Com després d'un petit ruixat.

Estimar i centrar-se en allò positiu. Podem pensar que hauriem d'estimar els altres i el món i no en som capaços ni sabem per on començar. Podem observar que tot el que coneixem dels altres i del món entra a la nostra consciència a través dels nostres sentits i els nostres sentits formen part del nostre cos i de nosaltres mateixos. Per tant, és clar que si volem estimar els altres i el món hem de començar per estimar-nos a nosaltres mateixos ja que tot el que coneixem dels altres i del món forma part de nosaltres i si no ens estimam a nosaltres mateixos no podrem estimar els altres ni el món. Per estimar-nos a nosaltres mateixos ens convé perdonar-nos i no atacar-nos pels errors i fer el mateix amb els altres i el món ja que tot el que coneixem dels altres i del món forma part de la nostra consciència i si podem perdonar allò negatiu i centrar-nos en allò positiu més senzill ens serà estimar.

DOLENTIES. Reflexió. Si qualcú ha fet res dolent contra nosaltres és qui ha fet la dolentia que s'ha de preocupar, angoixar, tenir por o sentir-se culpable per l'acte que ha comès i que Déu li podrà recordar en quasevol moment al llarg de la seva vida i fer-li pagar. Nosaltres podem tenir la consciència tranquil·la i mirar per endavant. No ens convé recrear la dolentia ni sentir ira ni resentiment. En canvi, si hem estat nosaltres que hem fet la dolentia ens hem de preocupar de demanar perdó a qui hem fet mal i demanar perdó a Déu perquè ens retorni la tranquil·litat de consciència i poguem viure sense remordiments, por o angoixa. Perquè, si feim dolenties, no ens podrem sentir mereixedors de bondats i viurem amb por de rebre dolenties contra nosaltres i angoixats en la preocupació d'evitar-les.

L'ALEGRIA DE LA PAU ÉS SUPERIOR A L'ALEGRIA DE LA VICTÒRIA. Podem experimentar alegria per la victòria de superar un obstacle o vèncer algú però aquesta alegria és poc duradora i la seva persecució pot portar moltes derrotes i esforços que ens facin mal. Això no obstant, podem experimentar alegria per la pau que és una alegria duradora i no implica possibles derrotes ni esforços en la seva persecució. L'alegria de la victòria és l'alegria del jo; en canvi, l'alegria de la pau és l'alegria de la consciència. L'enveja, la ira, la manca d'autoestima i la pena són sentiments que experimenten els que competeixen i cerquen victòries quan no guanyen o perden o no guanyen tant com altres. Els qui s'alegren de la pau no tenen enveja ni ira ni manca d'autoestima ni pena per derrotes al contrari dels que s'alegren de victòries.

ELOGI DE L'ESTUPIDESA. El millor paper, en societat, és el de beneit. Fer d'intel·ligent és difícil i du feina, sobretot, si no ho ets. Fer de beneit és fàcil i no du gaire feina. I per fer de beneit no importa ser-ho. La intel·ligència vista com la resolució de problemes complexos en què s'han de donar les respostes correctes i no les equivocades o com raonar d'acord amb la lògica o com expressar-se amb cert estil és una limitació de la llibertat humana. Així, practicar l'estupidesa comporta una major llibertat. Practicar l'estupidesa també comporta un estalvi energètic ja que la intel·ligència necessita avaluar més possibilitats per trobar les correctes i necessita una memòria més gran per emmagatzemar possibilitats que ja ha determinat com a correctes. Les persones molt intel·ligents poden practicar lliurement l'estupidesa; així exerceixen la llibertat i estalvien energia. Les persones poc intel·ligents normalment practicam l'estupidesa i excepcional...

REFLEXIÓ. Estar en pau amb Déu és estar en pau amb tot allò que no podem canviar de la realitat. Això que no podem canviar inclou tot el passat i gran part de la realitat present. Estar en pau amb Déu també és no voler canviar tot allò que podríem canviar de la realitat de manera pecaminosa, com per exemple, experimentant ira o odi. Així com menys ens resistim a la força de Déu i menys exercim, de manera pecaminosa, la nostra voluntat, més en pau amb Déu estam. El Parenostre és una oració que ens reconcilia amb Déu.