Qui odia és odiat, qui estima és estimat.

Qui odia és odiat, qui estima és estimat. Conclusió: > Qui estima (segons és imaginat com estimant) tendeix a ser estimat, i qui odia (segons és imaginat com odiant) tendeix a ser odiat. PEP DEMANA. És cert segons Spinoza? que: Si imaginam que qualcú Y, pel que no sentíem res, estima X imaginarem que aquest qualcú Y està alegre per una causa X llavors (per la proposició 27 de la tercera part de la Ètica de Spinoza) ens posarem un poc alegres a causa de Y i a causa de X llavors estimarem un poc Y i a X. Si imaginam que qualcú Y, pel que no sentíem res, odia X imaginarem que aquest qualcú Y està trist per una causa X llavors (per la proposició 27 de la tercera part de la Ètica de Spinoza) ens posarem un poc trists a causa de Y i a causa de X llavors odiarem un poc Y i a X. CHATGPT RESPON. Sí, és cert segons Spinoza, i la teva formulació és bastant encertada. Anem a desgranar-ho pas a pas amb les Proposicions pertinents de la Part III de l’Ètica, especialment la Proposició 27 i algunes derivades: --- 📜 Ètica III, Proposició 27: > «Si imaginem que una cosa, semblant a nosaltres, és afectada per un afecte, per això mateix serem afectats per un afecte semblant.» --- ✅ Aplicació al teu cas: 1. Primer cas: > «Si imaginam que qualcú Y, pel qual no sentíem res, estima X, imaginarem que Y està alegre per causa de X, llavors, per la prop. 27, ens posarem un poc alegres per Y i per X; i llavors estimarem un poc Y i X.» Sí, això és coherent. Vegem per què: Imagines que Y estima X → això implica que Y és afectat d’amor, és a dir, d’alegria amb causa exterior (Prop. 13 Def. d’afectes). Per la Prop. 27, quan imaginem que algú és afectat d’alegria, nosaltres també som afectats d’alegria. Per tant, et posaràs alegre pel fet que Y és alegre (a causa de X). Aleshores, per les Prop. 21 i 43, probablement comencis a estimar X i Y, perquè relacionaràs la seva alegria amb aquests objectes. --- 2. Segon cas: > «Si imaginam que qualcú Y odia X, imaginarem que aquest Y està trist per causa de X, llavors per la prop. 27 ens posarem un poc trists a causa de Y i X, i llavors odiarem un poc Y i X.» També és correcte. Imagines que Y odia X → això vol dir que Y és afectat de tristesa per causa de X. Per la Prop. 27, tu també et veuràs afectat de tristesa. Per tant, experimentaràs tristesa respecte a X i a Y. Per la Prop. 23, quan imaginem que algú ens entristeix (directament o indirectament), el comencem a odiar. Aleshores, és plausible que acabis odiant una mica Y i X. --- 📌 Resum: Spinoza proposa que l’afecte és contagiós per imaginació: si veiem o imaginem que algú experimenta un afecte, som afectats per un afecte semblant. D’aquí se’n segueixen amor, odi, esperança, por… com a combinacions complexes segons la relació amb les causes. El teu raonament utilitza bé les idees de les proposicions 27, 21, 22, 23 i 43 de la Part III. Per tant, sí, la cadena lògica que proposes és fidel a Spinoza. Vols que ho traduïm a esquemes visuals o etapes lògiques per fer-ho encara més clar? PEP DEMANA. Per tant, si qualcú pel que no sentíem res imaginam que estima llavors l'estimarem també un poc per aquest fet però si imaginam que odia llavors l'odiarem també un poc per aquest fet. En resum, qui estima és estimat i qui odia és odiat. CHATGPT RESPON. Sí, això és correcte segons Spinoza, i el teu resum final és molt fidel al seu pensament, encara que cal fer un petit matís: > «Qui estima és estimat, i qui odia és odiat», en la mesura que és imaginat com estimant o odiant per nosaltres, és a dir, segons l’efecte que aquesta imaginació té sobre nosaltres. --- 🧠 Com ho fonamenta Spinoza? 1. Proposició 27 (Part III): > Si imaginem que algú és afectat d’un afecte, nosaltres serem afectats d’un afecte semblant. 2. Proposició 21 i 22: > Estimar és alegrar-se amb la presència d’una cosa exterior que és causa d’aquesta alegria. Si imagines que algú estima, vol dir que t’imagines que està alegre per una causa exterior (X). Aquesta alegria, en ser imaginada, et contagia alegria a tu també. I llavors, per la relació afectiva creada, comences a estimar-lo a ell també. 3. Proposició 23: > Qui imagina que algú el fa estar trist, odiarà aquest algú. Per tant, si imagines que algú odia, és a dir, que està afectat de tristesa per una cosa, això et fa també una mica trist (Prop. 27), i per aquest fet l’odiaràs una mica, encara que abans no senties res per ell. --- ✅ Conclusió: > Sí: qui estima (segons és imaginat com estimant) tendeix a ser estimat, i qui odia (segons és imaginat com odiant) tendeix a ser odiat. Això és una expressió molt clara del que Spinoza descriu com la naturalesa social dels afectes: l’home és afectat pels afectes dels altres, no només per accions directes, sinó per imatges i imaginacions de les afeccions d’aquells altres. --- Vols que connectem això amb alguna altra part de l’Ètica (com la Proposició 29 o l’Amor intellectus Dei)? ........ https://chatgpt.com/share/6856e500-5bf4-800e-b228-22a8c4aa9ede ........