres. La llum sura emmig del temps cercant ulls que la contemplin i corets que alegres sentin com els llamps, els sentiments. Sent el temps venir i tornar Quan record ma trista vida vull pensar que ha estat mentida per així poder oblidar. Quarterades de sabor ha mester la bona anyada Quan L'aigua ha ...

Més informació

L'inventor de colors. (Obra de teatre curta)

de setembre 01, 2018

A. L'INVENTOR DE COLORS. Psicòleg 1. Vostè és una persona molt Intel·ligent. L'inventor de colors 2. No. Som beneitíssim. 1. Sí? 2 Sí. 1. Però vostè fa de metge investigador i ha realitzat projectes que li poden dur a ésser anomenat premi Nobel. 2. Això no té cap valor. 1. No? Cap? 2. No. Cap. 1. Vostè té l'autoestima molt Baixa. Pràcticament no en té d'autoestima. 2. Amb això estic d'acord. 1. Haurem d'investigar d'on li ve aquesta autoestima tan Baixa. Per què diu que és beneitíssim? 2. Entre moltes altres coses Quan era nin vaig projectar que en ésser un adult faria d'inventor de colors i mai he estat capaç d'inventar-me un nou color. 1. El comprenc vostè ha investigat tant amb la intenció de veure Nous colors en el món i no ho ha aconseguit. Em sap greu. 1. Bé però pensi que ningú n'ha inventat cap mai de color. 2. Idò com així el món està ple de colors? 1. No ho sé. Començ a pensar que jo també som beneitís...

Més informació

Teoria de la relativitat. Paradoxa dels bessons.

de maig 16, 2018

M´agradaria que qualcú m´aclarís el següent problema. Segons la teoria de la relativitat d'Albert Einstein el temps de les coses que es mouen respecte d'un observador passa més lentament. Així si tenim dos germans bessons i un l´enviam a l´espai al tornar, el que ha anat a l´espai, serà més jove que el que ha quedat amb nosaltres. Ara suposi que vostè i jo ens trobam un dia i sincronitzam els nostres rellotges. Llavors ens allunyam molt ràpidament i després ens tornam trobar. Per a vostè, el meu rellotge anirà retrassat, però, desde el meu punt de vista serà el seu el que hi anirà. La meva pregunta és: Quan ens trobem per segona vegada estarem d´acord amb l´hora del rellotge? Per què?

Més informació

Què és per jo viatjar al passat.

de maig 11, 2018

Per jo viatjar al passat seria com mirar una pel·licula de cine de fi a inici. Resulta que mentre viatjàssim al passat no existiríem i quan ens aturàssim de viatjar al passat i tornàssim a partir cap al futur no seríem conscients de que havíem viatjat al passat sinó tan sols cap al futur ja que viatjant cap al futur anam omplint la memòria i som conscients del pas del del temps sense memòria res no passaria ni tan sols existiríem. Existir és viatjar al futur i viatjar al futur és memoritzar esdeveniments, és com escoltar música: sense el record de la nota anterior cap sentit té la següent. La llum aniria en sentit contrari dels ulls a l'emisor per lo que no hi veuríem. El so aniría en sentit contrari de les orelles a la font emisora per lo que no hi sentiríem. Les olors i els gusts també aniríen en sentit contrari per lo que no sentiríem olors ni gusts. I el tacte ? El tacte també aniria en sentit contrari les sensacions del cos anirien en sentit contrari per lo que no tend...

Més informació

Una altra vegada no.

de maig 11, 2018

El nin juga i és feliç acaba d'arribar a la vida i pensa ¿Com puc deixar d'existir? I diu som inmortal. Si he nascut és que som inmortal. Unes rialles ignorants li espenyen el somni I a la fi pensa: No una altra vegada no. Aquest pic volia nèixer per sempre. Dijous, 26 de Gener de l'any 2006.

