Por a l'infern. REFLEXIÓ.
Por a l'infern. REFLEXIÓ.
A jo m'agradaria que destruit el cos o bé l'ànima passàs gust eternament o bé l'ànima desaparegués però tenc molta por que no m'esperi el sofriment infinit i etern. Per això m'estim més estar viu.
Visquent podem sofrir però ho podem esquivar dins les nostres possibilitats i també podem gaudir però després de la mort NO HO SABEM. El suicidi no té sentit.
L'eutanàssia no té tampoc gaire sentit perquè NO SABEM que hi ha després de la mort.
Podria passar que amb l'eutanàssia ens pensàssim deixar de sofrir i sofríssim més.
Per tant convé lluitar contra el sofriment dels vius. I viure amb l'esperança però no la certesa d'anar al Cel en morir. Però qui viu amb l'esperança del Cel viu també amb la por de l'Infern. Per tant el millor és no pensar tant i viure el moment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada