Allò important és estar viu.

LA INTEL.LIGÈNCIA DESLLIGADA DE LA VIDA NO ÉS INTEL.LIGÈNCIA. No hi ha persones intel.ligents o estúpides hi ha encerts o errors que augmenten o minven les possibilitats que té una persona de seguir viva. És a dir, hi ha actes intel.ligents o estúpids per a benefici o perjudici de la vida de qualcú. Un acte és encertat o intel.ligent si preveu el que passarà o planifica el que es vol que passi a un determinat ésser viu. Així la "intel.ligència artificial" no és intel.ligència artificial ni estupidesa artificial sinó que comet encerts o errors que augmenten o minven les possibilitats que tenen determinades persones de seguir vives. Per exemple, per a un cuc la "intel.ligència artificial" és com un riu, una muntanya, el sistema solar...és una cosa complicada però no intel.ligent ni estúpida, però, per a un ésser humà la "intel.ligència artificial" pot ser intel.ligent o estúpida segons cometi encerts o errors que augmentin o minvin les possibilitats que té aquest ésser humà de seguir viu. Una persona pot haver fet molts d'encerts fins ara i ser considerada com intel.ligent però si no respecta un semàfor i un cotxe l'atropella haurà deixat de ser intel.ligent. Tots i totes prest o tard cometrem un error mortal (o menjarem massa verdura i ens pegarà qualque cosa o travelarem per una escala o ens oblidarem de la píldora que ens ha receptat el metge, etc....) Si exercir la intel.ligència és fer un encert que augmenti les possibilitats que té de seguir viu un ésser llavors pot passar que el que per a un ésser humà sigui un encert sigui un error per a un cuc i el que sigui un encert per a un cuc sigui un error per a un ésser humà. Això explicaria perquè els éssers humans es pensen ser sapiens o més intel.ligents que la resta d'animals perquè valoren els seus encerts respecte de les seves vides. També explicaria perquè un ésser humà es pensa ser més intel.ligent que altres éssers humans. També podria ser que els cucs es pensin ser més intel.ligents que els éssers humans però no ho sabem. Observem que la intel.ligència deslligada de la vida dels cossos d'algun o alguns éssers vius no és intel.ligència.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Unir cerebros, hoy, ciencia ficción.

PEP PREGUNTA Así como sé que se han hecho experimentos en que se ha dividido el cerebro de una persona y se ha visto que actúa como dos cerebros distintos, sabes si se han hecho experimemtos para unir dos cerebros de manera que cada uno de ellos vea lo ve el otro, perciba lo que percibe el otro y sepa que piensa, recuerda o proyecta el otro? CHAT GPT RESPONDE Hasta donde llega el conocimiento actual, no se han realizado experimentos exitosos que unan dos cerebros humanos de manera que cada uno pueda ver, percibir, y conocer directamente lo que el otro experimenta o piensa. Sin embargo, ha habido investigaciones y experimentos en torno a la interconexión neuronal y la comunicación entre cerebros, pero están en etapas muy tempranas y con importantes limitaciones. ### Experimentos relacionados 1. **Interfaz Cerebro a Cerebro (Brain-to-Brain Interface - BBI):** - Un ejemplo de investigación en esta línea es el trabajo de Miguel Nicolelis y su equipo, quienes han explorado la posib...
Més informació

Teoria de la relativitat. Paradoxa dels bessons.

M´agradaria que qualcú m´aclarís el següent problema. Segons la teoria de la relativitat d'Albert Einstein el temps de les coses que es mouen respecte d'un observador passa més lentament. Així si tenim dos germans bessons i un l´enviam a l´espai al tornar, el que ha anat a l´espai, serà més jove que el que ha quedat amb nosaltres. Ara suposi que vostè i jo ens trobam un dia i sincronitzam els nostres rellotges. Llavors ens allunyam molt ràpidament i després ens tornam trobar. Per a vostè, el meu rellotge anirà retrassat, però, desde el meu punt de vista serà el seu el que hi anirà. La meva pregunta és: Quan ens trobem per segona vegada estarem d´acord amb l´hora del rellotge? Per què?    
Més informació

Pensamiento y extensión en Spinoza.

PEP PREGUNTA. ¿Por qué, en Spinoza, si las ideas de Dios són inconscientes entonces el atributo pensamiento no puede llegar a ser lo mismo que la extensión si un día todos los modos con pensamiento desapareciesen? CHAT GPT RESPONDE. Tu pregunta toca un punto muy sutil de la filosofía de Spinoza, y me parece excelente. Vamos a desgranarla paso a paso para entender lo que está en juego. 1. Contexto general: Spinoza afirma que Dios o la sustancia tiene infinitos atributos, pero nosotros sólo conocemos dos: el pensamiento y la extensión. Cada atributo expresa la esencia de Dios de una manera completa y autónoma. Es decir, el atributo pensamiento no depende del de extensión ni viceversa. Los modos son las manifestaciones particulares de cada atributo. Los pensamientos son modos del atributo pensamiento; los cuerpos son modos del atributo extensión. --- 2. ¿Qué pasa si todos los modos de pensamiento desaparecen? La clave aquí es que los atributos no dependen de los modos para existi...
Més informació