Com després d'un petit ruixat.

PEP PREGUNTA. ¿Si pensar es mover el cuerpo por qué el pensamiento verbal me quita la paz? CHATGPT RESPONDE. Es una muy buena pregunta, y tiene más profundidad de la que parece. Intento responderte articulando la idea de que pensar es mover el cuerpo con el hecho de que el pensamiento verbal a veces inquieta. 1. Pensar es mover el cuerpo… pero no siempre de la misma manera Cuando dices “pensar es mover el cuerpo”, estás tocando algo que Merleau-Ponty señala: el pensamiento no es un “fantasma” separado, sino una actividad corporal, situada, encarnada. Pero hay muchos modos de “moverse corporalmente”, desde movimientos fluidos y coordinados hasta movimientos tensos, torpes o desordenados. Metafóricamente: Hay pensamientos que son como respirar. Otros son como morder los dientes. El pensamiento verbal suele pertenecer al segundo grupo. 2. El pensamiento verbal es una forma “tensa” de movimiento El pensamiento verbal implica: Activación de áreas del lenguaje Microtensiones mu...

Reflexió satírica. Prevenció i perdó dels pecats: una clau de la salut mental. Diuen que el millor coixí és una bona consciència. Dormir bé és fonamental per a la salut mental i per no caure en la psicosi. Encara que hi ha professionals de la salut mental que tracten les persones com si només fossin un conjunt de reaccions fisicoquímiques, de la meva experiència amb els pecats, com a pecador, tenc la teoria que de vegades no he dormit bé a causa dels pecats no perdonats i que no dormir bé m’ha duit a la psicosi. Per exemple, si deim mentides haurem de mantenir dos models de la realitat, un d’ells fictici, i podem acabar amb el cap ple de preocupacions, no dormir bé i acabar psicòtics. Si feim altres pecats com sexe pervertit, o tenim odis, o deshonram el pare i la mare, o si robam, o copiam en un examen, haurem de dir mentides per defensar-nos, i amb les mentides ja hem vist que fàcilment podem no dormir bé i acabar psicòtics. En general, si feim pecats i no els confessam ni demana...

No respondre amb mal sentiments al mal que Déu ens envia. Reflexió. Si entenem Déu com la totalitat de la realitat, aleshores Déu inclou tots els altres, nosaltres mateixos i tota la natura. Així, Déu ens crea i ens destrueix, i ens envia tot allò que hi ha de bo i de dolent. Jesucrist, quan era crucificat, demanà a Déu Pare que perdonàs els qui el crucificaven. El que realment demanava Jesucrist era força per perdonar Déu pel mal que li enviava a través dels seus crucificadors. Si imitam Jesucrist, no sentirem ira per res del que Déu ens enviï —sigui bo o dolent— i estimarem Déu tant si ens crea, ens destrueix o ens crea imperfectes. Ens convé estimar Déu perquè vivim dins Déu i si estimam Déu, ens alegrarem; i si odiam Déu, ens entristirem.

En resum, segons Laing, els psiquiatres ens diuen "locos" perquè els psiquiatres no estan d'acord amb així com ens definim a nosaltres mateixos o amb les nostres definicions dels altres o del món exterior. Per exemple si jo me pens ésser un intel.lectual i el psiquiatre se pensa que som un subnormal me dirà que estic loco per deliri de grandesa. Per exemple si jo me pens que el psiquiatre és mu mare i li dic, si el psiquiatre no està d'acord també em dirà loco. Per exemple si jo me pens que puc menjar a un restaurant sense pagar perquè em pens ésser l'amo del restaurant i el psiquiatre no està d'acord amb jo també pot dir que estic loco. Per exemple si jo dic al psiquiatre que m'espien a través de internet i el psiquiatre no està d'acord també dirà que estic loco. Per exemple si jo dic al psiquiatre que hi ha gent que em vol matar i el psiquiatre no està d'acord amb jo també dirà que estic loco. Per exemple si jo dic al psiquiatre que altres person...

Encara que m'interessa la lectura de "El yo dividido." de Laing, en la meva persona, he pogut comprovar l'èxit de la psiquiatria biologicista que estudia el cervell a nivell molecular. Des que prenc la medicació exacta així com em diuen els psiquiatres fa més de 16 anys que no estic ingressat i abans, quan no creia, cada punt estava ingressat.

FRAGMENTO DE "EL YO DIVIDIDO" DE LAING. NO TIENE DESPERDICIO. EXPLICA CÓMO Y POR QUÉ A VECES SE DICE QUE ALGUIEN ESTÁ LOCO. Cuando dos personas cuerdas están juntas, se espera que A reconozca que B es más o menos la persona que B piensa que es, y viceversa. Es decir, por mi parte, espero que mi propia definición de mí mismo sea confirmada por la de la otra persona, suponiendo que yo no esté deliberadamente simulando ser otra persona, siendo hipócrita, o mintiendo y así sucesivamente.3 Dentro del contexto de la mutua cordura existe, sin embargo, un amplio margen de conflicto, error, concepción equivocada, en pocas palabras, una disyunción de una u otra clase entre la persona que uno es a sus propios ojos (el ser–para–sí–mismo de uno) y la persona que uno es a ojos del otro (el ser–para–el–otro de uno), y, a la inversa, entre quien es y lo que es para mí, y quien es y lo que es para sí mismo; finalmente, entre lo que uno se imagina que es la imagen que se hace de sí mismo y su...