Més informació

Una flor

de novembre 18, 2018

Una flor brosta dins la mà d'un angelet a dins el llit llençols blancs pel ninet petit que avui dorm per viure demà. Jocs d'estrelles, nuvols i sol destralades sang i dolors llàgrimes orfes dels colors renten l'ànima del seu dol. Datació: anterior al 2003 i posterior al 1996.

Més informació

Seguidors

Pep Occonill: El meu nom és Josep Miralles Martorell i vaig néixer a Montuïri, Mallorca, el 24 d'Agost de l'any 1971.

Accedeix al perfil

Cercar en aquest blog

Arxiu

de nov. 1917
de set. 261
de set. 2211
d’ag. 294
d’ag. 1822
de jul. 064
de jul. 032
de jul. 021
de juny 221
de juny 212

de juny 202
de juny 181
de juny 172
de juny 161
de juny 131
de juny 113
de juny 053
de juny 021
de maig 261
de maig 255
de maig 151
de maig 122
de maig 111
de maig 081
de maig 062
de maig 051
d’abr. 261
d’abr. 152
d’abr. 145
d’abr. 135
d’abr. 128
d’abr. 115
d’abr. 102
d’abr. 0612
de març 254
de març 154
de març 081
de març 051
de març 041
de febr. 261
de febr. 251
de febr. 209
de febr. 123
de gen. 281
de gen. 274
de gen. 167
de gen. 142
de gen. 137
de gen. 121
de gen. 093
de gen. 071
de des. 201
de des. 111
de des. 072
de des. 061
de des. 046
de nov. 213
de nov. 132
de nov. 121
de nov. 112
de nov. 102
de nov. 092
de nov. 022
d’oct. 291
d’oct. 282
d’oct. 191
d’oct. 181
d’oct. 111
d’oct. 062
de set. 211
de set. 161
d’ag. 311
d’ag. 303
d’ag. 283
d’ag. 262
d’ag. 251
d’ag. 181
d’ag. 161
d’ag. 151
d’ag. 141
d’ag. 131
d’ag. 121
d’ag. 104
d’ag. 074
de jul. 261
de jul. 244
de jul. 232
de jul. 201
de jul. 151
de jul. 112
de jul. 091
de jul. 033
de juny 291
de juny 285
de juny 211
de juny 192
de juny 119
de juny 102
de juny 061
de juny 051
de juny 023
de maig 292
de maig 281
de maig 272
de maig 251
de maig 242
de maig 232
de maig 221
de maig 184
de maig 178
de maig 165
de maig 143
de maig 132
de maig 113
de maig 096
de maig 081
de maig 051
de maig 035
de maig 024
d’abr. 301
d’abr. 2811
d’abr. 161
d’abr. 141
d’abr. 101
de març 291
de març 271
de febr. 061
d’oct. 121
de set. 201
de set. 061
d’ag. 301
de jul. 211
de jul. 113
de juny 204
de maig 301
de maig 231
de maig 101
de febr. 191
de febr. 181
de febr. 171
de des. 071
de nov. 191
de nov. 161
de nov. 1310
d’oct. 092
d’oct. 071
de set. 281
de set. 151
de set. 112
de set. 101
d’ag. 211
d’ag. 202
de jul. 305
de jul. 292
de jul. 271
de jul. 221
de maig 131
d’abr. 301
d’abr. 091
de març 281
de març 201
de gen. 311
de gen. 291
de gen. 272
de des. 101
de des. 071
de nov. 261
de nov. 251
de nov. 142
de nov. 111
de set. 241
de set. 231
de set. 161
d’ag. 201
de juny 191
de juny 021
de maig 241
de maig 071
de maig 221
de maig 211
de maig 203
d’abr. 271
d’abr. 251
d’abr. 231
de des. 211
de set. 281
d’ag. 141
d’ag. 051
de nov. 181
de set. 012
d’ag. 221
d’ag. 111
de jul. 301
de juny 141
de maig 161
de maig 1125

Mostra'n més Mostra'n menys