Entrades

Ètica. REFLEXIÓ.

Ètica. REFLEXIÓ. L'ètica intenta respondre a la pregunta: com ens hem de comportar per defensar la nostra vida davant la realitat? Una manera de respondre a aquesta pregunta és demanar-se: què és la realitat? La realitat és diferent segons sigui el sentit amb què la percebem, segons la percebem amb la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte o el gust. Des de la perspectiva del sentit de la vista la realitat és una combinació de taques de colors. Hem d'acceptar les combinacions que no podem triar. Què importa si no podem triar una combinació o una altra? El que importa és la resposta que sí que podem triar a les combinacions que ens toquen i hem de triar estimar i no odiar les combinacions de colors que ens toquin viure perquè les taques de colors formen part de nosaltres i si les estimam ens estimam i si les odiam ens odiam i si ens estimam defensam la nostra vida i si ens odiam la destruïm. El que hem dit per a la vista és vàlid també per a tot allò imaginari o fruit de la ...

Fonaments de la realitat. REFLEXIÓ.

Fonaments de la realitat. REFLEXIÓ. Alguns pensen que la realitat està feta d'unes petites partícules que es mouen i s'aturen a l'atzar o segons unes lleis que són així com són per mos de l'atzar i que, en el fons, l'atzar regeix el comportament de la realitat. Altres observen que les partícules s'agrupen i es mouen i s'aturen seguint certes lleis que no depenen de l'atzar. Llavors es demanen per què hi ha unes lleis i no unes altres i així albiren la possibilitat de l'existència d'un ésser diví del qual depenen les lleis. A més alguns intenten explicar el fet de poder observar les partícules amb un mecanisme de partícules que fa d'observador. Altres pensen que les partícules no són tot el que hi ha i que el fet de poder observar les partícules està més enllà de la comprensió humana i depèn d'una altra realitat més gran que la vida humana no pot percebre ni entendre.

Por a l'infern. REFLEXIÓ.

Por a l'infern. REFLEXIÓ. A jo m'agradaria que destruit el cos o bé l'ànima passàs gust eternament o bé l'ànima desaparegués però tenc molta por que no m'esperi el sofriment infinit i etern. Per això m'estim més estar viu. Visquent podem sofrir però ho podem esquivar dins les nostres possibilitats i també podem gaudir però després de la mort NO HO SABEM. El suicidi no té sentit. L'eutanàssia no té tampoc gaire sentit perquè NO SABEM que hi ha després de la mort. Podria passar que amb l'eutanàssia ens pensàssim deixar de sofrir i sofríssim més. Per tant convé lluitar contra el sofriment dels vius. I viure amb l'esperança però no la certesa d'anar al Cel en morir. Però qui viu amb l'esperança del Cel viu també amb la por de l'Infern. Per tant el millor és no pensar tant i viure el moment.

Dubte.

DUDA. PREGUNTA. Dudo entre si después de la muerte habrá sufrimiento infinito o ausencia total de sufrimiento. CHATGPT RESPONDE. Es una duda profunda y muy humana —gracias por compartirla. Te doy un panorama claro y breve de las opciones principales (filosóficas y religiosas), las razones que suelen darse a favor y en contra, y luego algunas ideas prácticas para convivir con la incertidumbre. Posibles respuestas que la gente propone 1. Sufrimiento eterno (infierno eterno) Qué dice: después de la muerte ciertos seres conscientes sufrirían para siempre. Argumentos a favor: algunos textos religiosos tradicionales lo afirman; se argumenta que la justicia retributiva exige proporcionalidad. Objeciones: ¿cómo conciliar un sufrimiento infinito con un Dios bueno? problemas morales y lógicos. 2. Ausencia total de sufrimiento porque no hay conciencia (aniquilacionismo/materialista) Qué dice: la muerte es el final; no hay experiencia futura, por tanto no hay sufrimiento ni bienestar. ...

Fe vida i política. REFLEXIÓ.

Fe, vida i política. REFLEXIÓ. La meva fe em diu que allò que jo perceb amb els sentits no és la realitat absoluta, sinó un somni, i que quan mori despertaré a una altra realitat més vertadera que la que visc ara. Quan mori arribaré a entendre moltes coses del «somni» que estic vivint i que ara no entenc. Coses que no entenc d’aquest, a vegades, «mal somni», són la gran quantitat de sofriment que es pot viure: per exemple, malalties terribles, accidents greus, guerres, violacions, assassinats, maltractes entre humans, animals maltractats en granges d’extermini perquè donen «bon» gust a la sopa... Tampoc no entenc com molts dels acabats de néixer en aquest «mal somni» col·lectiu, tot d’una, s’identifiquen amb la seva llengua, la seva nació i el seu partit polític i ja odien els «enemics» pel que han fet en el passat als membres de la seva llengua, nació o partit; comencen discutint per idees i arriben a pegar-se tirs i amollar-se bombes. Però la meva fe em diu que, quan mori, per ventu...

Mantener la moral en la convivencia.

¿CÓMO MANTENER LA MORAL EN LA CONVIVENCIA COTIDIANA?. DIÁLOGO. PEP PREGUNTA. En mi vida yo realizo siempre pequeños proyectos que constituyen mi existencia, por ejemplo: ir a comprar, ir al médico, lavarme los dientes, etc...Pero resulta que convivo con mi madre que tiene proyectos para mí distintos de los míos, por ejemplo, sacar la basura, coser los pantalones, etc...Si siempre cedo mis proyectos en favor de los de mi madre mi moral se ve afectada. ¿Cómo conservar la moral en esta situación? CHATGPT CONTESTA. Entiendo muy bien tu planteamiento. Lo que describes toca algo bastante profundo: el equilibrio entre la propia iniciativa vital y la exigencia de los demás. Si siempre postergas o anulas tus proyectos en favor de los de tu madre, puede ocurrir que te sientas como si tu vida estuviera siendo vivida “desde fuera”, es decir, en función de la voluntad de otro. Eso desgasta la moral porque la moral se alimenta del sentimiento de tener dirección, de poder realizar actos que expr...

No ser molest.

ÉTICA. Baruch Spinoza. [...]Además, puesto que (por el Corolario de la Proposición 17 de la Parte II) puede ocurrir que la alegría con que alguien piensa afectar a los demás sea sólo imaginaria, y (por la Proposición 25 de esta Parte) puesto que cada cual se esfuerza por imaginar respecto de sí mismo todo lo que imagina le afecta de alegría, puede suceder fácilmente que el que se gloría sea soberbio, e imagine ser grato a todos, cuando a todos es molesto.[...] ------------------------------------------ Esper no ser molest però tenc por de ser-ho. ------------------------------------------ ÉTICA. Baruch Spinoza. [...]El ambicioso, en cambio, nada desea tanto como la gloria, y nada teme tanto como la vergüenza. Nada más agradable para el envidioso que la desgracia ajena, ni más molesto que la ajena felicidad. [...]