Com després d'un petit ruixat.

PEP PREGUNTA. De lo siguiente: «PROPOSICIÓN III Un afecto que es una pasión deja de ser pasión tan pronto como nos formamos de él una idea clara y distinta [114] . Demostración: Un afecto que es una pasión es una idea confusa (por la Definición general de los afectos). Si de ese afecto, pues, nos formamos una idea clara y distinta, entre esa idea y el afecto mismo, en cuanto referido al alma sola, no habrá más que una distinción de razón (por la Proposición 21 de la Parte II, con su Escolio); y de este modo (por la Proposición 3 de la Parte III) , ese afecto dejará de ser una pasión. Q.E.D.» ¿me puedes poner un ejemplo de afecto que es una pasión y que, después, nos formamos de él una idea clara y distinta y, por consiguiente, el afecto deje de ser pasión? CHATGPT CONTESTA. Sí. Lo importante es recordar que, para Spinoza, un afecto-pasión no es solo una emoción, sino una emoción acompañada de una idea inadecuada o confusa de su causa. Cuando esa idea se vuelve adecuada (clara y distint...

PEP DEMANA. Com demostra Plató que sebre és recordar? Tal vegada perquè quan volem augmentar la superdície d'un quadrat al doble, com es diu al Menón, hem de recordar la distància que hem d'augmentar cada costat del quadrat? CHATGPT RESPON. La teva intuïció va en la bona direcció, però convé distingir dues coses: el que Plató vol demostrar i l'exemple que utilitza. Plató defensa la teoria que aprendre és recordar (anamnesi). La seva demostració principal apareix al Menó, on Sòcrates interroga un esclau que no ha estudiat geometria. L'exemple és el del quadrat. L'esclau creu primer que, si vols duplicar la superfície d'un quadrat, n'hi ha prou de duplicar la longitud dels costats. Però això produeix un quadrat amb una superfície quatre vegades més gran, no dues. A continuació, només a base de preguntes, Sòcrates el guia fins que descobreix que el costat del nou quadrat ha de ser la diagonal del quadrat original. Segons Plató, això demostra que: Sòcrates no...

Record que la prova de l'eternitat de l'ànima exposada en el Fedó de Plató és la següent: 1. En el passat, l'ànima sempre ha existit perquè saber és recordar i, com que en el moment de néixer hi ha coses que ja sabíem, llavors les recordam d'abans de néixer. 2. Cap al futur, l'ànima sempre existirà perquè l'ànima és el que dóna vida al cos; per tant, l'ànima no accepta la mort perquè, si no, no seria ànima. Per tant, l'ànima és immortal.